Concerts

Albert Baena: "Sorceress és la dolenta de la pel.lícula"

Dijous 11 Juliol 2019

Albert Baena debuta al Palau de la Música com a Sorceress, en una substitució. El jove contratenor maratoní de 29 anys que acaba el grau en Cant històric a l’ESMUC, es va aventurar fa poques setmanes a encarnar el paper de la bruixa de Cartago per primera vegada amb el Cor de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. L’exitosa producció barroca Dido & Aeneas de H. Purcell, protagonitzada pel Cor Jove de l’Orfeó Català, Ars Musicae - Orquestra Barroca, Elisenda Arquimbau (Dido) i Pau Bordas (Aeneas); sota la direcció musical d’Esteve Nabona, l’escenografia de Marc Rosich i el videomapping d’Aleix Viadé torna a presentar-se brillantment al Petit Palau els dies 7 i 8 de juliol després de la seva estrena durant la temporada 2012-2013 i la seva reposició, 2014-2015.

Què suposa adaptar-se al ritme de treball d’un dia per l’altre?
Corre! Prepara’t...Què necessites? La partitura! El meu objectiu era arribar al Palau i veure què hi havia. Sabia que era un paper que no és gaire extens i que la dificultat escènica no és tan exigent com la d’un paper principal. Va ser arribar aquí i veure que l’equip estava molt entusiasmat, i jo tenia moltes ganes de fer-ho. Ells m’han recolzat molt. Escenogràficament són tot de moviments que cal recordar i fer viure al personatge, això no es pot oblidar!

Companyes de cast com Serena Sáenz (Belinda), Anna Niebla (Second Woman)... es dona prou oportunitats als joves cantants que han acabat el superior dins del panorama líric actual?
Cada vegada hi ha més oportunitats per a gent jove que comença. Jo mai havia cantat al Palau de solista, sempre havia cantat en cors externs.

Com t’has fet teu el personatge de Sorceress?
Per mi la Sorceress és com “la dolenta de la pel.lícula”. Un d’aquells papers que m’agraden molt. Sense aquests personatges la història no es desenvoluparia, no aniria enlloc...seria una altra història. Acaba sent l’eix d’on parteix tot. Sense els seus maleficis no hi hauria conflicte, ni òpera. La Sorceress sempre va acompanyada del cor. Això dóna molt de joc i et fa estar en una bombolla que et fa créixer molt com a personatge. 

Contratenors referents...
A nivell de primera línia, i de gust personal, m’agrada molt Andreas Scholl. La seva delicadesa, la seva línia, és perfecta. Té molt bon gust a l’hora de fer música antiga. Les seves representacions són referencials, no per reproduir allò que fa, però sí per tenir en compte certs aspectes, com les respiracions, el caràcter... Jo sempre he tingut professores de cant sopranos, i ara em trobo en un punt de recerca per fer classes amb algun contratenor. Estic buscant el perfil que encaixi més amb la meva veu i amb la meva personalitat.

Què reivindicaries de la teva formació?
Els de música antiga, entre d’altres moltes coses que tenim coixes és la oportunitat de fer escena. Només ho fem com a optativa al primer curs. També m’hauria agradat poder fer més cambres de lied... 

A Contraveu, el teu TFG, fa diverses reflexions sobre què és ser contratenor al s.XXI. Com funciona l’instrument, per què és produeix el falset, quina és la funció d’aquesta veu al món de la lírica?
Em preguntava com és la nostra presència als teatres d’òpera. Estem convocats només per a fer òperes barroques? Vaig realitzar un buidatge de cadascuna de les veus, de tots els cantants programats durant la temporada al Liceu i al Teatro Real. Només un 3’7% eren contratenors. Dins d’aquest percentatge només dues òperes eren de repertori no barroc. El Teatro Real és l’únic que enguany programa un recital de contratenor...

Què diu l’opinió pública?
Per mi el TFG és un trampolí per a fer reflexions i preguntes sobre la meva veu. No pretenc fer cap estudi revolucionari, simplement plantejar la qüestió i veure com resolc els meus propis dubtes. Sobre els resultats del buidatge de la meva enquesta, la majoria opina que la veu de contratenor és com qualsevol altra veu solista. Tot és transportable i es pot cantar i interpretar dins d’uns límits.

Mirant al demà...
Un recital de Chanson francesa amb arpa... per què no? L’any passat ja ho vaig poder fer. Sempre intento trobar repertori nou, més enllà de la música antiga. A mi m’agrada molt l’òpera romàntica i m’agradaria transportar alguns papers de mezzo a la meva tessitura, almenys com a estudi personal.










Fotos: Arxiu del Palau de la Música Catalana. Albert Baena. Marc Rosich i Albert Baena en un assaig de Dido & Aeneas. Moment de l’òpera: Serena Sáenz (Belinda), Elisenda Arquimbau (Dido) i Albert Baena (Sorceress)                   
                                                                            

Últimes Notícies