Més de 250 municipis de Catalunya, Andorra, Espanya i la Catalunya Nord celebraran el cinquè aniversari de ‘Liceu a la Fresca’ el proper divendres 28 de juny a les 22h amb la projecció de Tosca i el repartiment de Tatiana Serjan, Roberto Aronica i Luio Gallo.
El Liceu continua perseverant en l’aposta d’acostar l’òpera a tothom i segueix la iniciativa empresa per Roger Guasch i el seu equip des del 2015 situant, any rere any, més pantalles a les places de les viles i ciutats de Catalunya, la resta de l’Estat i d’Andorra, a banda que enguany es consolida a la Catalunya Nord amb pobles com Arles de Tec, Perpinyà, Pesillà de la Ribera, Prats de Molló i Saint André. Per primer cop, el ‘Liceu a la Fresca’ arriba a totes les comarques catalanes. A més, diversos casals catalans al món s’han interessat pel projecte i també retransmetran l’òpera de Puccini, com el de Caracas a Veneçuela, el de Roma a Itàlia, el de La Plata i Rosario a Argentina o el de Basilea i Lausana a Suïssa.
El Liceu compta amb la participació activa de l’
Obra Social “la Caixa”, Televisió de Catalunya s’encarregarà de retransmetre
Tosca a Catalunya i RTVE a la resta de l’Estat Espanyol. El programa especial del Canal 33 estarà presentat per Carolina Rosich i Jofre Font des de l’Arc de Triomf, que enguany serà d’accés lliure i sense necessitat de reservar entrada. Altres punts de retransmissió a Barcelona són el Palau Robert, la Plaça Salvador Seguí, el Centre Cívic Sant Martí i el Casino de l’Aliança del Poblenou.
Tot plegat forma part d’un extens projecte,
Liceu al Territori, que ha incrementat en un 21,27% el nombre de persones -un total de 5.200- que han assistit a una òpera al Liceu, moltes d’elles per primera vegada, a partir de les conferències gratuïtes a 124 poblacions. ‘Liceu a la Fresca’ és el projecte catalitzador de ‘Liceu al Territori’, un èxit per a una iniciativa per popularitzar l’òpera i ajudar al públic a desprendre’s d’idees preconcebudes i obrir barreres mentals sobre el gènere operístic, tot animant-los a gaudir de la màgia d’una forma distesa i atractiva. En total s’han fet 20.003 kilòmetres recorreguts, equivalents a anar i tornar de Hong-Kong.
Tal i com vam comentar en un article anterior d’Alba Nogueras,
Sobre la democratització de l’òpera, aquesta no és l’única iniciativa del Liceu per arribar a tots els públics, en especial als joves. Però
Liceu Under 35 és una manera més chic i alhora amb una pedagogia un pèl més paternalista que presenta molt bones intencions, encara que s’ha de reconèixer que ha obtingut un èxit espectacular que esperem que duri molt de temps.
Giacomo Puccini ja havia treballat amb
Luigi Illica i
Giuseppe Giacosa a la seva
Bohème, i repetiria amb
Tosca, estrenada al Teatro Constanzi de Roma el 14 de gener de 1900. Així es tancava el segle de l’experimentació harmònica i formal i naixeria una era d’estudi i cerca dels límits no només del propi so, sinó de les possibilitats dels instruments i els intèrprets, així com la constant exploració de les tècniques de notació. Si en algunes ocasions hem dit que
La bohème és una òpera que es troba entre l’impressionisme i el positivisme, Tosca està impregnada per l’ambient
fin-de-sciècle que converteix Europa en un trencadís sonor i visual en què cada nació manifesta el seu caràcter propi sota un mateix signe:
Der Zeit, ihre Kunst, der Kunst, ihre Freiheit. L’art que s’adequa a l’època és el del cromatisme i l’explotació del leitmotiv, la potència orquestral, la veracitat del drama i una bellesa de
provocació, seguint Eco, en aquest cas, per presentar Floria Tosca, un personatge d’alt voltatge, dotada de valentia i entusiasme, que creu en l’amor i en la bondat i no es deixa tòrcer fàcilment. És una artista que es veu abocada a l’abisme per una desgràcia personal causada per la situació política emmarcada els dies 17 a 18 de juny de 1800, en plena invasió de Napoleó a Itàlia, concretament a la Batalla de Marengo, darrere de les idees revolucionàries d’Angelotti i el seu estimat Cavaradossi, progressistes i liberals (“volterians”, per l’afinitat a les idees de la Il.lustració) enfront dels poders fàctics de l’església i els monarques absolutistes.
Fotos: Gran Teatre del Liceu. Antoni Bofill.
