Piotr Beczala i Sondra Radvanovsky, amb direcció d’escena de Damiano Michieletto, ofereixen del dissabte 14 de juny i fins al 27, al Gran Teatre del Liceu Luisa Miller, que significa el tancament del cicle de Christina Scheppelmann al teatre.
Compra d’entrades
Luisa Miller es va estrenar el 1849 al Teatro San Carlo de Nàpols amb un llibret de Salvatore Cammarano, amb qui Verdi havia treballat amb anterioritat per
Alzira (1845) i
La batalla de Legnano (1849). L’òpera que s’estrena al Liceu està basada en el drama burgès de
Friedrich Schiller Kabale und Liebe, “intriga i amor”, però Verdi, que és un gran compositor de la psicologia humana, va decidir centrar la trama en Luisa, la protagonista, per això Cammarano trasllada el focus envers el
Liebe i treu protagonisme a la
Kabale. La situació social, emocional i moral de Luisa són el principal tema de l’òpera des de la mateixa
introduzione. Com també és recurrent en Verdi i els seus llibretistes, des del punt de vista dramàtic hi ha certa complexitat, tractant temes com la destrucció de l’amor, la gelosia, la pèrdua, l’honor familiar, les relacions paternofilials o l’abús de l’autoritat que es filtren en un llibret amb molt de moviment i encara més passió. L’acció es va traslladar de lloc i de temps: segle XVII en un ambient rural per la necessitat d’incloure el cor de forma més majestuosa, i la voluntat d’embolcallar la puresa virginal de Luisa amb la puresa natural del Tirol, seguint precedents com
La sonnambula o
Lina di Chamounix.
Les relacions interpersonals són la clau del drama. D’una banda, l’amor entre Luisa i Rodolfo, que comença sent innocent i acabarà en tragèdia pel caràcter voluble de Luisa i l’estupidesa de Rodolfo i, de l’altra, la relació de cadascun d’ells amb els seus pares, que van en direccions oposades: Luisa i Miller es basen en la sinceritat i la bondat, la voluntat de fer-se feliços i protegir-se, mentre que en Rodolfo i Walter la figura paterna adopta un rol pervers, i és qui causa dolor i frustració per culpa de l’ambició desmesurada, perquè el comte Walter s’oposa a la relació del seu fill Rodolfo amb Luisa perquè no pertanyen a la mateixa classe social.
És àmpliament discutit si aquesta òpera encetà el Verdi madur o ho féu
Macbeth, ambdues anteriors a la trilogia
Rigoletto, La traviata i
Il trovatore. Potser ens decantaríem cap a la segona opció pel que arriba a significar el drama shakespearià en l’
ethos artístic verdià, encara que l’obra de Schiller, que queda reduïda a l’essencial, presagia un
Don Carlo posterior.
Musicalment, encara ens trobem en un context d’ària i
cabaletta, però amb escenes llargues, profunditat en els personatges, la creació de diversos climes i l’
ostinato de notes ternàries en un compàs binari. La gamma de sentiments expressats en Luisa només són comparables a Violetta, encara que Luisa és un personatge tràgic que no es revela plenament fins al darrer acte. És víctima d’una societat masculina regida per homes incapaços de prendre decisions, d’estimar amb profunditat i veure la vida amb benevolença, a
excepció del pare, una relació que, en certa manera, prefigura la de Gilda amb Rigoletto. El rol de Luisa requereix coloratura, virtuosisme i un dramatisme que contrasten amb el personatge sensible i fràgil que dibuixa Cammarano. Per tant, ens cal un paper per a soprano lírica o lirico-spinto de tessitura alta que ha de llindar amb frases decoratives i trinats.
Els moments més rellevants són, al primer acte, “Lo vidi, e ‘l primo palpito”, la primera ària important de la protagonista que desprèn jovialitat, és un cant a l’amor virginal que necessita una veu clara i amb dots per la coloratura. Després Miller canta la seva ària
andante maestoso caracteritzada per l’eloqüència i una línia melòdica majestuosa quan sap que la seva filla està enamorada de Rofolfo. A l’acte segon, el pare de Luisa està encadenat per Walter, i Wurm la força a escriure una carta a Luisa dient que mai ha estimat Rodolfo sinó a ell. Luisa dibuixa una gran línia melòdica a “Tu puniscimi, O Signore”, que posteriorment s’aproxima a la declamació i a grans salts d’altures però després es torna sublim i delicada. Però a la
cabaletta s’indigna per haver de fingir per salvar el seu pare. Rodolfo s’assabenta del suposat amor de Luisa per Wurm i entona “inganno!”, seguit de la famosa ària “Cuando sere al placido chiaror d’un ciel stellato” en tempo andante. Els primers quatre compassos remeten a l’obertura, i malgrat el suposat engany, la música és reposada i ariosa, expansiva i escrita pel lluïment. Rodolfo recorda com Luisa li confessava el seu amor mentre el traïa suposadament.
Al tercer acte, després d’un meravellós duo en què pare i filla decideixen fugir, arriba l’ària de Luisa “Ah! L’ultima preghiera in questo caro suolo”, plena d’emotivitat i serenor, on Verdi desplega tota la seva intel.ligència melòdica. El final, tràgic, acaba amb la vida dels protagonistes i el malvat Wurm.
En la proposta del Liceu,
Damiano Michieletto concentra l’acció en el drama dels dos protagonistes, Rodolfo i Lisa, la innocència dels quals es veu marcada per l’autoritat paterna, vistos de manera paral.lela amb amb els dos nens que en realitat mai han deixat de ser. La posada en escena, ubicada en el preromanticisme alemany, presenta amb elegància i contundència el text original, adaptat pel llibretista Cammarano, així com la partitura de Verdi.
El comte Walter ho seran
Dmitry Belosselskiy i
Carlo Colombara, Rodolfo serà interpretat per
Piotr Beczala i
Arturo Chacón-Cruz, Federica estarà encarnada per
J’Nai Bridges i
Sonia Prina, Wurm ho seran
Marko Mimica i
Marco Spotti, mentre que Miller estarà interpretat per
Michael Chioldi i
Juan Jesús Rodríguez i l’estrella, Luisa, ho seran les meravelloses
Sondra Radvanovsky i
Eleonora Buratto, mentre
Gemma Coma-Alabert serà Laura i
Albert Casals farà de Contadino. Tot, sota la direcció de
Domingo Hindoyan entre el 14 i el 27 de juliol al Gran Teatre del Liceu.
Compra d'entrades Fotos: Sondra Radvanovsky, Piotr Beczala
