Cambra

Marcos Fernández: “Estic especialitzat en no especialitzar-me en res”

12-07-2018

Marcos Fernández resideix a Londres on imparteix classes de piano i composició des d’una òptica molt oberta i eclèctica, però ve molt a Barcelona, la seva ciutat natal, a estudiar amb calma i aprofitar per fer promocions de les seves obres. Tot just acaba de guanyar el Premio de Composición AEOS-Fundación BBVA amb l’obra Nocturno sinfónico, que serà interpretada per totes les orquestres simfòniques de l’Estat. Parlem amb aquest entusiasta que va estudiar piano a l’ESMUC i va iniciar-s’hi en la composició amb la idea d’anar al conservatori d’escòcia i després va fer un màster a la Real College de Londres. Ara ens presenta el seu doble disc Piano Underscore, que neix a partir de la seva experiència com a docent.

Aina Vega: Què destacaries de la teva formació com a pianista? Què és el que t’ha ajudat més en el teu desenvolupament personal?
Marcos Fernández: Quan estudies o composes inverteixes moltes hores. De vegades és per una dificultat tècnica, que pot ser un trino, o un interval, i això et dóna molta disciplina i paciència. Quan trasllades aquestes habilitats a la vida quotidiana pots enfrontar-te amb més serenitat als problemes. Perquè és tan lent, el procés, i t’entrenes per la vida.
 
AV: És clar, passes per processos lents i molt assentats.
MF: En efecte, potser per escriure 10 segons de música trigues dies o setmanes i mai has de perdre l’objectiu. O, en el cas de la interpretació, penses en si el dit no es mou, en si no arriba a temps… i tot això ajuda molt en assignatures com les matemàtiques, o en la vida quotidiana, per exemple, la gestió del lloguer d’un pis. Tens més paciència.
 
AV: Sempre considero que les obres han de tenir una triple coherència: que tingui coherència interna, amb l’artista i amb la seva trajectòria. Pots canviar de rumb, però que no estigui pensat. Com situaries el disc Piano Underscore dins de les teves composicions?
MF: Cada tema és una composició radicalment diferent a l’anterior i el que he perseguit sempre és no ser especialista en res. M’interessaven moltes coses i les volia explorar per convertir-les en element identificatiu. És el que dóna personalitat a la meva creació. Piano Underscore sorgeix d’un cúmul de coses: treballar en restaurants, a bord de creuers, hotels, amb dansa, estudiant un màster en composició… aquesta és una obra que puc fer servir amb els meus alumnes, sobretot amb un perfil molt determinat com els iniciants que ja són més grans i volen tocar coses modernes. Això ens ajuda molt als professors a arribar a ells d’una manera directa. No són obres virtuosístiques i el que vull és connectar amb les emocions de la gent, amb elements contemporanis. He fet obres més experimentals, però aquesta volia que fos més propera al llenguatge cinematogràfic. L’element didàctic és fonamental.
 
AV: Per tant, tens un especial interès en el gaudi del públic com a creador.
MF: En Piano Underscore, sí. Tinc altres obres que tenen una vessant més avantguardista, però es pot ser artísticament interessant i innovador tenint en compte el públic.
 
AV: De totes les experiències que has tingut quina és la que t’ha colpit més?
MF: Recordo amb malenconia l’estrena d’una òpera que vaig fer sobre el futbol per connectar-lo amb la música clàssica, una cosa molt comú a Anglaterra i, a més, centrant-la en una ciutat concreta. En un moment determinat, en què la soprano cantava una ària molt bonica, una senyora que tenia al costat es va posar a plorar, i no sabia que jo era el compositor. Sentia els seus sons i m’emocionava. Allò em va impactar molt, per la satisfacció d’arribar a aquesta dona de forma tan directa.
 
AV: Centrant-nos en Piano Underscore, mescles diferents estils. És aquesta voluntat de connectar i arribar a tot el que t’ha impulsat a ser més eclèctic?
MF: Crec que la barreja de llenguatges o elements artístics diferents et permet crear coses noves o interessants. En aquest projecte vaig trobar una manera de barrejar activitats pianístiques i compositives que vaig experimentar als darrers anys al Regne Unit que a més d’agradar-me tenien una forta connexió amb un públic o mercat musical.
 
AV: Amb quina peça et sents més identificat i per què?
MF: Quan estic a Londres m'agrada tocar In Barcelona, perquè em vull sentir identificat amb la ciutat. Quan estic a Espanya, llavors vull Northumbrian, perquè necessito traslladar-me a un altre lloc. Wonderer també és una altra amb la qual em sento molt identificat perquè acompanya molt bé els moments de la vida on no trobem solucions als problemes; és un desestressant.
 
AV: Quines emocions has intentat transmetre?
MF: Molt freqüentment ens veiem sotmesos a un estil de vida frenètic, obsessiu, compulsiu i a vegades fins i tot agressiu, ho veig a ciutats com a Londres. Llavors la majoria dels tracks tracten de de transmetre calma i crear una atmosfera on un pugui reflexionar, recordar, traslladar-se o viatjar mentalment a una altre lloc; et posa en un estat d’ànim que no vols deixar. Tot i així, els dos àlbums tenen una o dues composicions més agitades i rítmiques que donen un bon equilibri estructural a tot el CD.
 
AV: Saben els teus alumnes que els fas tocar peces seves?
MF: No, de fet ho saben més endavant. Jo primer els les toco, els pregunto si els agraden i al cap d’un temps potser ho dic, i la reacció és sempre molt positiva.
 
AV: La teva obra Nocturno sinfónico ha estat guanyadora del Premio de Composición AEOS-Fundación BBVA i una part rellevant del premi és que la tocaran 28 orquestres de l’Estat la propera temporada. Creus que serà un impuls decisiu per la teva carrera?
MF: Hi han molts compositors, artistes visuals, arquitectes, cineastes que he vist a diversos països amb els que em sento identificat per tenir uns plantejaments artístics interessants que, pel motiu que sigui, no van resultar exigents de gaudir o comprendre. Volia que aquesta obra, com moltes d’altres que he escrit al terreny més experimental, tingués el mateix plantejament, i de fet entenc que per aquest motiu el jurat va destacar «l’auguri d’un llarg recorregut» a aquesta partitura. Llavors, una programació tan rellevant d’aquesta obra a Espanya és una oportunitat per donar a conèixer també un plantejament artístic amb el qual em sento identificat com a creador.
 
AV: Amb quines dificultats interpretatives et trobes tu com a intèrpret i amb quines els instrumentistes i el director amb aquesta obra?
MF: Les dificultats són presents quan l’intèrpret no té l’oportunitat de conèixer el context històric d’una obra o el seu compositor, ja sigui per que no hi ha massa informació disponible o perquè el material del compositor és molt únic o innovador i s’ha de treballar amb l’autor de forma interactiva. La dificultat d’aquesta obra recau en haver de frasejar un material melòdic que mai està íntegrament present en un mateix instrument, sinó que va canviant gairebé a cada compàs o gest. Requereix un bon treball en equip per part de l’orquestra on qualsevol músic haurà de saber quan ha de defensar part d’una idea temàtica o quan ha de donar suport al company que la defensi, però dins d’un context modern i no molt familiar al món simfònic. Això agrada molt als músics perquè, es com jugar tots junts; ja no són els violins fent la melodia i els altres acompanyant.
 
AV: Què en penses dels premis, et donen prestigi o et faciliten la carrera? Les dues coses?
MF: Són una gran oportunitat tant per donar suport a la música de nova creació com als compositors que necessiten visibilitat i prestigi. També són un estímul per crear obra i per continuar millorant. Però n’he trobat un tercer benefici, vaig veure que dos dels meus estudiants de composició a Londres van agafar molta seguretat com a creadors quan van rebre dos guardons del BBC Young Composer's Competition. Llavors crec que el premis també tenen aquesta tercera funció.
 
AV: Però és evident que l’important és el treball diari. Quina rutina segueixes?
MF: Necessito trencar amb la monotonia fent coses diferents cada setmana que incloguin piano, composició, producció musical, improvisació i docència. A vegades es perd l’equilibri però, perfecte, perquè això també contribueix a trencar la rutina.
 
AV: Quins objectius tens a curt termini?
MF: Ara mateix tinc un encàrrec de 45 mins de l'Arts Council of England amb actors, músics i cantants per poder produir-la una mateix programació de la Història d’un soldat d’Stravinsky. El món simfònic m'interessa molt i després de l’estiu ho compaginaré com a professor de composició al Centre Universitari TAI de Madrid. A l’Octubre treballaré amb l’OBC i Kazushi Ono l’Homenatge a Bernstein que em van encarregar i que unes setmanes després tocarà la Netherlands Philharmonic al Concertgebouw d’Amsterdam. Més endavant començaré a veure les programacions de Nocturno Sinfónico amb les orquestres d’Espanya.

Fotos: Marcos Fernández

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes