Recomanacions

De cara el fred, vídeo-art

27-10-2019

La Fundació Catalunya La Pedrera acull l’exposició de Bill Viola ‘Miralls de l’invisible’ des del 4 d’octubre fins el 5 de gener; la mostra, però, anirà més enllà de les parets gaudinianes per arribar a altres entitats de Catalunya, com el Gran Teatre del Liceu o el Palau de la Música Catalana.

La tecnologia audiovisual està profundament present en el nostre dia a dia. Les pantalles del mòbil, la televisió, l’ordinador són eines còmplices del treball i de l’oci, són maneres de connectar-se i desconnectar-se del món i de la realitat que ens envolta. De la mateixa manera que és evident la presència de la tecnologia del vídeo avui en dia, també ho és la seva evolució en els darrers quaranta anys. És per això que podríem considerar lògica l’aparició, creixença i transmutació d’un art que se serveixi d’aquest mitjà: el vídeo-art.
Aquesta forma d’expressió ja notable en l’actualitat cultural, ha vingut per quedar-se: el trobem en festivals com el LOOP Barcelona que busca la confluència entre la imatge i altres disciplines artístiques com la dansa i el teatre, ho estem veient aquests dies amb la videocreació de Franc Aleu a l’òpera Turandot del Liceu i el trobarem molt present aquesta temporada de Tardor-Hivern a Barcelona i arreu de Catalunya amb Bill Viola.

Bill Viola, nascut a Nova York l’any 1951, és un dels artistes contemporanis pioners del videoart més reconegut internacionalment. Se serveix de tecnologies audiovisuals per “mostrar el procés de recerca del sentit de la condició humana i la naturalesa transitòria de la vida”. Potser la manera de frenar la rapidesa d’aquest món frenètic és, precisament, a través de les seves pròpies armes: “Miralls de l’invisible” convida l’espectador a situar-se en una galeria i contemplar una projecció, un televisor, una pantalla de vídeo per tal de problematitzar-se: “La recerca de debò és la de la vida i la de conèixer-se un mateix: el mitjà no és sinó un instrument per fer aquesta recerca”.

La mostra presenta algunes de les obres de l’artista creades al llarg de tota la seva carrera però no ho fa des d’una narrativa cronològica, sinó a través d’un itinerari que passa per diferents períodes de l’obra del creador. Alhora, podem llegir a les parets, declaracions de Viola que ens permeten entendre aquest desenvolupament: “Per mi la càmera i la gravadora són com els pinzells: les meves eines. Cada nou avenç en la tecnologia de la imatge en moviment ha comportat que la gamma de la meva paleta augmentés”.

Aquesta exposició que es troba aquests dies a La Pedrera, comissariada per Kira Perov i Llucià Homs i que compta amb l’assessorament de Víctor García de Gomar, es vertebra a partir de la poètica de la introspecció i suggereix reflexions que varien segons les vivències de cadascú. Es planteja algunes de les problemàtiques que han estructurat l’art universal com el naixement, la mort (la primera obra que trobem compta cada respiració per assumir la pròpia finitud), la reencarnació (amb l’aigua com una metàfora molt present), la transformació, la transfiguració, el món invisible a la percepció, els sentiments, la memòria o l’autoconeixement. L’objectiu de l’exposició és que el visitant recuperi l’emoció i els ideals de l’humanisme en l’art contemporani.

La mostra planteja, també, connectar l’obra del creador amb la ciutat i el país per tal de reivindicar els seus lligams amb Catalunya. És un projecte pensat i treballat des de Barcelona i per a Barcelona però que intenta defugir una mirada localista. En qualsevol cas, hi ha una voluntat d’irradiar l’exposició arreu del territori amb la creació d’una xarxa de centres col·laboradors culturals, entre els quals hi ha el Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu.

Així, Bill Viola és l’artista plàstic convidat enguany al Palau de la Música Catalana: ja va presentar Déserts dijous passat al Petit Palau acompanyant una interpretació en directe de l’obra d’Edgar Varèse amb el mateix títol per part de l’Ensemble Simfònic de l’ESMUC dirigits per Ernest Martínez-Izquierdo. Aquesta actuació dóna el tret de sortida a la programació d’una desena de projeccions repartides en quatre dies del mes de novembre al petit palau amb entrada gratuïta: una selecció d’obres el 10 de novembre, The Passing (1991) el 17 de novembre, Hatsu-Yume (First Dream) (1981) el 24 de novembre i I Do Not Know What It Is I Am Like (1986) el 30 de novembre.

D’altra banda, el 4 de desembre serà la Nit de Bill Viola per La Pedrera, el Palau de la Música i el Gran Teatre del Liceu: les tres institucions obriran les seves portes fins la 1h de la matinada per poder veure ininterrompudament els seus treballs. El Palau de la Música projecterà The Messenger (1996), The Crossing (1996) i Inverted Birth (2014) i el Gran Teatre del Liceu Fire Woman (2005), Tristan’s Ascension (2005), Isolde’s Ascension (2005), Passage into Night (2005) i Becoming Light (2005).
Finalment, La Pedrera també organitza activitats paral·leles amb professionals que analitzaran l’obra de Viola des de la seva òptica: Albert Serra, des de la seva perspectiva fílmica, oferirà una conferència el 25 de novembre, hi haurà una taula rodona el 9 de desembre amb Rafael Argullol, Imma Prieto i Llucià Homs i s’ha programat un recital poètic musical a càrrec de Jordi Savall i Manuel Forcano el 2 de desembre. Encarem el fred, així doncs, amb el vídeo-art molt present a la capital catalana.

Foto: Exposició Bill Viola La Pedrera
Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *