Cristina Naranjo i Almudena González formen La Inégalité, un duo de flauta i piano amb una història relativament curta -la formació va néixer a 2015-, però realment intensa. En menys de dos anys de trajectòria, totes dues han madurat una proposta artística diferent, que aspira a renovar la manera de presentar la música clàssica al públic. De fet, aquestes joves de vint anys són un pou sense fons de noves idees. Presenten un primer disc finançat per crowdfunding; aposten per les col·laboracions amb empreses, com ara la firma de moda Dolores Promesas o la marca de flautes Briccialdi, de la qual Almudena és imatge; i busquen la comunicació amb el públic per tots els canals, des de les xarxes socials fins a la conversa directa durant els concerts.
Tot això es basa en una proposta musical molt sòlida, que reivindica poder anar més enllà del repertori tradicional de flauta i piano i que assegura que els compositors contemporanis també poden seduir els espectadors.
El dissabte 18 de març actuen a l'Ateneu Barcelonès per presentar el seu primer disc,
A new perspective.
Barcelona Clàssica: Com vau començar amb la música?
Cristina Naranjo: La meva mare és professora de piano del Conservatori de Las Palmas i volia que conegués la música i l'instrument. Vaig començar amb sis anys i cada vegada em vaig anar dedicant més. Vaig participar en alguns concursos i, com vivia a Canàries, venia a la península en trobades amb altres músics. En un d'ells, vaig conèixer a Alexander Kandelaki i me'n vaig anar a Badajoz a estudiar amb ell el Grau Superior de piano. I després he estat estudiant en conservatoris de Londres i Alemanya.
Almudena González: Jo sóc de Màlaga i els meus primers estudis de música van ser de flauta i violí, amb 6 o 7 anys. Vaig acabar bastant aviat el Grau Superior i me'n vaig anar a estudiar a l'estranger: Milà, Colònia, Londres …. Vaig estar estudiant a Colònia amb Robert Winn i a Londres amb Wissam Boustany i Sue Thomas, flauta principal de la London Philharmonic. Però em vaig adonar que, després de tant temps fora, no tenia gairebé cap contacte a Espanya, així que vaig decidir venir a Barcelona per estudiar un màster a l'ESMUC amb Vicens Prat, flauta principal de l'Orquestra de París.
B.C. I com us vau conèixer?
Cristina: Va ser bastant curiós. Vam coincidir en una jam session de jazz per una amiga en comú. Ens vam asseure juntes … i érem les dues úniques de la sala que preferíem la música clàssica al jazz!
Almudena: En aquell moment jo tocava en un duo amb el pianista Michel Wagemans, que va morir el 2015. Vaig tenir llavors de buscar un altre pianista i vaig pensar en Cristina. Vam provar … i des del primer acord sentim que hi havia una connexió molt especial.
Cristina: En el primer mes ja vam gravar una demo i al cap de poc temps vam fer el nostre primer concert, al MEAM, i vam participar en el nostre primer concurs, a Las Palmas.
B.C. Com us va anar?
Cristina: Vam guanyar el primer premi!
B.C. Què vol dir “La Inégalité”?
Almudena: Quan estava a Londres, vaig estudiar trasverso barroc i hi ha un recurs per a aquest instrument que es diu “inégalité”. Vol dir no fer iguals dues notes que en principi van juntes. Em va semblar un nom molt bonic.
B.C. El vostre primer disc es diu “A new perspective”. Per què? En què es basa aquesta “nova perspectiva” que proposeu?
Almudena: Volem fer amb la música de cambra el que James Rhodes està fent amb el piano. Entenem que la música clàssica ha d'anar més enllà de l'academicisme. No volem tocar alguna cosa simplement perquè algú va dir una vegada que havia de fer així: preferim anar al que realment posa a la partitura.
B.C. Per això el vostre repertori és diferent als programes habituals de música de cambra?
Cristina: Intentem combinar obres per a flauta i piano amb altres que no siguin per a aquesta formació. En el disc, per exemple, hem inclòs la sonata de Franck per a violí i piano, arranjada per a flauta. I ens agrada recórrer diferents èpoques i estils, així que també vam gravar una sonata d'un compositor europeu modern, com és Martinu, i una peça d'un compositor espanyol actual, Salvador Brotons.
Almudena: L'enregistrament de Brotons és el primer fet amb cura i qualitat d'aquesta obra. No és una peça que es toqui molt, però al públic li encanta. Jo me la vaig emportar a Londres quan estudiava. Quan la presentem en un concert, sol ser l'obra que més agrada a la gent.
B.C. Quines altres coses proposeu fer de forma diferent?
Almudena: Com també fa James Rhodes, en els concerts parlem molt amb el públic i expliquem la vida dels músics. La gent ha de saber qui és Schubert i què intenta dir-nos amb la seva música en un determinat moment. I cuidem molt la qüestió de la imatge. Pot resultar sorprenent veure'ns sortir a escena amb texans, jaqueta de cuir i tatuatges, però crec que l'estètica ha de ser també diferent i més propera als joves d'avui.
Cristina: Per als propers concerts començarem una col·laboració amb la marca Dolores Promesas. Treballar amb firmes de moda també és una forma d'innovar en la música clàssica.
Almudena: Busquem formes de donar una nova imatge de la música clàssica a través de totes les formes possibles, incloses les xarxes socials.
B.C. I com reacciona el públic davant d'aquesta nova proposta?
Almudena: Amb un somriure enorme! Quan acaba el concert, vénen a donar-nos la mà. Es trenca la frontera entre l'espectador i l'artista. A Londres, aquest tipus de format és bastant habitual. Per exemple, hi ha els concerts per al “lunch time”, d'uns 40 minuts, perquè les persones puguin aprofitar el descans de l'hora del menjar per desconnectar i relaxar-se. Tornen a l'oficina renovats! Em sembla necessari importar aquesta fórmula.
B.C. En l'era de la música per Internet, YouTube i el streaming, per què és necessari gravar un disc?
Cristina: Perquè és una carta de presentació molt gran. Hi ha sol·licituds d'inscripció per a festivals en què és obligatori adjuntar el disc. I hem apostat per un treball d'una enorme qualitat en tots els aspectes: en el so, en la imatge …
B.C. Ha estat fàcil aconseguir els fons per crowdfunding? Tenies experiència amb aquest sistema de finançament?
Almudena: Jo vaig veure que això ho havia fet una amiga per treure el seu disc. Presentem el projecte a través del portal
Lánzanos. L'acollida va ser excel·lent. Vam captar tots els fons que havíem calculat inicialment. Després, el procés de postproducció es va allargar i es va complicar i vam haver de demanar ajuda de nou. I vam tornar a aconseguir-ho.
B.C. On es pot trobar el disc?
Cristina: Ja està a la venda a la FNAC i en botigues de música clàssica, com La Quinta de Mahler i Casa Beethoven. També pot comprar-se per Internet, a través de la pàgina web de la discogràfica, Orpheus; Amazon i iTunes. I podrà escoltar en streaming per Spotify.
B.C. A més de presentar el disc, ¿quins són els vostres propers projectes?
Cristina: Tenim concerts a Barcelona, Madrid, Màlaga i Las Palmas. A Màlaga també participarem en una masterclass. I, per descomptat, treballem en més repertori: Piazzolla, Bach, Debussy …
