Lied

Quan mélodie i lied es troben. Degout i Tiberghien al LIFE Victoria.

Dimarts 8 Octubre 2019

El passat divendres 4 d’octubre, el festival LIFE Victoria oferí un recital al Recinte Modernista de Sant Pau protagonitzat pel baríton Stéphane Degout acompanyat del pianista Cédric Tiberghien. Durant la vetllada, que duia per títol “Lili Boulanger, mort prematura”, sonaren un parell de peces curtes de la cèlebre compositora francesa juntament amb nombroses cançons del repertori clàssic, totes elles firmades pels seus companys masculins. 

Enguany, el festival celebra la seva setena edició i ha decidit dedicar-la al “paper de la dona en el món del lied”. No obstant això, la tasca lloable i més que necessària de visibilitzar les dones artistes semblà quedar-se en una vaga estratègia de màrketing, ja que per a les presents, el suposat homenatge a les dones compositores i en aquest cas concret a Lili Boulanger, quedà aixafat pel pes del cànon masculí. 
 
El concert començà amb un recull de cançons de Gabriel Fauré, mestre de Lili Boulanger, i la fantàstica sala del Recinte Modernista de Sant Pau s’omplí de gom a gom per a acollir amb un càlid aplaudiment a Stéphane Degout i Cédric Tiberghien, ambdós debutant al festival. El so que emanà del petit escenari demostrà mica en mica la potència tímbrica del baríton francès que, després d’una primera arrencada relativament tímida, es posà el públic a la butxaca. 
 
La bonne chanson de Gabriel Fauré encetà el programa, un seguit de mélodies musicades a partir de textos de Paul Verlaine que serviren per a endinsar-nos en la cançó francesa del tombant de segle i que a aplanar el camí per a Lili Boulanger i el cicle Clairère dans le ciel, musicat a partir de poemes de Francis Jammes. Si el títol del recital s’hagués correspost amb la realitat, potser en comptes d’escoltar dues mélodies del cicle de Boulanger, haguéssim pogut gaudir de l’audició de les tretze que el conformen. Aleshores sí que hagués estat quelcom admirable, noticiable, fins i tot memorable.
 
Un cop silenciades les últimes notes de Vous m’avez regardé avec toute votre âme de Boulanger, els intèrprets canviaren radicalment de registre i féren sonar l’arxiconegut Schwanengesang de Franz Schubert. Cal dir que Degout, amb un instrument del tot encès i animat, féu sonar els poemes de Heine meravellosament, convertint les peces de Schubert en quelcom gairebé teatral, i demostrant el seu caràcter camaleònic a nivell interpretatiu.
 
Després d’una curta pausa fou el torn altra vegada de la nostra protagonista. La peça escollida per a trencar el gel fou Reflets, amb text del seu inestimable i devot col·laborador Maurice Maeterlinck. Altra vegada, massa curta i massa alienada de la resta d’un programa que duia el seu nom. La seguí Claude Debussy i el seu cicle Fêtes Galantes II, sobre poemes de Paul Verlaine. Amb aquest tresor sonor de l‘impressionisme francès quedaren enrere les mélodies i els poèmes per a donar pas a les Liedern i els Gedichte. Amb Hugo Wolf i el seu Fußreise s’endinsaren en terres germàniques i Degout, que feia gairebé dues hores que s’entregava al públic, evidencià que tenia corda per a una estona més, i abordà Der Jäger amb una embranzida considerable. L’últim lied del programa, Der Feuerreiter, es convertí talment en un conte il·lustrat, l’últim quadre d’una sèrie de pintures sonores d’una gran força dramàtica. La passió de Thiberghien al piano i l’entrega absoluta de Degout féren del poema de Mörike quelcom meravellós i, després del llarg viatge per paisatges i contes de fàbula, deixaren el públic embadalit. 

Fotos: Degout i Tiberghien. 

Últimes Notícies