El perfil habitual dels premiats en el
Concurs Maria Canals sol ser el de joves pianistes amb una incipient projecció internacional. No obstant això, també pot passar que algun jove talent aconsegueixi imposar-se a rivals més experimentats.
En l’edició de 2016, aquesta sorpresa la va donar el xinès Yutong Sun, qui, amb tot just 21 anys,
es va plantar a la prova final i va aconseguir el tercer premi. Actualment, continua els seus estudis als EUA, mentre impulsa la seva carrera amb concerts en diversos països del món (Xina, França, Espanya, EUA …) i gravacions discogràfiques. El 4 d’agost,
actua al Palau de la Música Catalana per inaugurar el cicle “Estiu al Palau”.
Sun Yutong: Vaig començar a estudiar amb un teclat electrònic a una edat molt primerenca, amb cinc anys. Una mica més tard, més o menys als set anys, el meu professor em va suggerir que estudiés piano. En aquells dies no pensava que aquella seria la meva professió algun dia: era massa jove.
B.C. I quan ho vas decidir?
S.Y. Als dotze anys, vaig començar a estudiar a una escola de música de nivell professional a la Xina. Però realment vaig començar a estimar el piano a partir dels 18.
B.C. Quins professors t'han influït més en la teva carrera? Per què?
S.Y. Alexander Korsantia. Estic estudiant amb ell ara, al Conservatori New England de Boston, i la seva forma d'ensenyar és realment inspiradora. No t'obliga a fer alguna cosa, sinó que et demana que siguis tu mateix, amb espontaneïtat.
B.C. Va ser difícil prendre la decisió de sortir de la Xina per estudiar?
S.Y. La veritat és que no. A la Xina, la majoria dels joves que estudien un instrument volen continuar la seva formació a Europa o a Amèrica.
B.C. Per què la música clàssica occidental és tan important a la Xina?
S.Y. Una raó és que tota la cultura occidental va començar a convertir-se en una cosa molt important a la Xina a partir de la dècada dels 80. L'altra raó és que, com alguns músics xinesos van guanyar premis destacats en concursos, alguns pares a la Xina van començar a pensar que ensenyar un instrument als seus fills els permetria fer una gran carrera. Per exemple, després que
Li Yundi guanyés el primer premi en el concurs Chopin a l'any 2000, es van vendre un milió de pianos més que l'any anterior.
B.C. Quins reptes t'has marcat per al futur?
S.Y. Tocar el que imagino al meu cap. Sempre tens un ideal del que vols i és realment difícil arribar-hi. Però, justament això és el més interessant: desitjar alguna cosa, fins i tot encara que sàpigues que no ho pots aconseguir.
B.C. Si haguessis de triar un únic compositor i un sol pianista, qui serien?
S.Y. És molt difícil escollir només a un, però, si hagués de fer-ho, seria Rachmaninoff. I, com a pianista,
Evgeny Kissin.
B.C. Què recordes del Concurs Maria Canals?
S.Y. Va ser una gran experiència. Vaig poder tocar davant el públic totes les peces que més m'agraden. Jo només em vaig emportar un premi: també vaig aconseguir un munt d'amics!
B.C. Et sents còmode en les competicions?
S.Y. M'agraden i els odio alhora. Es poden aconseguir un munt d'oportunitats en ells, si guanyes, però també poden ser molt depriments.
