Hi ha altes parets, moltes capelles, vitralls que deixen passar la llum tènuement. També un circuit de persones, algunes pregant i d’altres sols observant la bellesa de la Catedral de Barcelona. Al voltant del claustre n’hi ha que caminen tot encerclant la llum del petit jardí. Tots deixen enrere una porta que ens podria dur a un laberint de passadissos i sales, parets de grans blocs de pedra i escales de caragol. Necessitem un bon guia per orientar-nos dins la Catedral, un edifici amb “aspectes desconeguts en tots els sentits”, comenta el prefecte de música Mn Josep Serra Colomer. Ens porta fins un petit balcó on veiem davant nostre com en la solemnitat del temple emergeix el seu orgue principal: una síntesi d’història, patrimoni i música.

Endinsem-nos en la història. Aquest instrument és un dels més importants de tota Catalunya. Té 4013 tubs sonors, 57 registres, 4 teclats i 1 trajectòria dilatada en el temps que inicia al segle XVI. De totes maneres podem pensar-lo jove si el comparem a l’estructura on s’empara: una catedral romànica i després gòtica que a partir del 877 acull les relíquies de Santa Eulàlia i transcendeix en importància. Instrument i Catedral fa 30 anys van iniciar una nova etapa amb la creació del cicle d’orgue, un projecte pensat ja des de l’inici per a donar a conèixer l’instrument, el repertori i reforçar la programació cultural de la catedral. Enguany es celebra el seu aniversari i es renova la seva imatge amb la voluntat d’obrir un nou període. Juan de la Rubia, organista titular de la Sagrada Família i director artístic del projecte, invoca la història comuna entre la Església i la Música per il·lustrar el valor d’aquest projecte. Abans eren mestres de capella i avui són cicles. Contextos i formats canviants que comparteixen sempre un mateix ideari: la música i el seu valor.

Aturem-nos ara en el patrimoni de la catedral. Sabem que és extens i que no es limita a l’edifici i el seu art inherent. N’és part també el ric arxiu on s’hi contenen obres de gran valor. Un espai amb tasques que s’han posat de relleu en el marc d’aquesta nova etapa. En formen part també els seus instruments, perquè si busquem amb ulls atents en trobarem diversos. En la capella Lepant, per exemple, descobrim un petit orgue, una llaminadura amb forma de retaule pintada amb motius neoclàssics. Desplaçant-nos a la nau, s’aixeca de seguida el protagonista, un “moble històric únic a Catalunya” com ens assenyala Ribas. Reformat diverses vegades, fa poc més d’una setmana va passar la seva última “ITV”: ha estat desmuntat, re-harmonitzat i muntat de nou. Ara es troba en un estat òptim per a l’inici del festival.

L’inici d’aquest ens porta doncs a parlar de la música. El cicle oferirà vetllades d’accés gratuït mensualment cada tercer dimecres a partir del 16 d’octubre. Volen acotxar experts, aficionats, turistes i locals. En l’equip organitzatiu hi ha hagut canvis significatius: una direcció artística renovada, una nova imatge per els flyers i xarxes creada per l’equip de comunicació i una participació d’intèrprets de gran qualitat amb què es donarà veu tant als veterans en la matèria com als joves talents. En són un exemple Joan Seguí Mercadal, guanyador del premi “Primer Palau” del Palau de la Música, Daniel Oyarzabal, organista de l’Orquestra i Cor Nacional d’Espanya o Montserrat Torrent, concertista i catedràtica emèrita del Conservatori de Barcelona, que qualifica, senzillament, de “tot terreny”.

El repertori se’ns promet divers i abraçarà estils i èpoques diferents per obtenir una experiència que posi de manifest les característiques de l’orgue com a instrument polifònic i la seva versatilitat. Martin Baker, organista titular de la Catedral Catòlica de Westminster, ens oferirà un concert on s’hi alternaran obres per orgue i improvisacions i Andrés Cea, concertista i catedràtic d’orgue del Conservatori de Sevilla ens acostarà a la música de l’època del naixement de l’instrument. Un altre aspecte important serà la didàctica i la captació de l’interès del públic per l’orgue. Trobarem concerts amb protagonisme compartit com el del del Duo de trompeta i orgue amb Marc Díaz i Sergi Marquillas i d’altres d’interactius com el d’Eugenio Maria Fagiani, Organista de l’Orquestra Simfònica de Milà. Per la seva actuació s’instal·larà una pantalla que farà possible veure la consola de l’organista. Mn Serra confessa que “Normalment es veu tot massa lluny” i que d’aquesta manera “tothom podrà veure realment com es toca l’orgue”. El cicle es clourà el 20 de maig amb Valentin Fheodoroff, organista amb una gran projecció internacional i premi del concurs internacional de Beethoven a Viena.

Totes aquestes són les claus que ens permetran consolidar la renovació del cicle. Amb personalitat en cada concert, projecció de talent i un marcat accent divulgatiu i didàctic. En aquestes circumstàncies i en un entorn privilegiat com la Catedral de Barcelona, l’experiència serà única. L’oient tornarà a casa entenent els mecanismes i les enormes possibilitats d’aquest magma musical que és l’orgue i la Catedral demostrarà que està llesta per reivindicar-se com a punt de referència en la oferta cultural i musical Barcelonina. 

Fotos: Claustre (ArquitecturaBarcelona); Orgue Major de la Catedral de Barcelona