Quan sentim parlar de Manuel de Falla sentim parlar d’un dels compositors de finals de S.XIX i inicis del XX més universals de tots els temps. Des de les evocatives Nits als jardins d’Espanya fins a les explosives danses de El sombrero de tres picos, el gadità és tot un exemple d’eclecticisme estilístic. Va absorbir tradicions musicals de diverses cultures, des de les corrandes catalanes fins a la cançó cubana.
 
La casa gran de la música de Catalunya ofereix la possibilitat de visitar gratuïtament una exposició gratuïta al foyer del Palau en què s’explica l’estreta relació del compositor amb la ciutat de Barcelona i s’hi mostren peces originals de l’època de l’artista. 
 
Amb més espai, a la Sala Lluís Millet hi ha l’exposició Manuel de Falla, itineràncies d’un músic, al qual només s’hi pot accedir amb l’entrada d’un concert o a les visites guiades. És una mostra itinerant per les ciutats on va viure Falla i a què tenia més estima. L’exposició arriba a Barcelona després de passar per ciutats com Cadis, Madrid, París. La Fundación Archivo Manuel de Falla ja ha anunciat que tenen la intenció de portar-la a l’Argentina a finals d’any, lloc on el compositor es va exiliar després del cop d’estat franquista. Es tracta d’una mostra senzilla de 35 plafons que segueixen la vida i obres de l’autor, com així les seves influències. El que és més destacable és l’exhibició de les particel·les de l’Obra pòstuma dedicada a Catalunya
“L’Atlàntida”, com així la batuta autèntica que feia servir a l’hora de dirigir.
 
Aquest homenatge coincideix amb el centenari de la dècada del 1920, quan l’obra de Falla va gaudir de la seva major recepció a Barcelona i a la resta de l’Estat. La inauguració de la nova proposta va tenir lloc a la sala d’assaig de l’Orfeó Català amb un elenc de primera. Va comptar amb la presència de Mariona Carulla, presidenta del Palau de la Música, Marta Grassot, responsable del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CDOC) i Jorge de Persia, comissari de l’exposició. També hi va assistir Elena García de Paredes, gerent de la Fundación Archivo Manuel de Falla i neboda-néta del compositor, amb qui guarda una sorprenent semblança.
 
Amb totes dues mostres s’evidencia que L’Atlàntida només és la punta d’iceberg de les influències de la cultura catalana al compositor. L’estreta relació amb Albéniz, Viñas, Rossiñol, Granados, com també la fascinació i incorporació del pensament estilístic modernista demostren que, tal i com va dir Elena Garcia a la presentació, “tots els camins porten Falla a Barcelona”. La gerent de la Fundación Archivo Manuel de Falla va assegurar que sempre estava “abrigallat per catalans”. Primer amb la fascinació per l’exposició universal de Barcelona i pel dibuix d’Apel·les Mestres quan era un nen, fins a la fi dels seus dies amb Païssa i Cambó a l’exili a Gracia, Argentina. 
 
Les influències de tants indrets que es mostren a l’exposició demostren que a Falla se l’ha catalogat molts cops erròniament de fer música nacionalista espanyola, però la realitat és que “englobava una gran diversitat de sons”, en paraules del comissari Jorge de Persia. I és que Manuel de Falla, itineràncies d’un músic explica de manera clara a l’espectador tan la seva estada a París amb les influències de Debussy com l’exploració d’un espai íntim i la visió romàntica de les ruïnes del patrimoni de Granada. 
L’acte va acabar amb l’actuació musical del pianista Andrés Navarro, Premi de la Crítica en el certamen de “El Primer Palau” del 2018. El jove intèrpret va tocar la cèlebre Fantasia Bètica estrenada ara fa cent anys a Nova York i que estava dedicada a Rubinstein. I va deixar a més d’un assistent bocabadat amb el seu domini excel·lent del Steinway de la sala d’assaig de l’Orfeó.
L’exposició de la sala Lluís Millet serà a la capital fins el 6 de Març però la del foyer s’allargarà fins el 31 del mateix mes. Sens dubte, una bona oportunitat per aproximar-se a un autor cabdal per la música del seu temps.