Aquest mes de desembre hem pogut gaudir d’una programació molt variada que ha comptat amb produccions de gran qualitat i compositors de gran talent. En aquest article en volem destacar els tres més programats, les obres dels quals han tingut una gran repercussió en les principals cartelleres de la ciutat: els italians Pietro Mascagni i Ruggero Leoncavallo, protagonistes del díptic verista del Gran Teatre del Liceu, a més de Johann Strauss, el gran clàssic d’aquestes dates.
Pietro Mascagni
Aquest desembre, el principal protagonista de la programació del Gran Teatre del Liceu ha estat, una vegada més, el verisme, molt present en les darreres temporades del teatre. Si més no, aquesta vegada hem comptat amb el díptic operístic més cèlebre format per
Cavalleria Rusticana, de Piero Mascagni, i
Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo. A més a més, els dos grans exponents del verisme italià se’ns han presentat intrínsicament lligats per una posada en escena on l’espai, el temps i els personatges d’una i altra obra mestra han conviscut plegats de la mà de Damiano Michieletto com a director d’escena. Cinematogràfica, propera i realista són les paraules que s’utilitzen per descriure aquesta producció conjunta que, sense amagar la cruesa dins del costumisme que bé podria emmarcar-se en el context actual, no ha passat desapercebuda per ningú, convertint-se en el gran èxit d’aquest mes.
Cavalleria Rusticana és una òpera en acte únic de Pietro Mascagni, compositor clau del verisme italià, basada en un conte de Giovanni Verga. Ambientada a la Sicília de finals del segle XIX, quasi contemporània en el moment de la seva composició, l’obra presenta moments musicals deliciosos, amb girs melòdics que aporten dramatisme però a la vegada el contrast entre la sonoritat galant de l’orquestra amb el cor, representant la vida camperola on s’ambienta. El corrent s’ha de situar a partir de 1890 on el romanticisme italià girava entorn del culte a la vida quotidiana, amb la intenció de representar fidelment la realitat i expressar els sentiments particulars de manera que el públic s’hi pogués sentir identificat. El desamor, la venjança o la religiositat que envolta el poblet sicilià on s’ambienta l’obra són, entre altres, els motors que guien els contrastos i les famoses melodies que caracteritzen aquesta obra.
Compositor i director d’orquestra italià, Pietro Mascagni fou un dels autors més importants d’òpera de finals del segle XIX i principis del XX. L’èxit formidable de
Cavalleria Rusticana (1890) eclipsà la major part de les seves obres posteriors. Considerat també com a iniciador del verisme precisament amb aquesta obra, la seva fama traspassà fronteres molt ràpidament per la intensitat dramàtica de la seva trama, tot i que les 15 òperes, una opereta i les seves diverses obres orquestrals i vocals li van reportar també gran èxit durant la seva vida, alhora que creixia el seu prestigi també com a director d’orquestra.
Ruggero Leoncavallo
Cavalleria Rusticana és presentada sovint en una doble funció amb
Pagliacci de Ruggero Leoncavallo. I és que, a part de que les dues òperes són prou curtes com per poder-les representar juntes en una sola actuació, presenten moltes característiques comunes.
Pagliacci, per la seva banda, és ambientada a Calàbria des d’una perspectiva metaficcional, on s’hi representa la ficció dins de la ficció per donar pas a la història d’uns comediants desgraciats en el seu recorregut entre poble i poble. La més que evident realitat dels seus infeliços protagonistes, juntament amb la vaporositat i expressió de l’orquestració fan que l’obra es converteixi en un manifest del verisme musical, que pretenia convertir l’òpera en un abrupte “fragment de vida” extret de la realitat social més dura, a la vegada contraposant-se als excessos romàntics propis de l’època.
Compositor d’òpera i llibretista italià, Ruggero Leoncavallo nasqué a Nàpols l’any 1857 fill d’una família noble. La seva trajectòria musical troba el punt culminant amb
Pagliacci, obra que, juntament amb
Cavalleria Rusticana, constitueixen l’exponent del verisme italià, moviment iniciat per compositors com ara Verdi. Retracta la duresa de la vida diària de les capes baixes de la societat italiana, acabada de reunificar, exposant al realitat tal com és, descrivint amb precisió realista moments de la vida diària i les emocions primàries dels protagonistes, gent senyilla amb la qual el públic es pot identificar amb facilitat. Si bé algunes de les seves obres no van tenir l’èxit desitjat, ja que van arribar a ser comparades de forma excessiva amb produccions de compositors també italians com ara Puccini, Leoncavallo ocupa un lloc de gran importància en la història de la música.
Johann Strauss
Sortint de l’aclamada programació del Liceu, aquestes dates de Nadal i celebració venen acompanyades pels valsos vienesos de la família Strauss, especialment del seu màxim exponent, Johann Strauss. Aquest desembre, torna un dels esdeveniments més esperats de la temporada musical, precisament per l’extraordinari clima festiu que l’envolta i per l’enorme participació del públic. El Palau de la Música ens presenta un programa inspirat en la tradicional cita musical que cada any es celebra a Viena i que inclou els títols més coneguts del rei del vals de la mà de la Strauss Festival Orchestra.
Johann Strauss fou un compositor austríac de música lleugera, especialment en referència a la seva música de ball i operetes. Va compondre més de 500 valsos, polques i quadrilles entre altres, així com operetes i ballets. Conegut com el rei del vals, va ser en gran part el responsable de la popularitat d’aquest gènere a Viena durant el segle XIX. Johann Straus és el membre més conegut de la família, formada també pels seus dos germans, Josef i Eduard, a més del seu pare, tots dedicats també a la composició de música lleugera amb una notable notorietat dins la història de la música. Si més no és el compositor de
Al bell Danubi blau o del
Vals de l’Emperador el més conegut de la família i el més programat durant aquestes festes de Nadal, sent el màxim exponent del famós concert que la Filharmònica de Viena ofereix durant aquestes dates.
