Dins la temporada de Cambra de L’Auditori ens ha visitat el David Oistrakh String Quartet, una formació russa d’un nivell absolutament excepcional. Fent honor a la seva terra, van interpretar un programa gairebé íntegrament rus, amb obres de Txaikovski, Xostakóvitx, Borodín i Bartók. La seva actuació va ser estel·lar, amb un so potentíssim que ens va fer sentir l’ànima russa a la pell.
El tret distintiu de l’Oistrakh Quartet, sens dubte, és la qualitat del seu so. És d’una potència extraordinària, i es combina amb un estil apassionat, tan propi de l’ànima russa, la qual cosa produeix unes interpretacions que poden arribar a resultar feridores de tan intenses. Les passades d’arc, les dobles cordes, la compenetració perfecta entre tots quatre, eren d’una intensitat fora del comú. En l’Scherzo del Quartet de Txaikovski, que porta la indicació Allegro non tanto e con fuoco, val a dir que el foc que els membres de l’Oistrakh Quartet porten dins i destil·len en les seves interpretacions, es va fer palès amb una forta càrrega de passió.
La força expansiva de Txaikovski es va transformar en una altra mena de força, més trista, més freda, més desencisada, com la de la música de Xostakóvitx. Els membres de l’Oistrakh Quartet, novament van tocar amb el seu so p
El Quartet de corda núm. 2 de Borodin va ser la tercera peça russa del concert, amb la qual l’Oistrakh Quartet tornava al lirisme més romàntic, i en què va exhibir un legato molt delicat en l’Scherzo. En canvi, en el moviment més cèlebre, el Notturno, els instruments que feien l’acompanyament de la melodia van pecar d’excés de so.
El concert es cloïa amb Bartók, l’únic compositor no rus del programa, de qui van interpretar la suite de les Danses romaneses, que el mateix Bartók va arranjar per a quartet de corda. Es tracta de peces folklòriques curtes d’aire eminentment alegre, que contrastaven amb els quartets russos. L’Oistrakh Quartet va rebre una ovació molt sentida per una interpretació fora de sèrie, que van acabar amb un arranjament per a quartet del Caprici núm. 24 de Paganini. Un concert amb les emocions més intenses a flor de pell convertides en música.