Dins el cicle d’Intèrprets Catalans al Petit Palau, darrerament —abans de quedar-nos tots confinats a casa pel coronavirus— hem pogut sentir l’Arts Quartet, una formació integrada per quatre solistes de l’OBC, els violinistes Cristian Chivu i Alexandra Presaizen, el violista Paul Cortese i la violoncel·lista Magdalena Cristea Popa. Amb més de vint anys d’experiència com a formació estable, l’Arts Quartet toca amb un so i un sentit de la unitat envejables.
El programa era curt i rus. Només estava integrat per dues peces: el Quartet núm. 2 de Borodin i el Quartet núm. 1 de Txaikovski. Els quatre membres de l’Arts Quartet van demostrar des del primer moment que són una formació molt unida i ben compenetrada. Possiblement, cap dels quatre no seria un primera espasa com a solista, però en canvi, junts són capaços de fer sortir un so bonic i delicat i sobretot, amb caràcter, d’acord amb cada peça. Potser els moviments lents van tenir un so global un punt apagat, però tot i així, l’Arts Quartet va fer una actuació molt convincent i de gran intensitat expressiva. En una formació cambrística no es tracta tant de valorar la qualitat individual de cada músic, sinó el resultat conjunt.

El Quartet núm. 2 de Borodin és una peça d’un gran lirisme que l’Arts Quartet va interpretar amb solvència. Tots quatre músics junts desprenen calidesa i delicadesa, imprescindible per a aquesta obra. Cadascun individualment, en passatges solistes, demostren una habilitat notable en l’art del seu instrument. En aquest sentit cal destacar el violoncel de Magdalena Cristea Popa, però també el segon violí d’Alexandra Presaizen, que no té res a envejar a Cristian Chivu. Potser el tercer moviment, el famós Notturno, va sonar un xic massa ombrívol i amb una certa manca d’intensitat. Semblava com si toquessin sense deixar-se anar del tot, amb una contenció excessiva.

A la segona part va arribar el Quartet núm. 1 de Txaikovski, una peça brillant i de gran envergadura en què l’Arts Quartet va excel·lir. El final del primer moviment, un passatge ràpid en què els instruments s’encavalquen l’un a l’altre, va sonar amb total precisió i unitat entre tots quatre. Cal destacar també una afinació immaculada en tot moment. Malgrat que és una cosa que s’hauria de donar per descomptada, a vegades no és així. L’Andante cantabile, però, va sonar un xic apagat, amb una llangor un punt excessiva.
Com a colofó, l’Arts Quartet va tocar l’Andante del quartet Rosamunde de Schubert, en homenatge al desaparegut exconcertino de l’OBC, Ángel Jesús García.

Foto: Arts Quartet