Cambra

Joves, emergents, músics

Diumenge 15 Març 2020

Dimarts passat va tenir lloc una jornada dedicada a joves músics catalans o formats a Catalunya, proposada per Joventuts Musicals de Catalunya i L’Auditori i on vam poder sentir al pianista Carles Marigó i al quartet vocal Cantoría interpretant obres de temàtica ibèrica i a Magalí Sare i Sebastià Gris presentant "A boy and a girl". Els concerts formaven part del Festival Emergents de Barcelona, que en aquesta quarta edició s’ha vist interromput pel compliment de les indicacions de seguretat marcades per la Generalitat de Catalunya.

Carles Marigó va oferir al públic assistent una reinterpretació d’obres de la música espanyola que anaven del segle XVI fins al XIX, relligades amb creacions improvisades. En una primera part, així doncs, vam poder sentir Fantasía X de Mudarra, Diferencias sobre la Gallarda Milanesa de De Cabezón, Tiento de falsas de Bruna i dues sonates de Soler de manera ininterrompuda. Amb tanta delicadesa com seguretat, Marigó va passar per aquesta primera part d’obres encadenades amb emoció però evitant l’efectisme. Va fer caminar les diferents melodies amb algun moment de virtuosisme, mostrant colors que canviaven amb l’ambient de l’obra. Potser degut a l’amplificació dels micròfons, en algun moment el so va resultar una mica dur però el fraseig va estar molt ben conduït, amb unes frases que, malgrat semblar inacabables, respiraven tranquil·les i lleugeres. Immers dins el propi viatge, va saber apel·lar l’interès del públic durant els pràcticament 20 minuts que va durar aquesta particular suite.

Després d’uns aplaudiments generosos va oferir una selecció de les Danses espanyoles d’Enric Granados. Amb caràcter i d’una manera passional va saber crear tensió i desplegar-la al llarg de les peces, marcant els accents per subratllar aquest terra i aquest estómac que tant associem a l’arrel popular i al folklore espanyol. A continuació, Marigó va interpretar la Dansa ritual del foc (El amor brujo) de Manuel de Falla amb un gran domini del significat de l’obra i un important sentit de la musicalitat, mostrant diferents textures i contrastos en la dinàmica. Finalment, va clausurar el concert amb unes variacions sobre la folia, una dansa apareguda segurament al segle XV a Portugal i que ha servit com a tema a tantíssims compositors. Així doncs, de manera elegant i intel·ligent, Marigó va incorporar una pandereta a mitja obra, de manera que la mà dreta emetia un so que podria recordar al d’un clave, més pinçat, o bé semblava acompanyat d’una percussió molt ben coordinada.

A la segona part d’aquesta jornada, vam poder sentir el quartet vocal Cantoria, sorgit del Departament de Música Antiga de l’ESMUC i especialitzat en música de l’Edat d’Or peninsular, que van oferir un repertori titulat Lenguas malas amb una interpretació històricament informada. Així, vam poder sentir música del renaixement que recull les xafarderies, els convencionalismes i alguns dels temes més importants del sXVI: l’amor i la religió. Amb unes veus joves però treballades, el conjunt va sonar molt empastat, equilibrat i homogeni pràcticament durant tot el concert i, tot i algun petit desajust, cal destacar l’expressivitat i intenció de tots quatre cantants.

A destacar la teatralitat i el caràcter comunicatiu del conjunt, especialment en La justa, on els moments onomatopeics i els petits gestos coreografiats van arrencar més d’un somriure entre el públic. Cal parlar també de les explicacions entre les obres, que ajudaven a entendre i a gaudir més enllà de la pròpia música, fent més propera la lletra i el context, dotant d’un caràcter fresc i pròxim la interpretació.

Finalment, sortint de la Sala 2 i entrant a la Sala 3, vam endinsar-nos en un univers de cançons populars mallorquines i de lieder clàssics de-construïts i reconstruïts a través de la música electrònica, una reinterpretació que també va passar per la cançó francesa i la catalana. Amb la veu i la guitarra com a elements principals i els efectes i les distorsions com com a vestit de gala, Magalí Sare i Sebastià Gris, acompanyats de la producció de David Soler i Santi Careta van esvair les diferències estilístiques o lingüístiques de les obres originals per donar lloc a un projecte sòlid i coherent, presentat amb lògica i creativitat. Vam acomiadar la jornada amb el tema de creació pròpia Venim a aquest món, un cant delicat i punyent que és, alhora, una celebració de la vida.

Després dels tres concerts i sortint de L’Auditori no vaig poder evitar problematitzar el terme "emergents". Celebrem els espais que donen protagonisme als nous intèrprets però tan de bo que la joventut no sigui mai una excusa. Quina edat cal tenir per arribar a la superfície?

Foto: Carles Marigó, Cantoría, Magalí Sare i Sebastià Gris.

Últimes Notícies