Simfònica

Un recorregut particular per Beethoven i el seu llegat

Dimecres 12 Febrer 2020

Els dies 6,7 i 8 de febrer a la sala gran de L’Auditori va tenir lloc el Triple Concert’, títol donat al tercer dels concerts dins del Festival Beethoven250. El programa va comptar amb l’estrena a l’Estat espanyol de l’obra “L’angelo necessario”, de Mauricio Sotelo, amb Joan Enric Lluna al clarinet; la quarta simfonia de Beethoven, i el “Triple Concert” de Beethoven, interpretat per la violoncel·lista Alisa Weilerstein, el violinista Guy Braustein i el pianista Inon Barnatan.

El Festival Beethoven250, que homenatja el geni de Bonn en el 250è aniversari del seu naixement, proposa una immersió en l’obra i el llegat de Beethoven des de diferents angles musicals i tipus de concerts. Aquest era el torn de l’OBC, sota la batuta del seu director titular Kazushi Ono, interpretant el Concert per a violí, violoncel i piano, op. 56, popularment conegut com a ”Triple Concert”, l’única peça que va escriure per a més d’un solista i orquestra; i la Simfonia núm. 4 en Si bemoll major, op.60, la simfonia de Beethoven menys interpretada. Inspirada en aquesta última, i inevitablement en diàleg, es presentava, obrint el concert, L’angelo necessario del compositor de Madrid Mauricio Sotelo.

De fet, Sotelo mateix va sortir a l’inici de la vetllada, just abans que la seva obra s’estrenés a Espanya, a explicar la seva devoció per Beethoven, i, especialment per la Quarta Simfonia; així com per l’obra del filòsof, escriptor i polític italià Massimo Cacciari, del qual L’angelo necessario manlleva el títol. Es tracta d’una peça per a clarinet i orquestra, composta per encàrrec del Théâtre de La Monnaie de Brussel·les, on va tenir lloc la seva estrena absoluta. En aquesta ocasió el solista va ser Joan Enric Lluna, que va superar amb excel·lència els reptes tècnics que l’obra proposava. “L’angelo necessario” desplega un llenguatge i una sonoritat eclèctiques, que navega entre atmosferes misterioses i suggestives, i instants rítmics i vitals. Ono va saber dirigir una orquestra ben conjuntada i acoblada al solista.


A continuació l’orquestra va interpretar la Quarta Simfonia de Beethoven, que, en els moviments ràpids, va saber dotar de caràcter i intensitat, amb especial menció a les cordes, ja que van aconseguir un so cohesionat, pulcre i vivaç. Ono, que dirigia de memòria, va oferir una lectura plena de contrastos i va optar encertadament per accentuar l’aspecte haydinià d’aquesta simfonia. El resultat va ser una interpretació d’una qualitat notable i plena de matisos. El plat fort de la nit, el “Triple Concert”, prometia ser servit des de les millors mans, la solista de gran renom internacional Alisa Weilerstein al violoncel, acompanyada de Guy Braustein al violí ‒ex-concertino de la Filharmònica de Berlín‒ i l’israelià Inon Barnatan al piano. El trio solista no va defraudar en qualitat ni en compenetració, i va saber aconseguir un preciós to líric i lluminós que va culminar en el rondó final. Pel que fa a l’orquestra, va demostrar capacitat d’escolta i solvència en l’acompanyament.

La nit va resultar, en definitiva, pràcticament rodona. Va partir de la contemporaneïtat i suggestió de L’angelo necessario com a prova del llegat de Beethoven, fèrtil i divers; va passar pel classicisme i la pulcritud juganera de la Quarta Simfonia, per finalment desembocar en l’exuberància resplendent del “Triple Concert”: un recorregut particular per l’univers musical del compositor homenatjat, que, efectivament, va valdre la pena no perdre’s.

Foto 1: Alisa Weilerstein. Foto 2: Kazushi Ono.
Gemma Bayod Pastor

Últimes Notícies