Recomanacions

Viure en una realitat paral·lela... i si ens aturem?

Dimecres 18 Març 2020

Aquests dies de confinament pel COVID-19 estem essent testimonis de com teatres, biblioteques, auditoris o orquestres posen gratuïtament tots els seus arxius digitals a l’abast de tothom en un acte que, per a molts, està suposant la millor manera d’aguantar l’aïllament a casa. Les xarxes socials també ens permeten estar en contacte uns amb els altres. Alguns, fins i tot, han tingut la creativa iniciativa de proposar un festival de música virtual alternatiu a tots els que s’han cancel·lat o ajornat durant les darreres dues setmanes. 

Escric una simple reflexió sorgida després de dedicar unes hores a l’estudi i mentre escoltava el Quartet en Mi bemoll Major de Fanny Hensel (née Mendelssohn). Abandonant-me a la música, entregant-me a ella amb totalitat, m’ha envaït una sensació d’absoluta pau i serenor que, amb el meu ritme de vida habitual, poques vegades em puc permetre. És llavors quan m’he adonat que, dins les terribles circumstàncies que envolten la necessitat de confinar la gent a casa seva, potser la vida ens està donant una oportunitat perquè recordem que som éssers humans. I, com a tals, no només estem obligats sinó que, a més a més, nosaltres mateixos requerim enriquir la nostra ànima tant des d’una dimensió física com des d’una dimensió moral, emocional, espiritual i intel·lectual. 
 
Veient les reaccions del món cultural a través de les xarxes i les iniciatives que ja he esmentat anteriorment, hom diria que se’ns ofereix més proposta cultural ara que quan podem sortir al carrer; personalment, m’atreviria a dir que, fins i tot, més de la que podem assimilar. Ara bé, i si ens aturem? I si deixem anar aquesta bogeria que ens duu a cercar alternatives —fregant l’absurditat— fora de casa? Algun personatge cèlebre va dir en el seu moment que qui refusa la soledat ho fa perquè no troba companyia en ell mateix. No és ara un bon moment per intentar-nos trobar amb nosaltres mateixos? Llegint un llibre, escrivint el què pensem —un poema, un diari...—, escoltant música, dedicant unes hores a l’estudi, parlant amb els pares, els avis, els germans...
 
Ara és el moment idoni per robar temps al temps del rellotge de la quotidianitat, que sembla que, des d’avui, restarà aturat indefinidament. No desaprofitem aquesta ocasió per poder-nos adonar si realment vivim en una realitat paral·lela que nosaltres mateixos ens esforcem en crear. És el que veritablement volem? Desviem la vista de les pantalles i obsequiem-nos amb un moment de recés. 
 
Per la meva part, ja no tinc res més a dir. Res més que no sigui recomanar una profunda audició de l’Ave Verum Corpus, K. 618 de Mozart o l’Stabat Mater de Pergolesi. 

Foto: MorgueFile

Últimes Notícies