Hem començat el 2020 amb la força d’alguns dels compositors més importants de la tradició occidental. Aquest mes destaquem a tres grans autors que representen també tres èpoques clau per entendre la història de la música: Händel és el barroc de la primera meitat del XVIII, Beethoven el romanticisme del canvi de segle i Verdi la figura emblemàtica del Risorgimento de la Itàlia del XIX.
Finalment, hem entrat a l’any Beethoven i poca cosa podem dir del mestre de Bonn que no s’hagi dit ja durant el aquest primer mes. De família humil, es diu que va conèixer a Mozart als 17 a Viena, que va tenir de mestre a Haydn però va acabar sent un gran innovador de tots els gèneres musicals que va tocar, deixant un llegat que ens arriba a dia d’avui acompanyada d’una imatge de persona sorda i torturada, de geni solitari i malhumorat. Amb aquest caràcter tempestuós, va morir en mig de llamps i trons, fet que va emfatitzar la construcció del personatge com a mite colèric.
Només aquest mes de gener hem tingut Beethoven a dojo: la JONC juntament amb BandArt oferien un concert solidari per al Projecte Home Catalunya en el que interpretaven el 2n moviment de la seva 7a Simfonia, DeLIS DUO, Imma Bau i Irina Veselova, van oferir dues sessions a la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi amb l’Integral de les obres per a violoncel i piano del compositor, Calidore String Quartet van interpretar el Quartet de corda núm. 4, en Do menor op. 18 núm. 4 a la Sala 2 de L’Auditori, Sir Simon Rattle i la London Symphony Orchestra van tocar la Simfonia núm. 7, en La major, op. 92 i el Crist en el Mont de les Oliveres, op. 85.
D’altra banda, l’artista Christine Sun Kim oferia la seva versió de la Sonata per a trompa i piano en Fa M, op. 17 (2013) a L’Auditori, l’OBC oferia el primer i el segon concert d’aquest cicle Festival Beethoven250 i finalment Gábor Takács-Nagy, Daniel Kharitonov i l’Orquestra Simfònica Càmera Musicae interpretaven la Pastoral al Palau de la Música a finals de mes. Molt probablement, aquest any ens tornarem a trobar amb Beethoven als articles dels compositors més programats del mes.
El compositor del Risorgimento italià, identificat amb les classes populars a partir de Nabucco. L’èxit va ser tal que, de fet, alguns activistes van fer servir la seva música per abanderar la causa. El músic de Parma, va compondre fins a vint-i-vuit òperes, i es va preocupar sempre per la qualitat dels seus llibrets, atorgant importància a la teatralitat i a la idea de “parola scenica”. Amb aquest afany de fusió entre música i literatura, va buscar inspiració en autors com Shakespeare, Schiller, Byron o Victor Hugo: hi buscava la reflexió sobre els conflictes humans profunds i les seves relacions, especialment les paternes.
Aquest mes hem tingut a l’escenari del Gran Teatre del Liceu Aida de Verdi en una producció amb escenografia de Mestres Cabanes i amb veus com les de Rowley i Meade fent d’Aida o Margaine com a Amneris. Igualment, també vam poder sentir “Lunge da lei… De’ miei bollenti spiriti… O mio rimorso…” (La traviata) de Verdi sobre el mateix escenari, tancant el recital de Javier Camarena on també vam poder sentir Gounod, Donizetti, Lalo, Bellini i von Flotow. Per acabar, si anem a principis d’any ens trobarem amb un concert de l’OBC al Palau de la Música amb un Rèquiem de Verdi participatiu. «Viva V.E.R.D.I.»!
Händel és un dels grans mestres del barroc, contemporani de Bach, successor de Purcell, influent per a Haydn o Gluck. Nascut a Halle el 1685, va compondre òperes, oratoris i música instrumental, però segurament la seva obra més coneguda és el seu Messies. Va ser organista a la catedral de Halle, va traslladar-se a Hamburg i més tard a Roma, on coneixerà a altres grans mestres com Corelli, els Scarlatti o Caldara. Més endavant, va ser mestre de capella a Hannover i després de viatges freqüents a Londres, va ser annomenat director musical de la Royal Academy of Music i, després de l’èxit del seu conegut Messies, va consolidar-se com a compositor britànic. Durant els últims anys va anar perdent la visió per cataractes i, de fet, el seu últim oratori el va compondre pràcticament cec. Va morir el 1759 i més de 3000 persones van assistir al seu funeral.
Händel & Friends és una proposta de L’Auditori per a alumnes de Cicle Mitjà i Superior de Primària i alumnes d’ESO en el que músics amb instruments històricament informats presenten a Georg Friedrich i alguns dels seus companys de professió. Amb aquesta producció els petits (i no tan petits) de la casa han pogut escoltar obres com “La Réjouissance” de la Music for the Royal Fireworks, “Ombra Mai Fu” de l’òpera Serse, “Come rosa in su la spina” de l’òpera Apollo e Dafne HWV 122 o Zadok the Priest, HWV 258. Descobreix altres concerts familiars a aquest article de la Núria Terés.
D’altra banda, també trobem Händel al Palau de la Música amb l’Orquestra de Guitarres de Barcelona, en un concert amb instrumentistes convidats en el que celebraven els seus 30 anys interpretant música espanyola (G. Sanz, I. Albéniz, E. Granados, L. Boccherini, etc.) i música barroca (A. Vivaldi, J. S. Bach, F. Häendel, etc.)
