Bacallà amb mussolina d’alls, crema calenta de llagosta. Castanya, xocolata; pastissos i trufes. Vi blanc, vi negre; cava i cafè. El primer acte va ser un sopar de “festa major”, epítet que en la carta i programa de la vetllada descrivia tant els canelons trufats com l’ambient durant l’àpat. El dringar de les copes i l’òrbita metàl·lica de les culleretes es van apagar amb l’inici del segon. Havien arribat els protagonistes, per primer cop en plural, de la part musical: Samuel Peláez i Jan Antem. Cadascun, com els bons personatges de tota narració, tenia la seva pròpia història. Peláez era un d’aquells herois que segueixen les passes d’un mestre, instructor i mentor en la seva aventura: forma part del cercle d’estudiants del tenor Jaume Aragall. Des de Veneçuela fins a Sabadell, ha participat en nombroses produccions interpretant papers com Rodrigo a Otello a l’Òpera de Sabadell i guanyant premis com el d’aquesta institució en el XI Curs Internacional de Cant Camerata Sant Cugat. Va ser presentat com hereu d’un dels grans amb veu jove però ja sedimentada.
El perfil de Jan Antem era diferent. Amb tan sols 21 anys -amb una veu de baríton que encara pot variar-, gaudeix d’una carrera incipient iniciada en fa tan sols cinc anys. El cantant ja ha participat en el prestigiós Rossini Opera Festival de Pèsaro en el rol de Don Alvaro a Il Viaggio a Reims i com a Dandini a La Cenerentola en el context de l’escola d’Òpera de Sabadell. Antem és la clara aposta jove de la temporada, un d’aquells protagonistes emergents; en aquest cas, també des del públic més fidel dels Sopars Lírics. D’entre les taules que bastien els Sopars n’hi havia una amb nom propi. La dels “Theorins” pertany a un grup d’amants de l’òpera (i d’una veu en concret) que compta com a membre regular qui aleshores s’havia col·locat al costat del piano.
El periple dels cantants va passar per àries molt conegudes però també per altres mars més insòlits per l’oient. Previ a cada actuació, el musicòleg Roger Alier -un d’aquells personatges icònics, llegendaris- va actuar com a narrador. Unes notes musicològiques prèvies, riques en detalls i peculiaritats de cada òpera, van ser assenyalades abans de cada ària. El baríton amb “Non più andrai” de Le nozze di Figaro de Mozart, va obrir el concert amb lleugeresa i to picaresc. A aquest Querubino de veu desimbolta el va seguir l’ària de Vainement, ma bien-aimée de Le roi d’Ys. L’òpera del francès Lalo, molt poc programada, va pensar-se com una de les troballes pel públic, que com els súbdits del rei de l’illa inundable, van descobrir-se arrossegats pel potent flux de veu del tenor. Peláez va completar un repertori de to més greu i seriós que el d’Antem amb “È la solita storia del pastore” de L’Arlesiana de Cilèa. Va ser un cant melancòlic bellament interpretat, encara que amb algun desajust a la part final. I és que sense el conflicte, és difícil que una narració es desenvolupi.
Les actuacions van ser en general bones, sobretot tenint en compte el gran antagonista de la vetllada; l’acústica d’un niu de finestres, taules i matèria dispersa, un espai poc convenient per a la interpretació. La veu de Peláez va sonar sobredimensionada en contrast amb Antem, que visiblement incòmode, va fer una actuació acceptable i va decidir no oferir el bis de rigor. El que dóna valor als herois dels relats però, sovint no és la perfecció de les seves accions sinó el seu desenvolupament i la reacció davant d’aquestes adversitats. A més de les actuacions individuals, braç a braç van oferir dos duets, especialment el segon, “In un coupe?” de La bohème, amb què van demostrar que tot i les dificultats contextuals, són dos cantants plenament vàlids. Seguidament va tenir lloc un d’aquells finals rodons que agraden a totes les orelles. Ja de per si especial per la doble participació dels cantants i l’inici de temporada, l’aniversari -en data idònia- del pianista acompanyant Josep Buforn, va crear un colofó coral amb un aniversari feliç que va agrupar les veus i va fer alçar les copes de tots.
I així, mentre corria el cava celebratiu en la nit de la patrona de la música, els organitzadors ens van recordar que aquest és només l’inici d’aquesta nova edició dels Sopars Lírics. La propera cita serà el pròxim dijous 23 de gener. El 7 portes es convertirà de nou i per una nit, en un espai de música i relat, aquest cop protagonitzat per una heroïna femenina, la mezzo-soprano Anna Gomà. La temporada de les nits d’històries, gastronomia i òpera, tot just ha començat.
