El compositor nord-americà Nicolas Gutiérrez va néixer a Colorado fill de pares colombians, músics tots dos. Ha estudiat composició clàssica al TCU Texas Christian University on el seu pare n’és el director musical i, posteriorment, s’ha especialitzat en música per a cine i televisió amb una beca al Columbia College Chicago que li dóna l’oportunitat d’anar a Los Angeles a fer pràctiques amb Mark Isham. Aquest músic apassionat i romàntic és el compositor resident del Barcelona Festival of Song 2019 amb un cicle de cançons entitolat “Signat, l’amic del cor”, que parla de l’amistat que hi va haver entre Carles Duarte i Màrius Sampere.
Has viscut la música des de petit.
El meu pare és director d’orquestra i la meva mare cantant i fa anys cantaven en cors de música folklòrica colombiana. Sempre se m’enduien als concerts i assajos perquè no tenien cangur i de vegades acabava a l’escenari! De petit vaig començar a estudiar violí, però no em va agradar massa fins que als 7 anys vaig iniciar-me amb el piano. Aquí comença la meva educació musical seriosa fins que vaig anar a estudiar a la Fort Worth Academy of Fine Arts, on vaig començar a cantar i amb el cant vaig prendre consciència de la música integrada al cos. Un sent una connexió més forta quan canta.
Quan t’arriba la vocació de compositor?
A la Fort Worth Academy of Fine Arts vaig fer un curs de composició i vaig veure que tenia aptituds, i els meus pares em van recolzar molt. Tenia 14 anys i vaig començar a plasmar les meves intuïcions. Primer vaig estudiar a Texas en l’àmbit de la música clàssica però com que hi ha molta divisió entre la música de concert i la música de cine, vaig decantar-me per la segona i vaig haver d’aprendre molta tecnologia aquí, a Chicago, que és on visc ara. La tecnologia és part de la música d’avui. El cinema ha estat també fonamental per mi, de petit en vaig veure molt i amb el meu germà gravàvem mini pel.lícules i jo hi posava música. Amb Mark Isham va ser molt intens i vaig treballar en projectes per a pel.lícules, preparant les partitures parcials d’orquestra, vaig aprendre molt en el camp simfònic i sobretot com és el món professional. Després de les pràctiques vaig començar a orquestrar i fer arranjaments fins i tot per a una pel.lícula de Netflix. Però em vaig adonar que no tenia temps per la música de concerts i que la televisió no m’omplia tant.
Com entres en contacte amb Patricia Caicedo?
La vaig conèixer a Texas, ja que va venir convidada al festival de música iberoamericana organitzat pel meu pare. Em vaig encarregar de ser el seu assistent i vam fer molta amistat perquè teníem moltes coses en comú. És increïble el que arriba a saber de cançó llatinoamericana i m’entusiasmà el que feia. Un estiu vaig fer un tour per Europa i quan estava a Barcelona vaig coincidir amb el Barcelona Festival of Song, la vaig ajudar amb temes de logística i finalment em va encarregar un cicle de cançons per l’any següent, el 2014. Per tant, aquesta és la meva segona vegada com a compositor resident. El primer cop vaig fer cançons amb lletres del meu avi, que havia de viatjar molt entre Tolima i Bogotà i a les fotos darrera hi escrivia poemes d’amor.
Enguany tornes a ser compositor resident amb Signat, l’amic del cor. Com has treballat els poemes en català?
Entenc el català una mica, en certa manera s’assembla al castellà. El que em va ajudar molt és que Patricia m’enviés les traduccions dels poemes de Màrius Sampere i Carles Duarte. Vaig tenir la sort de rebre també els poemes recitats de Patricia i fins i tot de Carles Duarte, amb la qual cosa vaig entendre molt la musicalitat de l’idioma. Això va ser una gran inspiració per a mi. Hi ha tres poemes de Duarte i dos de Sampere i vam trobar una carta en forma de poema de Sampere a Duarte que acabava amb “Signat, l’amic del cor”.
Això va donar nom al cicle que tracta de l’amor i l’amistat com a valors universals.
Què és el que més et va inspirar?
Em va impressionar molt la lletra de Carles Duarte, parla de la naturalesa, de l’experiència de la vida, de l’essència de l’ésser humà i de l’aigua. Per això el leitmotiv del BFOS d’enguany és l’aigua. Ho he imprès amb un estil molt romàntic però hi poso elements electrònics i, de fons, el de so de mar.
Has escoltat algun fragment de la versió de Caicedo del teu cicle que s’estrenarà el dia 4 de juliol al Palau de la Música?
Sí, he escoltat fragments. I realment he escrit el cicle per ella, amb la qual cosa se sent molt còmoda perquè hem treballat colze a colze. Quan actua, ella explica una història, és una gran cantant i una gran actriu. La seva veu és molt artística en tots els sentits, és molt sensible, li dónes una cançó i li dóna vida. Imprimeix caràcter i autenticitat en cada poema sense perdre la seva essència.
Què s’ha imprès del teu caràcter al cicle?
Sóc molt romàntic i apassionat, i fa un any vaig tenir un accident de cotxe molt greu que em va fer veure que no era feliç a Los Angeles i vaig decidir tornar a Chicago. Amb aquest episodi vaig adonar-me que hi ha molt amor per donar. El meu caràcter sempre ha estat melancòlic per influències de la música colombiana, però ara la meva música és més optimista, i això es plasma al cicle.
Fotos: Nicolás Gutiérrez
