Concerts

Un oceà musical al costat de casa

Dijous 17 Octubre 2019

El pròxim 19 d’octubre s’inaugura la setena edició del Festival Internacional d’Orgue de Poblet que acull el conegut monestir d'aquesta població. En aquesta ocasió la figura de Bach serà el leivmotiv que acompanyarà als oients i als tres intèrprets excepcionals en un viatge a la música barroca europea. Amb l’inèdit instrument Metzler, el festival presenta un palmell immillorable per endinsar-nos en la música barroca per a orgue.

S’explica que Beethoven va dir que "Bach" no hauria d’anomenar-se així (“rierol” en alemany) sinó “Meer”, que significa “oceà”. Si ho va expressar realment o si és només una d’aquelles anècdotes per embadalir els turistes, no és el que ens preocupa discutir avui. Ens interessa, en canvi, la versemblança de l’anècdota perquè registra el magnetisme de la figura d'un compositor que va marcar profundament la història de la música. El VII Festival Internacional d’Orgue de Poblet presenta un programa que aspira a fer brillar la variada i interessant música per a orgue d’època barroca. Ho vol fer amb tres excel·lents intèrprets, un calculat repertori i un  protagonista indiscutible: l’orgue Metzler, una excepcionalitat instrumentística.

No es tracta d’un instrument històric ni corrent. Va ser construït el 2012 per la firma Metzer de forma completament artesanal i concebut per satisfer totes les necessitats d’un ampli repertori. Aquest darrer fet és molt rellevant perquè quan es crea una peça musical es fa sempre en un context instrumental concret, al que l’obra roman lligada. Així en els processos de composició i interpretació, instrument i peça es defineixen mútuament a parts iguals. Imaginem-nos una obra impressionista de Debussy interpretada amb un clavecí: encara que sigui un instrument de tecla com el piano, és ben lluny de poder cobrir les necessitats de la peça. Tot el que es perd pel camí és evident.

Aquest exemple ens serveix per entendre com de vaga és la definició d"’orgue barroc”. Durant aquest període en trobem amb composicions, harmonitzacions i teclats molt diferents, cadascun pensat per l’estil i tradició del seu estat o regió. Cal doncs pensar en plural: hi ha barrocs i hi ha orgues. D’aquesta forma també podem comprendre millor el paper important de la itinerància i territorialitat dels seus intèrprets, de qui sempre cal destacar-ne la seva titularitat organística. L’orgue del monestir és tan especial perquè resol aquest conflicte: És una “síntesi equilibrada” de les diferents escoles barroques europees que permet igualment una autenticitat i completesa a l’hora de “cobrir un ampli ventall d’estils”, com explica el director artístic del Festival, Fra Antoni Peramos.

Juan de la Rubia és el primer dels tres organistes que hi participaran. És titular de l’orgue de la Sagrada Família, professor a l’ESMUC i a més gaudeix d’una gran reputació i experiència. Ja coneix el Metzler perquè va gravar-hi al 2016 Bach, el disc que posteriorment va ser premiat amb el “Melómano de Oro”. El 19 d’octubre oferirà el concert inaugural que, si som coherents amb el seu contingut, podem concebre com una gran fuga. Aquesta va ser una de les formes contrapuntístiques més populars durant barroc, utilitzada de forma magistral per molts dels compositors del repertori que proposa.

Com tota fuga, el seu concert tindrà diverses parts. La primera d’elles és l’exposició. És el moment en què es presenta el subjecte (en el nostre cas la tradició germànica) i el motiu principal (per nosaltres la música de Bach, amb el Preludi i Fuga en Re major BWV 532). Al llarg del concert podrem escoltar respostes i passatges (són episodis que presenten el subjecte d’una forma una mica diferent): seran Eustache du Carroy, Mendelssohn i una improvisació del mateix de la Rubia. Tots ells tenen un lligam amb la tradició germànica barroca o Bach: són hereus de la seva creació, com de la Rubia o Mendelssohn, que va recuperar la música de Bach al s.XIX o influències i part del substrat musical de l’època, com l’autor francès. Finalment el concert tancarà amb la re-exposició. En termes musicals és el retorn del subjecte de la fuga: al concert equival a la tradició germànica, que es reprendrà amb el Preludi i Fuga en Sol menor WoO Posth. 10, obra pòstuma de Brahms. 

L’èxit i la popularitat no van ser els protagonistes durant la vida de Bach. Ho descobrirem el 26 d’octubre amb el segon concert. Aquest està dedicat a un repertori i instrument de la tradició barroca del nord, aproximant-nos a l’època en què Bach era encara un jove estudiant. Aquesta ocasió serà a càrrec de l’organista Thiemo Janssen, que és conjuntament amb la seva dona titular de l’orgue Schnitger de Norden, a la Frígia Occidental. Serà un concert-homenatge dedicat al constructor d’orgues més important d’Europa, Arp Schnitger. A l’època de Bach era l’equivalent a “l’Stradivarius de l’orgue”, una figura importantíssima en el perfeccionament de l’estil de l’orgue barroc del nord. En aquest concert podrem repassar les obres de grans organistes com Buxtehude, Reincken, Brunhs o Böhm. Tots ells van ser referents musicals de Bach, sobretot en el seu període de formació, moment en què el jove músic va provar d’obtenir una plaça d’orgue Schnitger sense èxit. 

El 9 de novembre serà l’últim concert i el torn de la intèrpret Mona Rozdestvenskyte. L’organista de tan sols 25 anys ens oferirà un repertori més eclèctic on es posarà de manifest l’ampli abast musical de l’instrument: començarà amb Buxtehude i acabarà amb Mozart. Enmig d’aquesta trajectòria hi serà present l’obra de Bach mostrant dos aspectes seus ben diferents. El primer, la confirmació del seu geni com a compositor, encarnat amb un dels grans monuments a l’orgue, la Trisomata en re menor BWV 527. El segon, el seu vessant didàctic. Rozdestvenskyte interpretarà tres peces del Clavecí ben temperat (1722), una obra completíssima en totes les tonalitats que va servir com a material didàctic i que va precedir d’altres que tenien el mateix caràcter, com les famoses Invencions (1723). Una obra que va formar a molts compositors posteriors i que, en alguns casos, va servir per a què aquests es guanyessin una reputació als inicis de la seva carrera.

Beethoven és un d’aquests casos. Com ell, molts altres pianistes, compositors i organistes han destacat tant el valor de la figura transversal i única de Bach com la riquesa de la música barroca en general. Aquesta VII edició del Festival Internacional d’Orgue de Poblet ens ofereix totes les garanties d’èxit. Tenim els instruments, intèrprets i repertori per poder navegar en aquest oceà musical llunyà, aquí, al costat de casa.

Fotos: Orgue Metzler de Poblet; Monument a Bach al davant de la Thomaskirche a Leipzig (D. Leiva)




 

Últimes Notícies