Agenda

Aprendre i desaprendre amb Ketevan Kemoklidze

Diumenge 27 Octubre 2019

El pròxim dimarts 29 d’octubre al Gran Teatre del Liceu ens espera un concert molt especial. En el marc del LIFE Victòria, la mezzosoprano Ketevan Kemoklidze abraçarà plenament la temàtica d’enguany, la dona en la música. El concert serà un homenatge a Giulia Novelli, una mezzosoprano brillant que va ser eclipsada pels èxits del seu marit Viñas. Per això, amb l’acompanyament de Ricardo Estrada al piano, gaudirem d’un repertori format per una selecció de peces dedicada a la maternitat i alguns papers estrella de Kemoklidze.

Poc abans de participar en La Gioconda al Gran Teatre del Liceu l’abril passat, Ketevan Kemoklidze va explicar en una entrevista a OperaClasica que el seu fill sovint afirma que “la mare estudia i el pare treballa”. En dir-ho, la mezzosoprano va aclarir el que el nen descrivia, amb els seus ulls, com ella aborda cada antiga i nova partitura amb els ulls àvids d’un estudiant atent. La mezzo però, ja fa anys que és una cantant absolutament consolidada, admirada i aclamada en el panorama operístic internacional. Gaudeix d’una carrera desplegada com una gota de tinta a l’aigua, que acoloreix periòdicament teatres i esdeveniments musicals arreu del món. És una professional, mare i dona: tres identitats que es posaran sobre la taula en el concert que oferirà al Saló dels Miralls. 

Aquest és un espai ben especial. Ple de reflexos, s’hi han sentit bellugadisses de cames i el bullici dels músics, aficionats i també de les flames. Salutacions, comentaris i crítiques hi conviuen amb el fru-fru dels vestits de gala i els brindis aguts de les copes. També és el lloc on es va veure duplicada la veu de Giulia Novali, una mezzosoprano romana de principis del segle XX que va viatjar des de Roma fins a Janeiro fent la seva feina: cantar. La parada que va fer al Liceu va ser fructífera però, en certa manera, també tràgica. A Barcelona va fondre’s la seva carrera musical arrel d’un embaràs, un talentós marit i la societat del canvi de segle.

El LIFE Victòria d’enguany, com és ben sabut, es dedica a la dona i el seu desenvolupament en totes les seves facetes dins el món musical. La mezzosoprano romanesa amb la seva participació proposa un homenatge a la ja introduïda muller del tenor Viñas. Aquest personatge és un exemple de com la identitat de dona ha impedit el desenvolupament professional d’aquestes durant molt de temps. En el cas de Giulia, la maternitat incipient fou la que la va dur a abandonar l’esfera pública i retornar a la llar. Aquesta etapa de la vida d’algunes dones, la maternitat, és la que Kemoklidze ha escollit com a eix temàtic de la primera part del concert, per tal de retre-li homenatge. És una etapa que ocupa un espai més aviat fosc i tèrbol en el món operístic. El deix dolç i ensucrat que va adquirir la maternitat sobretot d’ençà de l’albir del sistema socioeconòmic capitalista, no és el protagonista de les òperes. Contra els seus fills fabula Norma, qui no només vol amagar la seva maternitat sinó que contempla l’infanticidi; Madama Butterfly canta un dels comiats més emotius de l’òpera quan es brinda a la mort i al nen una vida a occident; “Senza mamma” és com creix el fill de Suor Angelica...

No seran però aquestes mares soprano les que serviran per abordar aquesta primera part del concert. La tria de Kemoklidze va des d’algunes àries de Verdi fins a cançons de Mussorsky, passant per Puccini, Ponchielli o Montsalvatge. Serà un concert ben complet perquè combinarà òpera amb música de cambra. Aquesta segona és molt valorada per la mezzo, que en el context de la seva darrera participació en el festival el 2017 va manifestar la rellevància que tenia per “refinar el gust, la musicalitat i les habilitats vocals”. Caldrà, doncs, esperar a dimecres que ella mateixa dissipi el misteri del programa, encara que podem augurar que personatges com Carmen (de l’homònima de Bizet) o Laura (de La Gioconda de Ponchielli) hi faran acte de presència.

Així doncs, el pròxim dimecres a les 20h esperem el concert amb força expectatives tant per l’interès musical que desperta Kemoklidze com pel significat profund de l’esdeveniment. El seu caràcter d’homenatge a Giulia Novelli i la tria del repertori són l’exemple viu de l’actitud crítica que ha d’acompanyar l’activitat musical. De la mateixa manera que la mezzosoprano és una estudiant als ulls del seu fill, els oients, historiadors i institucions, hem de ser-ho a l’hora de revisar i analitzar críticament la història que ens ha arribat dels protagonistes de la música.

Fotos: Retrat de Giulia Novelli del 1886; Ketevan de Carmen, (Photo & Style Irma Sharikadze)

Últimes Notícies