El proper dilluns 1 d’octubre arrenca la 23a edició del cicle-concurs El Primer Palau, que sintetitza molt bé els valors que professa la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, materialitza una de les seves missions principals i enriqueix el seu programa artístic, ja que aposta per joves talents acabats de sortir del forn i els convida a viure una de les experiències musicals que més els marcaran: actuar a la sala de concerts més bonica d’Europa en un ambient de total rigor i professionalitat.
Tots els testimonis amb qui hem parlat en relació a
El Primer Palau coincideixen a dir que “és molt més que un concurs”. Com afirma l’organista Juan de la Rubia, “lloc emblemàtic, entrades esgotades, la tensió pròpia d’un concert, l’emoció a flor de pell… Quina motivació més necessito? Concurs? Quin concurs? On és el jurat? Corre, surt a tocar!”. En efecte, serà un moment de la vida dels vuit joves solistes o formacions que quedarà encapsulat en la seva memòria sota el signe de la il·lusió. Il·lusió per debutar a un dels mites de la vida musical catalana, tal vegada la sala més estimada, no només per la seva bellesa sinó també pel que representa pel país com a exemple de perseverança i resistència. Però també il·lusió de pertànyer a una jove elit –per la qualitat artística-, de formar part d’un llarg llistat de grans noms que, quan van debutar al Palau en aquest context, amb totes les seves inseguretats, complexos i –per què no dir-ho- certa dosi d’inconsciència, van marcar un abans i un després en la seva trajectòria vital i professional, com a músics i
com a poncelles fresques que tot just descobreixen la llum envoltats d’arquitectura modernista i vitralls per on podran mirar més enllà, tal vegada, per iniciar una carrera internacional.
L’any 1996,
Lluís Millet, nét del fundador de l’Orfeó Català, i
Jaume Comellas, director de la
Revista Musical Catalana, van concebre una programa únic a nivell estatal que tindria lloc durant la tardor. Un cicle de quatre concerts en què, en cadascun, hi debutarien dos solistes o petites formacions i que, a la vegada, tindria l’incentiu de ser un concurs. En els anys posteriors es va afegir un cinquè concert, el del guanyador de l’edició passada en la gala de lliurament de premis, en metàl·lic i en forma de projecció professional. Però, com afirma el cellista Pau Codina, “per mi el millor premi va ser poder tocar al Palau per primera vegada com a solista” o, segons opina el pianista Lluís Rodríguez Salvà, debutar al Palau és incrementar les opcions de futur: “Si convenim que la màxima dificultat en la carrera musical és l’accés a les principals sales de concerts, no podem sinó considerar que la creació i
el manteniment d’aquest cicle representa una de les majors contribucions a la construcció del futur dels joves intèrprets”.
Com afirma la coordinadora del cicle, Mercedes Conde, “la història d'El Primer Palau és una història d’èxit, perquè gairebé tots els participants han fet carrera”. Al llarg d’aquests 23 anys han estat guanyadors i finalistes un bon reguitzell d’artistes que s’han desenvolupat al costat de primeres espases, però que, a més, són habituals al Palau. Noms com Javier Perianes, José Menor, el Cuarteto Quiroga, Pau Codina, Daniel Ligorio, Juan de la Rubia, Enrique Bagaría, Josep-Ramon Olivé desfilen per l’escenari amb assiduïtat. Finalment, tots aquests han viscut què és “Fer un Palau”, expressió que als anys seixanta van popularitzar els membres del moviment de la Nova Cançó.
Trobem testimonis com el dels pianistes José Menor, que mostra el seu agraïment per la “gran oportunitat” que li van oferir, o Enrique Bagaría, que descriu amb record molt viu i emotiu l’experiència, tan “màgica i
especial que no es pot oblidar”, de la mateixa manera que per Daniel Blach, El Primer Palau era l’acompliment d’un “somni d’infantesa”, com per al baríton Enric Martínez-Castignani. Per la seva banda, la pianista Katia Michel reconeix que el cicle li ha obert moltes portes a nivell internacional i el també pianista Javier Perianes té records que es mouen entre “el nerviosisme, la il·lusió i la responsabilitat”.
El Primer Palau és molt més que un concurs, també, segons el testimoni del violinista Jordán Tejedor, que afirma que “el caliu i la companyia meravellosa de la sala, el públic i l’organització em van fer oblidar per complet que es tractava d’un concurs, fou un dels moments més profunds, reconfortants i entranyables que recordo en un escenari”, com hi està d’acord la clarinetista Ona Cardona, que afirma que és una experiència que “queda lluny de la majoria de concursos en què només es respira competitivitat”, però sempre es mou
en l’estricta professionalitat.
L’edició d’enguany destaca per una alta participació de candidats catalans, com el Duo Vallès Vera, Roger Morelló, Bernat Prat, Mazik Duo i Joan Seguí -menorquí que ha estudiat a Catalunya. Cada cop més, les formacions proposen programes més atractius i interessants, com per exemple amb el fet d’incloure una peça d’un component del grup, cosa que demostra que hi ha un gran interès en la composició en l’actualitat. Això passarà el dia 1 d’octubre amb el
Trío Ramales (Pablo Díaz, violí, Gonçalo Lelis, violoncel, Andrés Navarro, piano), que interpretarà una obra del propi Díaz, el
Trio per a piano, op. 3, el
Trio per a piano en Si menor, op. 76 núm. 2 de J. Turina i el
Trio per a piano en Do menor, op. 8 núm. 1, “Poema”, de Xostakóvitx. En la segona part del concert, tindrem el gust de sentir l’organista
Joan Seguí Mercadal, que, juntament amb la participació d'Aaron Ribas fa dues edicions, deixa entreveure una emergent escola d’orgue a Catalunya seguint l'estela del consagrat Juan de la Rubia. Interpretarà la
Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, salutarem unam”, S. 259 de F.
Liszt.
La setmana següent, el dia 8 d’octubre, la guitarrista
Andrea González Caballero interpretarà
Preludios de primavera de Clerch,
Torre Bermeja, d’Albéniz,
Tres piezas españolas, de Rodrigo i
Aire Vasco de Manjón. I tot seguit actuarà el
Duo Vallès Vera, format pel saxòfon alt Miquel Vallès i la pianista Elisabeth Vera, que tocaran la
Sonata per a saxòfon alt i piano, de Brotons, la “Folia nuova. Lament per George Cacioppo” de la
Sonata per a saxòfon alt i piano de W. Albright i, finalment, la
Sonata per a saxòfon alt i piano de P. Creston.
Quant al concert del dia 15 d’octubre, cal destacar l’actuació del violoncel·lista
Roger Morelló, que anirà acompanyat de Fuko Ishii al piano per interpretar la “Dansa final” de la
Suite per a violoncel sol de G. Cassadó i la
Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en Fa major, op. 99 de Brahms.
MazikDuo, format pel clarinetista Tolo Genestar i el pianista Marc Sumsi tocaran una sonata de Weinberg, una sonatina de Schoenfield i
From jewish life de Bloch.
El concurs acaba amb el violinista
Bernat Prat i el trompa
Adrián Díaz Martínez el 22 d’octubre. El primer interpretarà la segona
Partita de Bach BWV 1004 i, el trompa, acompanyat de Ikuko Odai al piano, dues sonates de Vignery i Bowen i un
Andante per a trompa i piano de R. Strauss. Però el cicle es clou amb la presència a l’escenari, el dia 27 de novembre, de
Mercedes Gancedo, la primera veu a guanyar el Premi El Primer Palau, concretament el 2017, i una de les veus més emergents del panorama líric del nostre país. Ens acompanyarà amb cançó japonesa,
chanson francesa,
Lieder alemanys, cançó catalana i una original presentació de dos cicles de Bernstein.
El cicle El Primer Palau està patrocinat per
Mitsubishi Electric que, per 17è any consecutiu, dóna un gran suport a la iniciativa i, recentment, s’hi ha adherit Catalunya Música, que contribueix en la projecció internacional d’un dels guanyadors a través de la Unió Europea de Radiodifusió i ofereix de gravar una maqueta professional al Petit Palau. A més de la incorporació de Joventuts Musicals de Catalunya, dirigida per Joan Magrané, que ofereix el Premi al Millor Intèrpret d’Obra d’Autor Català, consistent en la participació al seu cicle Xarxa de Músiques. A banda, s’ofereix un Primer Premi (5.000€), un Segon Premi (2.500€) o
dos Accèssits (1.250€ cada un) i el Premi de la Crítica, consistent a 1.000€ en material musical.
El jurat d’enguany està format per Xavier Pagès-Corella, Alfons Reverté Casas, Vladislav Bronevetzky, Raimon Colomer i Mercedes Conde. Pel que fa al jurat de la crítica, hi participen Javier Pérez-Senz, Mònica Pagès, Josep Barcons, Xavier Cester i Jorge de Persia.
A El Primer Palau s’hi pot presentar qualsevol instrumentista fins a 27 anys i cantants fins a 30 anys que enviïn un currículum tant de formació com d’experiència professional, entreguin programes de concerts fets, a banda de material audiovisual de qualitat i que, òbviament, es trobin en un punt de maduresa adequat. Per atorgar els premis es valora un conjunt de fets que tenen a veure amb la proposta artística i la projecció de futur, que es mesura a través del nombre d’encàrrecs fets, estrenes, i quin repertori es té a l’abast, en especial per a formacions poc habituals.
Podeu veure els testimonis de participants del Primer Palau
aquí
Fotos: Mercedes Gancedo (portada), Trío Ramales, Joan Seguí Mercadal, Andrea González Caballero, Duo Vallès Vera, Roger Morelló, MazikDuo, Bernat Prat, Adrián Díaz.
