Concerts

La Gran missa en Do menor

Dimecres 11 Març 2020

En el marc d’una nova invitació a qui n’és principal director convidat d’ençà de la temporada 2017-18, aquest cop en el marc del Barcelona Obertura Spring Festival, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae tornarà a posar-se a les ordres del mestre Salvador Mas per interpretar un programa tan compromès com contundent en què la primera de les suites orquestrals de Bach farà de pòrtic de la Gran missa en Do menor de Mozart.

El cantor de Sant Tomàs de Leipzig va començar a compondre quatre suites per a orquestra probablement poc després d’arribar a la ciutat saxona però el procés es va estendre al llarg d’un període de catorze anys. La primera i potser més atractiva de totes, que duu el número de catàleg BWV 1066, encadena fins a set danses barroques, algunes de les quals contenen variacions per a la reexposició, propiciant així contrastos en textures i velocitat, tot i que no porten indicació de tempo. Conté també l’únic exemple bachià de Forlana, una dansa ràpida en compàs 6/4 originària del nord d’Itàlia i recollida per la tradició de la cort francesa.

De la seva banda, la mozartiana Gran missa en Do menor, número de catàleg K 427, obra emblemàtica de la música clàssica litúrgica, reflecteix gran part dels esdeveniments ocorreguts en la vida del compositor pels volts de l’any 1781: l’emancipació de l’arquebisbe Colloredo de Salzburg, el trasllat a Viena, el casament amb Constanze Weber i l’estudi de la música de Bach i Händel.


Així, els contrastos entre l’austeritat del contrapunt barroc en els cors i la gràcia i lluïment de l’estil galant i operístic en els solistes –la línia de soprano, que conté una de les àries més cèlebres, va ser pensada per a la seva esposa- se succeeixen en una estructura de cantata en què el text es divideix per construir una obra en diversos moviments que adquireix proporcions monumentals i que neix sense un encàrrec oficial.

Inacabada per falta de temps o de compromís, es va estrenar –i interpretar per única vegada en vida de Mozart- el 1783 a l’abadia de Sant Pere de Salzburg, i ha motivat nombroses reconstruccions i edicions fins als nostres dies. Tot i aquesta circumstància, l’eclecticisme d’aquesta missa grandiosa celebra amb alegria i reverència els fonaments de la creença catòlica romana a diferència de les modestes misses de joventut que responen als requisits de l’arquebisbe a qui el compositor es veu lligat.

Sigui com sigui, la Gran Missa en do menor contribueix decisivament a la divergència de teories sobre la religiositat i devoció de Mozart, entre els qui defensen la dotzena llarga d’arranjaments brevis acabats i els qui fan notar que, precisament com a artista lliure, el compositor no acaba cap altra obra litúrgica, ni tan sols el Rèquiem, excepte el motet ‘Ave verum’ escrit el mateix any de la seva mort.

Foto 1: Orquestra camera musicae

Últimes Notícies