opera

En ocasió de Plácido Domingo

Dimarts 13 Agost 2019

Avui, la revista Associated Press ha publicat un article que acusa el divo espanyol Plácido Domingo d’haver abusat de vuit cantants i una ballarina en els darrers trenta anys. Sempre hem de comptar amb la presumpció d’innocència, però, en qualsevol cas, les veus del món de l’òpera comenten que Domingo “no és cap Sant”. Vuit s’han mantingut anònimes i només una, la mezzosoprano Patricia Wulf, s’ha atrevit a denunciar públicament l’abús.

La història de les dones està plena de rebuig, assetjament, humiliació i menyspreu per part d’uns homes que, durant segles, han quedat impunes perquè les convencions socials -que ells mateixos dictaven- encobrien qualsevol acte devaluador de la dona. En els darrers anys, amb el moviment #MeToo, moltes dones han perdut -o han intentat perdre- la por a denunciar abusos sexuals de diversos graus. A la llum dels esdeveniments, Plácido Domingo s’excusa dient que “eren altres èpoques i que la vara de mesurar era diferent”. Sí, és cert, les normes del flirteig eren potser unes altres, però el sentiment de rebuig i menysteniment d’una dona, sigui ara, fa trenta anys o en l’època de Hildegard von Bingen és el mateix. Els fets són els fets, i les conseqüències personals i professionals per les dones assetjades per l’astre van ser nefastes, ho van ser en aquell moment, i ho serien ara. He parlat amb alguns homes que relativitzen la situació. No ens n’adonem que les dones, a banda de cobrar menys, tenir menys oportunitats laborals pels condicionants personals, haver de lluitar més per l’èxit professional i tenir vides múltiples (professional, mare, esposa, filla…) a sobre, ens toca justificar-nos quan passen esdeveniments d’aquest tipus.

El món de l’òpera, així com la dansa, el teatre i el cine, és especialment procliu a aquests tipus de comportaments, perquè, on hi ha el límit? Són professions on els sentiments estan a flor de pell i on, moltes vegades, els homes poden confondre que un arrambament a l’escenari no significa un “Sí” fora d’aquest. Conec cantants que afirmen que “he enganyat la meva dona amb la soprano però és que, és clar, quan et passes tantes hores a l’escenari intimes i una cosa porta a l’altra...”. Estic pràcticament segura que aquestes “sopranos” han tingut relacions consensuades amb aquests cantants, però, i si no? Què passa amb un cantant que, no només és el protagonista de l’òpera, sinó que és el director artístic o general i té el poder no només de contractar-te al seu teatre, sinó que amb una trucada et pot arruïnar la carrera. De fet, no cal centrar-nos només en els cantants en el món de l’òpera, ja que un periodista especialitzat, amb una mala crítica, pot comprometre la teva carrera per despit si et negues a les seves insinuacions, o què passa amb els directors d’orquestra, directors de cor i els mànagers? Totes les posicions de poder poden conduir a un abús, ja que el poder corromp, i, encara més, davant d’una dona bonica. Per tant, totes hem de ser fortes i, a banda de dir “No”, ho hem de denunciar.

Ara bé, aquest tipus de comportament abusiu no només passa amb les dones, sinó que en el món de la cultura, on hi ha una alta quota homosexual, molts joves també se senten amenaçats per aquest fet. I potser a ells els costa encara més afrontar el problema, perquè històricament ha estat una qüestió femenina. 
 
Fotos: Plácido Domingo

Últimes Notícies