El pianista Enrique Bernaldo de Quirós, un habitual de la cartellera barcelonina, ha estat notícia recentment per la publicació d’un nou disc, Conversations, en què recrea un imaginària trobada entre tres llegendes de la música: Beethoven, Schubert i Liszt. En una entrevista a Barcelona Clàssica, ens explica com ha evolucionat la seva carrera, des dels seus primers passos a Rússia, on va créixer anant als concerts del Conservatori Txaikovski i del Teatre Bolshoi, fins als seus projectes actuals, repartits entre el seu lloc de residència habitual, en Balears, i els seus nombrosos compromisos per Espanya i Europa.
.jpg)
Barcelona Clàssica: Per què et vas iniciar tan d'hora en la música? ¿Va ser per influència familiar?
Enrique Bernaldo de Quirós: Vaig començar els meus estudis musicals a Moscou, la meva ciutat natal. A Rússia és bastant habitual iniciar-hora en la música. Els meus pares no eren músics, però sí persones molt sensibles a les arts. La decisió de portar-me a classes, al principi de cor i, després, de piano, va ser de la meva mare. Amb ella vaig assistir a molts concerts al Conservatori Txaikovski i vaig presenciar tot el repertori de ballet clàssic del Teatre Bolshoi.
B.C. Què ha aportat aquesta escola russa a la teva formació i a la teva manera de veure el piano?
E.Q. La meva formació es va desenvolupar fonamentalment al voltant de l'escola russa, primer a Moscou i després a Madrid amb Galina Eguiazarova. Dels professors russos vaig aprendre a ser disciplinat en el treball, exigent amb mi mateix i amb cada detall de la partitura. Una cosa que va marcar considerablement la meva visió de la interpretació al piano va ser la meva relació amb l'òrgan, que vaig estudiar durant cinc anys amb Anselmo Serna, un reconegut especialista en la música barroca espanyola.
B.C. En quin percentatge t'identifiques amb l'escola russa i amb l'espanyola?
E.Q. Jo no m'aventuraria a parlar d'una escola pianística espanyola pròpiament. De fet no és fàcil establir fronteres entre determinades escoles europees. És cert que hi ha hagut alguns mestres a Europa, sobretot al Regne Unit ia França, que, en la primera meitat del segle XX, han donat molta importància a aspectes posturals ia l'anàlisi dels gestos i han arribat a desenvolupar complexes teories sobre la utilització del pes del braç o sobre la digitació. Però jo crec que la matèria primera fonamental amb la qual treballem és el so i seria un error no donar-li la màxima importància. Sens dubte, els pianistes russos es caracteritzen per una gran paleta sonora, però també per un gran domini de la forma, cosa indispensable en un art que es construeix en el temps.
B.C. Quines consideres que han estat els moments més decisius de la teva trajectòria?
E.Q. Sempre m'he considerat un intèrpret versàtil, capaç d'abordar tot tipus de repertoris o estils musicals. En un món tan procliu a l'especialització com és l'actual això és més un handicap que una virtut. La meva fita personal és poder fer un disc amb música alemanya, un altre amb música francesa i, a continuació, poder centrar-me, per exemple, en el repertori rus. Aquesta llibertat a l'hora de triar el meu camí em proporciona molta satisfacció, encara que entenc que pugui treure de polleguera certs crítics o melòmans que tinguin ordenada la seva fonoteca per èpoques o estètiques musicals.
B.C. En el teu nou disc imagines les impossibles Conversations entre tres músics: Beethoven, Schubert i Liszt-. Com sorgeix la idea i per què has triat a aquests compositors?
E.Q. La idea de citar aquests tres genis per a una conversa amistosa va sorgir a partir de la meva anterior treball discogràfic, dedicat als
Preludis de Debussy. En aquella ocasió, vaig decidir escriure jo mateix les notes al CD i vaig optar per fer-me una autoentrevista al més pur estil
Glenn Gould. Encara que no era un recurs del tot original, sí em va semblar més entretingut que les clàssiques notes dels discos. En Conversations, vaig voler anar més enllà i que els entrevistats fossin els compositors, la qual cosa ha creat una trobada que en realitat mai va existir, però que a tots ens hagués agradat presenciar. D'aquesta manera, les obres són una continuació natural del relat iniciat :: completen la conversa i donen un sentit global a l'àlbum.
B.C. Fem un petit exercici d'imaginació … Suposem que Beethoven, Schubert i Liszt tornen a trobar avui dia i tenen l'oportunitat de parlar amb tu sobre com veuen la música avui. Coincidirien en la seva opinió?
E.Q. Pot resultar una mica perillós deixar-me fer servir la imaginació … Faré uns aparellaments bastant representatius. Diria que, al meu entendre, Beethoven podria aprovar la manera de pensar de Radu Lupu, Schubert es duria bé amb Alfred Brendel i l'entremaliat Liszt potser arribaria a decantar-se per l'exotisme de Yuja Wang. Encara que, en la intimitat, els tres reconeixerien que en el fons es queden amb Richter i els quatre coincidiríem en la nostra opinió.
B.C. Per què la teva confessada predilecció per Beethoven? Quan un disc sol dedicat a ell?
E.Q. Beethoven representa per a mi la música total, una música que conté i expressa absolutament tots els matisos de l'ànima humana. No m'imagino res més complex, ni més meravellosament construït. Enfrontar-se a una obra de Beethoven és sempre un repte, però la satisfacció que obtens de superar-pot comparar-se a la satisfacció de gaudir al més alt nivell d'un gran llibre de Goethe o de Tolstoi o d'una exposició monogràfica de Rembrandt. Beethoven sempre ocuparà un lloc primordial en el meu repertori i, sens dubte, arribarà el dia en què gravi un disc dedicat a la seva obra. O potser vuit.
B.C. Quins propers projectes estàs preparant de forma més immediata?
E.Q. Els propers projectes els desenvoluparé de nou en un estudi. D'una banda gravaré els quintets per a piano i vents de Mozart i Beethoven, com a membre del recentment fundat conjunt Harmonie du Soir, 1 ensemble que donarà què parlar en un futur pròxim. De l'altra, un àlbum dedicat a la música russa amb obres de Medtnder, Rakhmàninov i Prokófiev. A més, des de fa tres anys, el meu destí està íntimament lligat a l'esdevenir de la Societat de Concerts de Palma de Mallorca, que vaig crear amb la meva dona Laura. Seguir desenvolupant aquest projecte cultural seguirà sent una de les meves prioritats.
