Aquest mes de novembre destaquem en primer lloc el compositor de la sarsuela catalana que ha acollit el Gran Teatre del Liceu: Amadeu Vives. D’altra banda, ha estat igualment programat tant en escenaris d’institucions més grans com en d’altres de més petites un dels grans mestres del romanticisme: Beethoven. Finalment, cal destacar un compositor que ha ocupat un espai important en la programació de l’OBC d’aquestes últimes setmanes: Ravel.
1. Amadeu Vives
Aquest mes de novembre hem pogut gaudir de
Doña Francisquita al Gran Teatre del Liceu, l’obra mestra absoluta del compositor català que, en el seu moment, no només va triomfar a Barcelona, sinó que també va tenir una gran acollida a Madrid. D’aquesta manera, un gènere com la sarsuela catalana, que encara ara consta de molts seguidors, ha pogut trobar el seu espai de representació. En aquesta ocasió, ha comptat amb una innovadora posada en escena de Lluís Pascual, amb una actualització dels diàlegs i canvis en els temps en què transcorre la història. Una proposta que no va deixar indiferent al públic melòman.
Tornant al compositor, cal destacar que Amadeu Vives (1871 – 1932) va fundar l’Orfeó Català juntament amb Lluís Millet l’any 1891. Amb aquesta formació coral va estrenar diferents composicions corals: les harmonitzacions de cançons populars com
La Filadora o
Els Segadors o composicions originals com
L'Emigrant sobre text de Jacint Verdaguer o
La Balanguera sobre text de Joan Alcover entre d’altres. Així mateix, es va aconseguir fer un lloc a la capital espanyola amb l’estrena de sarsueles de gran èxit popular i qualitat musical que va compondre amb col·laboració amb alguns dels millors llibretistes del moment. Finalment, cal destacar que Vives va ser un artista polifacètic deixant, també, un llegat literari: diferents assajos, una autobiografia i una comèdia teatral.
2. Beethoven
A finals d’aquest 2020 se celebra el 250
è aniversari del naixement d’un dels primers grans mestres del Romanticisme, és per això que molt probablement el trobarem tot sovint aquesta temporada entre els compositors més programats del mes. Molts músics, programadors i institucions s’han volgut avançar amb els preparatius d’aquesta celebració dedicant un espai destacat al compositor de Bonn als seus programes.
D’aquesta manera, Beethoven es va deixar sentir a l’inici del concert de LIFE Victòria de la soprano Mireia Tarragó i el Trio Pedrell. Així, van escollir el
Trio per a piano, violí i violoncel en Sol Major Op. 1 No. 2 per obrir el recital, una obra composta entre el 1793 i el 1795 que està dedicat al príncep Karl von Lichnowsky, un dels primers mecenes del compositor a Viena i antic alumne de Wolfgang Amadeus Mozart.
L’Auditori també ha programat en dues ocasions Beethoven aquest mes: en primer lloc, a la Sala 2 Oriol Martorell, Armida Quartett va interpretar
Quartet de corda núm. 1 en Fa major, op. 18 núm. 1, una de les seves primeres obres escrites per a quartets de corda i composta a partir de l’estudi de les obres de dos grans mestres: Haydn i Mozart. D’altra banda, l’Orquestra de l'Òpera de Praga, acompanyats de l’Orfeó Donostiarra van interpretar una de les obres més monumentals, no només de les composicions del compositor, sinó de la història de la música: estem parlant de
La novena.
Igualment, el Palau de la Música va acollir un concert amb obra de Beethoven al programa: l’Orquestra Clàssica Santa Cecília van iniciar el concert amb la seva
Simfonia núm. 2. Del concert, però, es destacava el Concierto de Aranjuez de J. Rodrigo, per la qual contaven amb el guitarrista Carlos Bonell.
Finalment, la Casa Sant Felip Neri també va retre homenatge al compositor que ens ocupa: Daniel Claret al violoncel i Àlex Ramirez al piano van interpretar la
Sonata op.5 no 2 en sol m, les
Variacions sobre «See, the Conquering Hero Comes», de Judas Maccabaeus de Häendel, la
Sonata op.102 no 1 en Do M i la
Sonata op.102 no 2 en Re M de Beethoven.
3. Ravel
Ravel va ser la figura més influent de la música francesa de la seva època i el principal representant del corrent impressionista a principis del segle XX. Tot i que reduïda, la producció musical de Ravel es caracteritza per una gran diversitat de gèneres, així com una gran meticulositat orquestral. Actualment és programat amb freqüència i així ens ho proven aquests concerts de l’OBC d’aquest mes de novembre.
Així, la formació orquestral de L’Auditori va recuperar a principis d’aquest mes l’espectacle
L’OBC balla Ravel, estrenat aquest mes d’abril i adreçat al públic més familiar. La producció està pensada per apropar el món de faules i fantasia de la suite
Ma mère l'Oye a tot tipus de públic, és per això que música i moviment es fusionaven per atorgar un caràcter multi-disciplinar a l’espectacle. L’obra estava acompanyada de la dansa en directe de sis ballarins, i constava de la direcció musical de Zoi Tsokanou i la coreografia i escenografia d’Antonio Ruz, que havia rebut l’encàrrec del servei educatiu de L’Auditori. L’obra consta de cinc moviments inspirades en cinc faules de Charles Perrault:
Pavana de la Bella dormida al bosc,
Patufet,
Laideroneta, l'emperatriu dels Pagodes,
Els col·lotges de la Bella i la Fera i
El jardí encantat.
D’altra banda, a mitjans de mes, l’OBC dirigits per Vladimir Ashkenazy van tornar a interpretar Ravel, en aquesta ocasió va ser el torn de la seva altra pavana, la
Pavana per a una infanta difunta, juntament amb una altra de les grans obres franceses de principis del s.XX,
La Mer de Debussy. La dansa de Ravel, lenta i dolça, de caràcter greu i nostàlgica, és sempre ben acollida pel públic. Tancava el repertori els
Valsos “puixkinesos”, op. 120 i el
Concert per a violí i orquestra núm. 2 en Sol menor, op. 63 de Prokófiev.
Foto: Amadeu Vives, Beethoven, Maurice Ravel
