La ciutat comtal està a punt de cloure una dècada. Tota ella ha canviat, com ho fan totes les urbs i com hem fet nosaltres, aquells que hi habitem. Alguns dels rituals que abans compartíem en comunitat s’han esgrogueït fins al punt que les nostres activitats les marca el tempo de la pressa, la feina i la frenesia. Som els que fem menús ràpid per dinar mentre (en una mostra de la masterització del multitasking), revisem el mail, escrivim whatsapps i fem rt als aguts fils de Twitter d’aquell amic proper amb qui tanmateix només coincidim algun cop a la boca del metro. Som aquells a qui, no tan sovint com voldríem, ens desplaça el metro fins a un controlador de sala que ens demana el QR de l’entrada. Després, més tard, desfem el llarg camí fins a casa mentre mirem el rellotge i pensem en la comoditat d’aquesta.  “Casa”, el lloc on tenim l’Spotify, el Google Play Music i Youtube; el món a les mans sense raó de cordar-se les sabates. El lloc on amb uns bons headphones i el botó “play” el podcast, els tracks del concert i fins i tot la mateixa Maria Callas poden, quan ho desitgem, acompanyar-nos en la solitud.
 
Tota Barcelona ja és plena de nosaltres. Som individus ultraconnectats que més sovint del que voldríem no detectem la presència d’aquell que és al nostre costat. Un fenomen com els millors jocs de taula, per a totes les edats, per a tots els públics. En un món així, un es pregunta per què les rodes de premsa no es fan per skype. En una Barcelona així, l’organització dels Sopars Lírics va decidir asseure els periodistes al voltant d’una taula. Tota una declaració d’intencions. Així se’ns presenta la nova edició dels Sopars Lírics, una iniciativa que acumula ja 8 anys de trajectòria. Davant de totes aquestes dinàmiques invasives, destructores de l’experiència compartida, la proposta de Roger Alier i Jordi Maddaleno en aliança amb Paco Soler Parellada, president del Restaurant 7 Portes, ens obre un espai on l’experiència social derrota la dictadura de l’individu. Ho fa conjugant dos rituals magnífics: el de la gastronomia, amb el fet compartir taula i tradició culinària i el de l’experiència musical, amb un dels seus personatges més potents, l’òpera.
 
Els Sopars Lírics omplen d’orgull als seus responsables musicals i a Parellada, qui emmarca aquest projecte en el compromís cultural del Restaurant. El 7 Portes, amb la seva dilatada i interessantíssima història, té un compromís amb el seu entorn que titlla de “cívic”. Des de l’edició de la col·lecció dels Receptaris històrics de cuina catalana passant per les tertúlies que s’hi organitzen sistemàticament, es posiciona com un local de memòria viva de la ciutat de Barcelona. Els Sopars Lírics van néixer en aquesta dinàmica i amb la idea de crear una comunitat, una atmosfera en què els assistents puguin experimentar i sobretot compartir les experiències musicals i gastronòmiques. En cada sopar, celebrat els dijous, els assistents gaudiran primer de l’àpat, després del comentari musical i finalment del recital. Tot plegat en l’espai íntim i emblemàtic del Restaurant i en una proximitat excepcional amb els artistes només possible en aquest tipus de vetllada.
 
Fins ara, el públic d’un Liceu sencer ha pogut donar fe de l’èxit d’aquest menú, que té com a ingredient secret la separació de les activitats. En primer lloc s’assaboreix l’àpat, de plats ignots fins al darrer moment. El compromís del 7 Portes amb els productes de temporada i la qualitat de la seva oferta fan que siguin únics i sorpresa. En segon lloc, abans de les actuacions (sempre acompanyades al piano per l’excepcional Josep Buforn) i un cop acabat el sopar, Roger Alier protagonitza la sobretaula. Hi brinda un breu comentari musical per tal que els comensals puguin gaudir plenament del concert. Aquesta vessant divulgativa és també un dels objectius dels Sopars: així el públic que potser encara no s’ha immers en el món de l’òpera pot tenir-ne un excepcional primer contacte. En tercer lloc, els cantants convidats prenen el relleu amb un repertori que, com el menú, es descobreix aleshores.
 
Cada edició dels Sopars Lírics ha dut noms que no han deixat indiferent el món de l’òpera. En conseqüència, podem afirmar que la participació en aquests sopars és indici de les que ja són -o amb gran seguretat, seran- trajectòries d’èxit. En el passat, s’ha comptat amb noms com Mercedes Gancedo (2013), Serena Sáenz (2014), Josep-Ramón Olivé (2015), Víctor Jiménez (2016) César Cortés (2017) o Helena Ressureiçao (2018), d’entre una llarga llista. Aquesta temporada es proposa un plantell heterogeni que compta amb noms ben coneguts i joves promeses. La inauguració el dijous 21 de novembre, es presenta amb nom doble: Samuel Peláez (tenor) i Jan Antem (baríton). El tenor, deixeble de Jaume Aragall és un representant de l’escola autòctona amb un camí ben consolidat. Antem, en contra, té 21 anys i és l’aposta jove d’aquesta edició. És un baríton d’una edat tendra que tanmateix no li ha impedit formar part, enguany, de l’Academmia Rossiniana a Pèsaro.
 
La veu femenina irromprà amb el segon sopar, que serà el 23 de gener i comptarà amb Anna Gomà. La mezzo-soprano destaca per la seva comoditat en tassitures diverses i ha estat tant telonera al LIFE Victòria com mereixedora de diversos premis. Mikel Uskola és el contratenor que protagonitzarà el tercer sopar el 5 de març. S’ha graduat enguany al Royal College of Music a Londres amb les màximes qualificacions i té un repertori molt ampli. La seva intervenció donarà peu a comentar el fenomen de l’actual emergència de contratenors. El sopar del 7 de maig, en canvi, destaca perquè ens portarà la veu guanyadora del Premi 7 portes de l’edició actual del Concurs Palet Martorell. Finalment, el 18 de juny del 2020 Tabita Martínez clourà aquesta 8a edició. La soprano, de veu “flexible, elegant i amb personalitat”, també té una trajectòria formativa arrelada a Barcelona, on segueix perfeccionant els seus estudis de cant al costat de Dolors Aldea i Eduard Giménez.
 
Els Sopars Lírics són una proposta única a Barcelona. Tenen la virtut de teixir, en un espai únic en la ciutat comtal, una comunitat que al voltant d’una taula assaboreix tant les delícies de la millor cuina catalana com l’emoció de l’experiència musical. Amb aquestes cites, se’ns brinda l’oportunitat de sortir a viure la ciutat. Podrem recórrer els porxos de’n Xifré fins a arribar a les portes d’un restaurant. Podrem citar aquell amic al Twitter i proposar-li una trobada que no neixi de la casualitat. Sota el llindar del 7 Portes, la Barcelona virtualitzada de les presses podrà esvair-se -almenys durant una nit-. De la bona pasta es fa el bon pa i amb els millors ingredients, els Sopars Lírics.
 
Fotos: Porxos de'n Xifré i Restaurant 7 portes; Foto de família amb Jordi Maddaleno, Roger Alier i Paco Soler Parellada