Lied

Un Schubert poc habitual

Dilluns 9 Març 2020

El cicle dedicat al Lied de Schubert dins la temporada de cambra de L’Auditori ens ha portat un nou concert, amb una tria molt interessant de cançons menys conegudes del compositor. La soprano Natalia Labourdette i la pianista Anastasia Timofeeva, acompanyades a darrera hora per la clarinetista Ona Cardona, van ser les tres intèrprets dels Lieder del programa.

El concert començava amb quatre cançons escrites en italià, d’estil belcantista, que Schubert va escriure per a una jove cantant aficionada del seu cercle. Natalia Labourdette també és una jove cantant, no aficionada, però encara no completament professional. La veu és bonica, interessant, molt ben timbrada, amb facilitat per l’agut i un registre greu suficient. Tècnicament està molt ben preparada, però encara li falta un cert rodatge. La veu sona molt ben projectada, però massa oberta i no prou rodona. Li falta control i diversitat de registres per poder fer matisos d’expressió o d’intensitat.

Natalia Labourdette va fer una interpretació molt correcta de les quatre cançons italianes. Se li endevinaven maneres operístiques. En canvi, a continuació venia el famós Ave Maria, al qual no va saber trobar aquella aura de serenitat que l’impregna. En canvi, amb els Lieder de caràcter més ràpid i alegre, com Die Forelle, Labourdette va fer-ne una interpretació enèrgica i graciosa, i la seva veu clara i aguda resultava del tot idònia.

El concert va incloure Lieder tan poc interpretats com Herrn Josef Spaun, Assessor in Linz, que sembla gairebé una ària de concert mozartiana. La tria que va fer Labourdette va ser molt encertada per a la seva veu, i a més ens va fer sentir el Schubert més inusual.

La pianista Anastasia Timofeeva va fer un acompanyament discret, en el bon sentit del terme. Es va acoblar molt bé amb la veu de Labourdette, amb elegància i comoditat. L’últim Lied va ser una sorpresa molt agradable, ja que incloïa la presència d’un clarinet, instrument obbligato en Der Hirt auf dem Felsen, D. 965. El clarinet d’Ona Cardona es va sumar a la veu i el piano per a aquest Lied elaboradíssim amb una durada de dotze minuts. El diàleg entre la veu i el clarinet era límpid i diàfan, i la melodia d’allò més dolça. Sens dubte, va ser la millor actuació del concert. Totes tres intèrprets es notaven relaxades i còmodes.

Celebrem un cop més la iniciativa de l’Auditori de programar cicles exhaustius dedicats als Lieder de Schubert, una delícia per a paladars escollits.

Foto: Natalia Labourdette

Últimes Notícies