Cambra

Moreno i Zapico reviuen el Bach més íntim

20-01-2020

“The Melancholic Bach” és l’àlbum que es va presentar aquest divendres a “La Central” i inclou peces inèdites per viola i clavicèmbal

Aquest divendres es va presentar, a la llibreria La Central del Raval, el nou disc de Emilio Moreno i Aarón Zapico. A The Melancholic Bach hi trobem arranjaments inaudits de composicions originals de Bach, totes elles interpretades per viola i clavicèmbal. L’àlbum està produït per Glossa i es va gravar a Madrid en un estil intimista i en un fals directe.
El disc suposa un esforç d’intimisme en un dels compositors més interpretats de la història. Emilio Moreno explica que el projecte neix de la necessitat de “fer un Bach nostre”. El musicòleg madrileny va adaptar composicions originals del mestre del barroc per la seva viola i el clavicèmbal de Zapico. Els bons resultats de la fase preliminar de la producció van empènyer-los a tirar endavant el projecte. Aquesta era una pràctica habitual per part dels músics contemporanis a Bach, copiar melodies i peces i rearranjar-les per altres instruments o formacions orquestrals. I això és el que han fet els dos músics, tot i que les melodies no són inèdites i estan catalogades, és el primer cop que s’enregistra per viola i clavecí. D’aquesta manera, diuen els dos músics, que “es posen a la pell de Bach”.

A la presentació del disc a la llibreria La Central del Raval, es va escoltar en exclusiva dues de les peces que formen part de l’àlbum. El públic, amb molts coneguts i familiars, que pràcticament omplia la sala, va apreciar la química entre dos músics i l’admiració per la figura de Bach que els uneix. De fet, Moreno va arribar a afirmar que “Bach és Déu”. Aquesta fluïdesa es va notar a la gravació que va durar només dos dies i va tenir lloc a la bodega d’una casa de camp dels afores de Madrid.

En aquest estudi tan aïllat hi va sonar un Bach emotiu, moltes peces lentes, amb un to fosc i introspectiu. Zapico lloa la “fluïdesa i finesa prosaica” de la viola de Moreno que facilita transmetre aquesta intimitat que cerca l’arranjament i que va fer que el violinista tingués una sensació d’estar “en pau amb mi mateix”. La producció final, a més, gairebé no conté talls en les gravacions, generant la sensació d’un fals directe.

La discogràfica que s’ha encarregat de la producció és Glossa, fundada per Emilio Moreno i que des dels seus inicis al 1992 s’ha establert com un dels referents en la discografia de música clàssica arreu d’Europa. Va ser de les primeres creades a l’Estat en assolir aquest prestigi. La voluntat dels productors de defugir la indústria mainstream ha permès que els intèrprets hagin pogut gravar les peces a un tempo assossegat i que s’adequa a la voluntat expressiva dels arranjaments. Això ha permès respirar a cada obra i mantenir les ornamentacions originals tal i com va comentar al col·loqui de la presentació de l’àlbum que va comptar amb la presència del musicòleg i ex director de L’Auditori, Oriol Pérez Treviño, i Javier Pérez Senz, periodista musical.

Els dos creadors de The Melancholic Bach ja han anunciat que estan preparant un espectacle en què interpretaran el repertori de l’àlbum i que molt possiblement es programarà a la temporada que ve de l’Auditori Nacional de Madrid. El concert comptaria amb innovacions tècniques com la projecció d’imatges de l’àrtic que acompanyaran cada peça.


Etiquetes: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Pau Requena
Pau Requena
Redactor
@RequenaPau