Recomanacions

Una aposta valenta, un somni fet realitat

Dimecres 27 Novembre 2019

El divendres 15 de novembre la soprano Anaïs Oliveras, acompanyada de Jordi Domènech, va presentar a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català el seu primer disc, un Stabat Mater de Boccherini editat per Enchiriadis amb acompanyament de Guadalupe del Moral (violí), Elisabeth Bataller (violí), Jordi Armengol (viola), Oleguer Aymamí (cello) i Xavier Puertas (contrabaix), tots joves intèrprets especialitzats en música barroca.

Treure un disc físic avui en dia és fer una aposta pel detall, la simbologia i el temps en una era que, com tots sabem, és digital, frenètica i es mira amb una certa altura de mires tot allò que sigui permanent i durador. La gràcia, però, de publicar un enregistrament en aquests temps de modernitat líquida és el fet de poder cuidar tot el procediment de producció, i m’atreviria a dir que darrere d’aquest volum les decisions han estat meditades, com a mínim, amb estima. Des de la relació que Oliveras té amb l’obra (i amb el compositor) fins a la fotografia de la portada, passant pel pròleg de Juan Carlos Asensio i arribant a l’apropament interpretatiu de tots els músics; és sens dubte una publicació pensada i treballada des de l’admiració. De fet, a la presentació de divendres passat, la soprano va descriure el fet d’haver publicat aquest CD com "un somni fet realitat".

Es tracta del primer disc que Oliveras publica en primera persona; si bé havia col·laborat en altres enregistraments, aquest Stabat Mater de Boccherini (1781) és una carta de presentació, la inauguració de la seva discografia en solitari. L’enregistrament es va dur a terme a l’Atlàntida de Vic i és allà mateix on es farà el concert de presentació el proper dia 20 de desembre.

El pes d’aquest text litúrgic en la història de la música sobrepassa l’àmbit merament religiós des de pràcticament el moment de la seva creació el s.XIV i apel·la a tot allò més sentimental. La lletra parla des de la contemplació, està pensada per ser acompanyada amb il·lustracions i música per tal que l’emoció que vol transmetre arribi per diferents sentits: en la presentació del disc, Asensio va citar a Quevedo, "escuchar con los ojos".

El text, un poema amb una versificació d’una sèrie d’estrofes de tres versos, retrata l’escena del calvari des del punt de vista de la mare que pateix amb gran dramatisme. Aquesta imatge inspirà nombrosos compositors del Renaixement i els portà a la creació d’obres lligades alhora al món profà i al sacre. En aquell moment, Boccherini es trobava treballant com a compositor de cambra i violoncel·lista de l’infant Luís de Borbón al seu palau d’Arenas de San Pedro i gaudia d’una llibertat suficient com per musicar el text utilitzant la divisió d’estrofes tradicional. El resultat és el d’una gran expressivitat i un apropament místic que en alguns casos s’ha considerat major que en la versió posterior del 1800.

Amb un timbre lleuger a les brodadures més agudes i amb caràcter i força als greus; amb naturalitat, cos i intel·ligència, Oliveras ressegueix al llarg de tota l’obra els diferents estats de cada moviment, respectant-ne els tempi que demanen i dotant-los d’una gran autonomia i independència, tot i que queda clar que l’obra només té un sentit complet en la seva totalitat. Amb atenció a les consonants per assenyalar la base de la qual parteix el compositor de Lucca, la soprano ressegueix l’obra amb respecte però també amb personalitat. El quintet l’acompanya en un coixí de so melancòlic i eteri en els moments més introspectius, més pesant, ample i present en d’altres, quan busca demanar l’atenció de l’oient.

És un senyal de bona salut cultural que els joves intèrprets catalans segueixin veient amb bons ulls la publicació d’un enregistrament, no només com a manera de presentar-se, sinó com tota una declaració d’intencions. En són dos exemples prou recents la publicació de Bocatto di Cardinale de Víctor Jiménez (aquí l’article) i Legacy d’Anna Alàs i Jové (aquí l’article). El que tenen tots tres en comú és un estudi molt conscient de l’obra i els autors que interpreten, així com una idea molt clara de com volen presentar-se davant la crítica, els companys de professió i al públic i melòmans en general. Celebrem, així doncs, les apostes valentes i d’una gran qualitat!

Foto: Portada del disc Stabat Mater de Boccherini

Últimes Notícies