Lied

Mercedes Gancedo, una cantactriu que excel·leix en el lied

Divendres 4 Octubre 2019

L’any 2009, la soprano argentina Mercedes Gancedo rep el premi jove promesa artística de caràcter internacional de l’Associació de crítics de la República Argentina, i li seguiran molts més. Catalana d’adopció, el 2017 guanya el primer premi El Primer Palau, que suposa un abans i un després en la seva carrera. Enguany és artista resident al LIFE Victoria 2019, amb qui manté un preciós idil.li des de fa anys, i ara s’enfronta, amb el pianista Julius Drake, a La voix humaine, de Poulenc, tot un repte per a la polifacètica cantactriu que domina una gran varietat de registres.

Què esperes de la residència en el LIFE Victoria19?
Espero poder donar el màxim possible del mi, com a persona i com a artista. Sobretot tenint en compte que és una oportunitat molt interessant i que el personal és gairebé com una família per a mi. És un plaer enorme i a la vegada una gran responsabilitat.

Quines són les millors experiències que has viscut al LIFE Victoria anteriorment?
Al LIFE Victoria vam estrenar souflé fa anys, i va ser com el despertar d’allò que avui en dia és per a mi interpretar lied, el fet de permetre’m poder jugar. Tant la Beatriz Miralles com jo som juganeres, ens agrada fer música i divertir-nos, i encaixem perfectament. Més enllà de la perfecció estilística i l’expectativa musical, un cop ambdues estiguin superades, s’ha de trobar el segell de cada intèrpret per poder donar a les obres un toc personal. Sento que en aquell moment se’m despertà aquesta sensació, vaig adonar-me que podia donar la meva visió sobre la música i el cant. 

Com t’enfrontes a La voix humaine de Poulenc? Quines dificultats té vocalment, a banda del tour-de-force escènic que requereix?
La voix humaine és una obra complexa des que fou escrita. És una obra immensa, que aprofundeix en la psicologia femenina de l’època. A nivell vocal, té la dificultat de poder imprimir el caràcter al personatge; poder gestionar la conversa telefònica, ja que, al cap i a la fi, es tracta d’això, una trucada. Com ja sabem, en l’òpera tot va molt ràpid, i en aquesta en concret passa tot en una hora; a més de la informació que duu afegida, l’intent de suïcidi que passa abans que tingui lloc la trucada, una informació no explícita. La dificultat vocal que té és la de poder imprimir tota aquesta informació en tant poc temps, en un idioma estranger, un llenguatge un pèl complicat, tenint en compte que és la meva segona òpera contemporània. 

De totes les qualitats musicals de Julius Drake, quines són les que s’adapten millor a la teva personalitat artística?
Realment, la humanitat. És un gegant del lied, gran pianista i músic. Quan el vaig conèixer vaig rebre un gran tracte per part seva, és una persona molt accessible, cosa que no sols trobar, i és per això que congeniem tant. El seu recorregut i la seva experiència queden molt lluny de mi, però a nivell humà és molt accessible, per això som tan propers.

Et sents reconeguda a Barcelona?
Si, i tant. Per suposat que em sento molt reconeguda a Barcelona, i estic molt agraïda per aquest fet.

El teu repertori és molt variat però hi ha elements que es repeteixen, com la reivindicació de les teves arrels argentines. Què té per a tu d’especial, elements autobiogràfics, a banda, la música iberoamericana que tant defenses?
És la desigualtat eterna del bassal atlàntic. Hi ha uns músics impressionants al sud d’Amèrica que molt sovint ni jo conec del tot, un repertori extens i meravellós. Quan vaig començar a programar autors llatins en els meus concerts, vaig veure que la gent s’hi interessava. La qualitat poètica que tenen les cançons que tants desconeixen (inclosa jo) són meravelloses, i en descobrir-les van calar-me molt profundament. Hi ha moltes melodies argentines que són folklòriques que connecten amb quelcom primari, els llatins portem el ritme en l’interior. Crec que el caràcter atractiu de la música llatina té a veure amb la qualitat primària del ritme que té la nostra música. 

El lied iberoamericà encara és perifèria musical. Quines mesures podem dur a terme per reivindicar-lo?
Jo no crec que hagi de ser reivindicat, el repertori llatino-americà, però sí que sento que s’ha de donar a conèixer.

Veient-te actuar queda clar que ets una cantactriu. Com desenvolupes aquesta faceta en l’òpera i quines barreres vols trencar amb el lied?
M’encanta ser una cantactriu. Em sento a casa, tinc una espècie de sensació que em fa sentir-me molt propera als personatges de les obres que interpreto. Intento no jutjar-les i m’encanta posar-me dins la pell d’altres personatges, entendre la seva psicologia. En l’òpera i en el teatre em sento com un peix dins l’aigua, tot i la responsabilitat que comprèn. En el lied no crec que hi hagi barreres sinó un marc dins del qual l’intèrpret es cenyeix.


Què t’ha reportat guanyar El Primer Palau 2017 i poder actuar en aquesta sala modernista?
Evidentment hi hagué un abans i un després del concurs. Sóc molt capricorniana i tinc el sentit de la responsabilitat molt accentuat, tot i tenir una gran part expansiva en el meu caràcter, i el fet de guanyar el concurs va fer que se’m disparés el sentit del compromís i la responsabilitat. 

Cooking America és un disc molt especial. Com sorgí la concepció? Tens algun altre projecte similar en cartera?
La concepció del disc va néixer del concert souflé del LIFE Victoria. El disc nasqué gràcies a Ignacio Valero, un gran amic meu, que va donar-nos el seu suport i mecenatge per al disc. Sempre fa falta, tristament, la figura del mecenatge artístic, algú que aposti per la joventut i el talent. La gravació del disc va ser molt enriquidora i interessant, i s’ha convertit en una mena de segell personal. 

El duo Gancedo-Miralles és sinònim d’èxit. En què se basa aquesta relació artística tan fructífera?
En que som amigues i en que realment ens donem suport mutu. Tenim molta confiança l’una en l’altra i ambdues tenim moltes ganes de jugar i de conèixer nou repertori. Parlem sobre tot el que s’ha de parlar, ja que crec que el respecte i la comunicació són d’allò més importants, i és per això que penso que la nostra relació personal és fantàstica. A nivell musical, només puc dir que des del primer dia vam notar una certa química musical, així sin más. 

Quines perspectives de futur tens a nivell nacional i internacional?
Les meves perspectives de futur són diverses. Ara viatjaré a Anglaterra a l’Oxford Lieder a fer un concert amb la Beatriz, tinc una producció al Liceu també, i l’any que ve estreno a la sala gran de l’Auditori.

Fotos: Mercedes Gancedo

Últimes Notícies