Òpera

“Il Trovatore”: amor i òpera en temps de guerra

03-09-2017
El Gran Teatre del Liceu presenta fins al 29 de juliol una nova producció de l’òpera Il Trovatore del famosíssim compositor italià Giuseppe Verdi. Es tracta d’una òpera creada just quan el creador compleix 40 anys, de manera que s’ajunten dues circumstàncies personals importants: la força de la joventut i la saviesa de la maduresa. En aquest moment, el compositor està al cim de la seva reeixida carrera, que inclourà un total de 26 produccions.

Encara que Verdi va tenir en els inicis de la seva carrera un gran primer èxit amb la seva obra Nabuccodonosor (més coneguda popularment com a Nabucco), els seus principis com a compositor fins a 1850 solen anomenar-se com a “anys de galeres”, ja que ha de compondre les seves creacions a corre-cuita per complir amb els terminis dels contractes signats. Això, de vegades, li impedeix aconseguir el seu millor rendiment artístic. La seva consagració definitiva serà a partir de 1851, quan en un interval de tres anys, estrena la seva mítica trilogia popular: Rigoletto, Il Trovatore i La Traviata.

Il Trovatore és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret de Salvatore Cammarano, completat per Leone Emanuele Bardare, i basada en el drama El Trobador de l'escriptor espanyol Antonio García Gutierrez. Es va estrenar al teatre Apollo de Roma el 1853 i al Gran Teatre del Liceu el 20 de maig de 1854. L'última representació en aquest mateix teatre va ser el 30 de desembre de 2009 i s'ha representat en 275 ocasions.

En ella reprèn una història “de capa i espasa” amb certes reminiscències del bel canto i de romanticisme amanit amb els imprescindibles tocs d'amor, drama i mort final. L'òpera va ser un èxit des del mateix moment de la seva estrena.

L'argument se situa enmig de la guerra civil catalana, també anomenada “guerra del francès”, que té lloc al voltant de l'any 1413. Es basa en l'episodi que va enfrontar al comte d'Urgell – i de qui Manrico, el trobador a què es referència el títol de l'obra, és partidari – amb Ferran d'Antequera – a qui dóna suport Comte de Luna, rival de Manrico -. La trama és realment complicada i conté evidents errors històrics.

Un salto en el temps per a visitar la terra de Goya

El muntatge que podem veure al juliol a Barcelona és una coproducció del mateix Gran Teatre del Liceu i l'Òpera d'Oviedo readaptada d'una altra l'any 2009, de la qual s'utilitza la mateixa caixa escènica incorporant una sèrie d'escenes de guerra basades en els famosos gravats del pintor aragonès Francisco de Goya. Cal tenir present que la història es desenvolupa geogràficament entre Biscaia i Aragó, la zona que és justament la terra de Goya.

El mateix pintor està físicament present en l'obra, interpretat pel conegut actor Carles Canut, qui, quan se li va oferir el paper, va exclamar que per fi actuaria en l'únic teatre de Barcelona en què encara no ho havia fet. Goya és l'espectador d'excepció d'aquesta història i s'introdueix en l'escena fins a esdevenir un personatge més: un trobador o narrador que, amb els seus pinzells, va desgranant una tragèdia de passió, odi, càstig i venjança.

El director d'escena és l'andorrà Joan Anton Rechi, el qual aquest estiu, d'aquí a poques setmanes, es responsabilitzarà també la direcció de Madama Buterfly en el Festival Castell de Peralada. La direcció musical anirà a càrrec del milanès Daniele Callegari, mentre que el disseny del vestuari serà responsabilitat de Mercè Paloma (us premis Gaudí i figurinista de la pel·lícula “Incerta glòria”, entre altres treballs) . També hem de destacar que com a responsable del vídeo de Project 2 estarà el videocreador Sergio García, les creacions permeten que les pintures del geni aragonès es barregin amb la història original mitjançant animacions dels gravats i projeccions sobre els tuls que coronen l'escenari. D'aquesta manera, es posa èmfasi en la força i la crueltat dels “desastres” de Goya i de la història d'Il Trovatore.

Pel que fa als cantants, el cast que presenta el Gran Teatre del Liceu pels principals papers d'aquesta producció és el següent:
  • Conde de Luna ( baríton): Artur Rucinski i George Petean 
  • Azucena ( mezzosoprano ): Marianne Cornetti i Larisa Kostiuk 
  • Manrico ( tenor ): Marco Berti i Piero Pretti 
  • Leonora ( soprano ): Kristin Lewis i Tamara Wilson ( guanyadora del concurso Viñas de 2011 ) 

Disposem-nos, doncs, a veure i a escoltar aquest drama històric que ens ofereix uns magnífics duels “soprano versus mezzosoprano” i “tenor versus baríton”, així com un impactant final en què es compleix la venjança reclamada des del principi. 
 
 

Fotos d' A. Bofill, cedides pel Gran Teatre del Liceu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *