Ahir es va presentar de forma oficial la temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb concerts estiuencs i novetats estructurals que afecten la Temporada d’Amics de l’Òpera de Sabadell i Vespres d’Arnadí i una temporada d’infart, la 24a de Simfònics al Palau, marcada per l’any Beethoven.
Jordi Cos va començar l’esmorzar fent una reivindicació: “Som l’única orquestra de l’Estat on els músics tenen veu per poder decidir el seu futur. Convidem a altres orquestres a que donin la mateixa veu als seus músics. Així és com nosaltres hem sobreviscut a 33 anys d’història”. L’
Orquestra Simfònica del Vallès té molta presència en grans equipaments com el
Palau de la Música Catalana, on hi desenvoluparà la 24a temporada de
Simfònics al Palau, al
Gran Teatre del Liceu, amb produccions de ballet, però també arreu de 30 ciutats de Catalunya (un 82% de l’activitat es realitza fora de Barcelona recorrent 11.000 km arreu del territori), fet que la converteix en un projecte estratègic per a la Generalitat. A més, la majoria de solistes són catalans i s’està fent un esforç de rejoveniment del planter per afrontar la “segona generació OSV” que, en part, ve de la
Jove Orquestra Simfònica del Vallès, malgrat que constantment es fan audicions per mantenir el màxim nivell.
El director titular des de fa un any,
Xavier Puig, confessa que aquesta temporada ha fet “més feina de cuina que no pas d’escenari”, esforçant-se perquè els músics els sentissin pròxim. Ha remarcat la versatilitat de l’OSV, que fa que pugui tenir un desenvolupament de públics molt favorable, arribant a molta gent diferent, des de l’òpera a la simfònica, les bandes sonores, la dansa o la música barroca, amb
Vespres d’Arnadí. Està content que aquesta passada temporada es convidessin directors joves que, juntament amb la resta, han fet que “s’assoleixi una mitjana d’edat molt baixa”. “Els directors joves fan versions dinàmiques”, ha assegurat, i creu que és molt important els reptes que s’enfoquen amb l’any Beethoven però també cal vetllar pel patrimoni català, que encara és un repte pendent.
Aquesta temporada que s’inicia ve marcada per dues grans aliances, la fusió amb els
Amics de l’Òpera de Sabadell, que “ha estat la nostra mare”, creant, així,
Òpera de Catalunya, una entitat que tindrà molta més força i presència i assolirà molts més objectius, un d’ells, el sanejament econòmic de l’entitat de
Mirna Lacambra. L’altra és l’intercanvi amb
Vespres d’Arnadí, que passa a formar part de la programació de l’OSV, incorporant part del repertori que la simfònica no pot fer per raons estructurals i artístiques, a canvi de portar la gestió de l’orquestra barroca a nivell de comunicació i ticketing. Cos ha afirmat que “aquest model cooperatiu hauria de ser més habitual a Catalunya, on hi ha moltes orquestres que acaben competint per endur-se concerts”. De fet, afirma que “com més aliats tens més competitiu ets”, sempre conservant la personalitat pròpia. Aquest estiu podrem escoltar l’OSV al Port de Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, al Festival Castell de Peralada, al Festival de Música de la Cerdanya, al Festival de Torroella de Montgrí i a les Festes de la Mercè.
Malgrat el titular de l’article, aquest text tracta, essencialment, sobre els
Simfònics al Palau, que presenta diversos eixos que hem anomenat: Beethoven, la Primera Escola de Viena, Entorn al Cristianisme, Romanticisme, segles XX i XXI de l’OSV i Vespres d’Arnadí.
Beethoven
El 2020 es commemora el 250è aniversari del naixement del compositor de Bonn, que va eixamplar els límits del Classicisme i va obrir la porta al Romanticisme, marcant, de forma definitiva, la música occidental. El 21 de setembre, l’OSV interpretarà la seva
Obertura Egmont, op. 84, música incidental per a la tragèdia
Egmont de Johann W. von Goethe que tracta de la vida i heroïcitat d’un noble de les Disset Províncies, un dels tres mil condemnats a mort pel Duc d’Alba. En plenes guerres napoleòniques, Beethoven es va manifestar contrari a l’entronització de Napoleó. A l’obertura ja hi podem trobar l’expressió de les conviccions polítiques de Beethoven a través de l’exaltació del sacrifici heroic d’un home condemnat a mort per haver pres una postura valerosa en contra de l’opressió. Tot seguit, amb el
Cor Jove del Palau de la Música Catalana,
Ulrike Haller, soprano i
Robert Holzer, baix, interpretaran la poc coneguda
Cantata sobre la mort de Josep II, WoO 87 (
Auf den Tod der Kaiser), una obra de joventut (en tenia 19) que serà titllada per Brahms així: “El bell i noble
pathos sublim en el seu sentiment i imaginació, la intensitat, la tal vegada violenta expressió, per altra banda la veu principal i la declamació i en els dos moviments extrems, totes les característiques que podem associar a les seves obres posteriors”. El concert, dirigit pel mestre
Salvador Mas, gran coneixedor de Beethoven, acabarà tornant a l’època de les guerres napoleòniques, amb la
Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67, potser, l’obra més coneguda, marcada per l’angoixa que li causava la sordesa i en el seu període de fúria creativa.
Posteriorment, l’1 de febrer, tindrà lloc el concert
“El pi4no de Beethoven”, on s’interpretarà el
Concert per a piano núm. 4, en Sol manjor, op. 58, amb
Olga Scheps com a solista, una obra de gran bellesa i riquesa tímbrica i estimulant inventiva melòdica que serà dirigida per
Víctor Pablo Pérez. Beethoven acabarà la temporada el 30 de maig amb l’altra gran simfonia que va escriure, que incorpora el cor i tracta de l’agermanament dels pobles. La
Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125, “Coral” s’interpretarà, en aquest cas, amb la traducció de
Joan Maragall i comptarà amb la participació de
Marga Cloquell, soprano,
Tànit Bono, mezzosoprano,
Roger Padullés, tenor,
Carles Pachón, baix, que actuaran juntament amb l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, sota la direcció del titular,
Xavier Puig.
Primera Escola de Viena
Per ser justos, hauríem hagut d’incloure l’apartat anterior al de l’
Erste Wiener Schule, formada per Haydn, Mozart i Beethoven, però donada la importància de l’efemèride, ara tractem els vienesos. El 16 de maig, juntament amb el
Concert per a violoncel i instruments de vent de Gulda amb
Arnau Tomàs com a solista, s’interpretaran les simfonies més cèlebres de Haydn, que van des del primer moviment de la parisenca
Simfonia núm. 83, “Gallina”, la
Simfonia núm. 94, “Sorpresa”, amb el famós tema del segon moviment d’una elegància refinada i senzillesa cristal.lina, el tercer moviment de la
Simfonia núm. 47, “Palíndrom”, que rep aquest nom pel “Minuetto al Roverso”, la segona part del minuet és com la primera però a l’inrevés i, finalment, el quart moviment de la
Simfonia núm. 45, “dels Adéus”, que té un
finale esclatant. Tot, dirigit per
Víctor Pablo Pérez.
Mozart serà present el 28 d’abril de 2020 amb la tremenda obertura de
Don Giovanni, plena de dramatisme, que il.lustra a la perfecció les passions baixes del personatge. A més, s’interpretarà la
Simfonia concertant, en Mi bemoll major, KV 364, de gran lirisme, i la coneguda
Simfonia núm. 38, en Re major, KV 504, “Praga”, amb un inici expansiu que es torna juganer, de frases amples i posterior dramatisme. L’OSV ho interpretarà amb
Tobias Lea, viola i
Brigit Kolar, violí i directora.
Entorn al Cristianisme
L’OSV presenta dos programes amb flaire religiós, Els 7 Pecats Capitals i els
Stabat Mater de Verdi i Rossini. El primer té lloc el 18 de gener i s’ha teixit amb la complicitat de
Ramon Gener, que farà de presentador del concert i també ens obsequiarà amb fragments cantats. El concert d’
Els 7 Pecats Capitals, dirigit per Xavier Puig, tractarà la ira amb la temible ària de la Reina de la Nit de
La flauta màgica de Mozart, l’enveja amb el preludi del segon acte de
Parsifal de Wagner, mistèric i evocador de la pugna per l’elm, la luxúria, amb els excessos de la Suite de
Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvtix, l’orgull, amb la majestuosa i opulenta
Marxa Pompa i Circumstància núm. 1 d’Elgar, la gola, representada pel seductor ballet d’
El trencanous de Txaikovski, la meravellosa mandra del faune de Debussy, envoltat per una atmosfera que no ens deixa aixecar de la cadira amb el
Preludi a la migdiada d’un faune i l’avarícia que trobem explícitament a la cançó “If I were a richman”, del musical
El violinista a la teulada de Harnick i Bock.
L’altra cita és per Setmana Santa, amb obres que tracten el sofriment de Maria al peu de la creu de Jesús. El 18 d’abril,
Núria Vilà, soprano,
Marta Valero, mezzo,
David Alegret, tenor,
Toni Marsol, baix, Cors del territori, Cor Lieder Càmera i sota la direcció del titular novament interpretaran el
Stabat Mater de Verdi, escrit per a quatre veus solistes mixtes i gran orquestra, amb molta presència de cromatismes. Les parts melòdiques, similars a les àries, contrasten amb les que són a capella amb gestos dramàtics. També s’interpretarà una selecció de l’
Stabat Mater de Rossini, obra poc representada i que correspon a l’època de maduresa del compositor. Amb la seva màgica fusió de sentida solemnitat i devoció amb el drama teatral i melodies alegres, pot ser considerada una de les obres zenit de Rossini, amb una força expressiva demolidora.
Romanticisme
El Romanticisme es manifesta el 5 d’octubre amb Dvořák i la seva
Simfonia núm. 9, en Mi menor, op. 95, “del Nou Món” (1893), composta quan l’artista va aterrar als Estats Units, en plena eclosió artística i recollint herència americana dels indis amb tècniques modernes pel que fa al ritme, harmonització, disseny contrapuntístic i color orquestral. Molt diferent és l’obra de Sarasate,
Fantasia sobre temes de ‘Carmen’ de Bizet, d’un folclorisme molt depurat, com
Aires gitanos. Victor Pablo Pérez estarà a la direcció i
Benjamin Schmid al violí solista. El mateix director durà la batuta l’1 de febrer amb la
Simfonia núm. 2, en Re major, op. 73, composta per progressió d’intervals i petites cèl.lules motíviques que es desenvolupen com organismes vius. A més, el 21 i 22 de desembre, el
Festival de valsos i danses inclou obres de la família Strauss,
Wien, Wien nur du allein de Sieczynski i Verdi, amb
Sara Blanch i
Elena Copons com a sopranos, sota la direcció d’Andrés Salado. El 29 de febrer torna un clàssic al Palau, amb
La traviata de Verdi en concert amb el
Cor Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i Xavier Puig, que ens obsequiaran amb la història de la Dama de les camèlies, Violetta, la dona lliure constrenyida per les convencions socials.
Segles XX i XXI amb l’OSV
Ens congratulem de la presència d’autors contemporanis com Benjamin Britten o Xavier Montsalvatge: el 5 d’octubre podrem escoltar
Mont Juic, suite de danses catalanes, op. 12, de l’autor anglès, sota la direcció de Victor Pablo Pérez i amb
Benjamin Schmid al violí. És un homenatge a Catalunya en plena Guerra Civil espanyola i estrenada per l’Orquestra Simfònica de la BBC. El Festival de valsos i danses serà molt interessant també per la inclusió de Lehár -a cavall entre dos segles-, Anderson i Montsalvatge, de qui es tocarà la
Canción para dormir a un negrito i, el 30 de maig, l’Orquestra Simfònica del Vallès & Orfeó Català & Cor de Cambra del Palau n’interpreten també el
Cant espiritual a partir del text de Maragall, que és una exaltació de la vida, de la natura i de la bellesa traslladada magistralment en música.
De caire més popular, i per ser el més plurals possibles, ens trobem amb una cita amb el mestre John Williams i la música de moltes de les seves pel.lícules el 16 novembre (
Summon the heroes, Munich “A prayer for Peace”, Jaws, El patriota, Harry Potter Suite, Jurassic Park, Tribute to the film composers, 1941 March, The Schindler’s list, Encontres a la tercera fase, Star Wars) amb
Salvador Vidal, actor, sota la batuta de
Rubén Gimeno. En la mateixa línia divulgativa, el 14 de desembre se celebra
Èxits de Dàmaris Gelabert en format simfònic:
Bon dia,
Els dies de la setmana,
Qui sóc jo i l’estrena de la cançó
L’hora de l’orquestra, una festa en família al costat de Dàmaris Gelabert, cantant, el Cor Petits de l’Orfeó Català, el Cor Mitjans de l’Orfeó Català i els arranjaments d’
Àlex Martínez, amb Xavier Puig com a director.
Vespres d’Arnadí
El 14 de març, la formació encapçalada per Dani Espasa i que ara col.labora de forma estreta amb l’OSV ofereix un concert amb
Núria Rial, soprano, i
Xavier Sabata, contratenor. Interpretaran el
Concerto Grosso núm. 12, en Re menor de Geminiani, que comença molt líric i en to menor i després enllaça amb fragments de gran virtuosisme però amb cert aire tosc. La resta del programa està dedicat a Georg Friedrich Händel, començant per
Amarilli vezzosa, HWV 82, “Il duello amoroso”, de gran inventiva melòdica, el
Concerto Grosso, HWV 318, en Do major “Alexander’s Feast”, ple de vida i energia, a banda d’una selecció d’àries i duets com “Cara sposa”, “Piangerò la sorte mia”, “Vivi, tiranno”, “Io t’abraccio” que faran les delícies del públic.
Fotos: Xavier Puig, Orquestra simfónica del Vallés, Salvador Mas, Rubén Gimeno.