Critica

Per Sant Esteve, el Palau canta

30-12-2018

Aquest Sant Esteve, com cada any, el Palau es va omplir de música coral. Tots els cors de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra d’aquesta entitat van oferir a un públic entusiasta una mostra del seu repertori més nadalenc.

Si les muses que coronen l’escenari del Palau poguessin parlar, de ben segur que explicarien moltes històries, i una d’elles seria la bonica tradició de fer cantar tots els cors d’aquesta entitat coral en un mateix escenari. El passat 26 de desembre, així doncs, cançons de temàtica animal d’aquí i d’allà van ocupar un espai central en un concert que també va dedicar un espai tant a una cançó tradicional i consolidada, Santa Nit, i com a d’altres de nova creació. Tot plegat es va desplegar amb una gran coordinació, fruit del treball de tots els cors i de l’equip que treballa perquè així sigui, dirigits escènicament, en aquesta ocasió, per Dani Coma.
 
El concert va començar amb una demostració quantitativa i qualitativa de tots els cors del Palau. Els cors de l’Orfeó (des dels més petits fins als més grans) i el Cor de Cambra van cantar dues obres que van sonar amb força a tots els racons del teatre modernista. Les més de 300 persones van cantar conjuntament Angelus ad virignem i Sir Christèmas: un gran nombre de veus que sonaven miressis allà on miressis de l’escenari procuraven una imatge d’unitat entre formacions que també es va fer palesa al llarg de tot el concert.
 
El Cor de Noies ens va oferir una Cançó de bressol de Xavier Pastrana preciós: el cor va mantenir un coixí molt piano i suau i la solista va cantar amb una veu madura, vellutada i vibrada en el punt just. En una segona part del concert van interpretar The Huron carol amb un timbre cobert, molt bonic i elegant i una versió jazzística de Les dotze van tocant.
 
Des del fons de l’escenari dormien els membres del Cor Jove, que es van despertar amb Les bèsties del Naixement d’Albert Guinovart. Cal destacar la divertida coreografia que va anar passant per tots els animals que protagonitzen la nadala i que va provocar algunes riallades entre el públic. Quan va arribar el torn del bou, el Cor Infantil va sortir a l’escenari sense destorb i, un cop acabada l’actuació dels seus companys, van cantar un fragment d’Eguberri Irudiak de Josu Elberdin (en basc) i Donkey carol de John Rutter (en anglès).
 
El color blanc i lleuger d’aquests nens i nenes va deixar pas a un de brillant i solístic del Cor de Cambra, dirigit per Xavier Puig que aquesta temporada s’ha estrenat com a director titular. Amb algun toc d’humor, aquest cor format de 24 cantants professionals va cantar quatre peces al llarg de tot el concert, una de les quals va ser una versió de Les bèsties del Naixement arranjada per Arnau Tordera que, vestit amb barretina, malles, faixa i jaqueta de cuir, va acabar de donar un toc de rock folklòric a la peça.
 
En diferents moments de la nit, el Cor de l’Orfeó va omplir el teatre modernista d’un mar de so homogeni i penetrant. El Palau, pràcticament es va quedar petit amb cançons com Molihua, recordant el viatge que ha realitzat aquesta formació de veus mixtes a Xina o amb Stille Nacht celebrant el 200 aniversari d’aquesta cançó tan popular, entre d’altres.
 
En dues ocasions els cors van regalar una peculiar barreja de timbres de veu i colors: les veus masculines de l’Orfeó Català i del Cor Jove i els cors de Petits i Mitjans van cantar un conegut A Betlem me’n vull anar i les veus femenines d’aquestes mateixes formacions, el Cor de Noies i l’Infantil, van interpretar l’arranjament de Marc Timón d’El noi de la mare. Una altra de les cançons conjuntes va ser Carols of the birds, on els Cors de l’Escola Coral van demostrar que hi ha un bon planter!
 
Així, els Cors de Petits i Mitjans també es van fer amos i senyors de l’escenari acompanyats, en una de les peces, d’unes bafarades ben simpàtiques que van arrencar més d’un somriure entre les butaques.
 
El concert de Sant Esteve també va tenir espai per les estrenes: Marc Timón, amb el seu Poema èpic impressionant i molt aplaudit, acompanyat visualment d’un joc lumínic molt efectiu, va marcar un gran final de primera part. Ja a la segona part de l’espectacle, Joan Magrané i un Mai no arribarà ple de capes sonores, va ser interpretat pel Cor de Cambra amb gran solemnitat. L’última estrena de la nit va ser la de Josep Maria Guix amb un Ave Maris Stella, interpretat pel Cor Jove, d’una gran varietat de textures i un solo de contratenor. Tots tres compositors van assistir al concert. També cal apuntar que no vam poder gaudir de les improvisacions a l’orgue de Juan de la Rubia per un problema tècnic amb el pedalier.
 
Finalment, tots els cors acompanyats del públic van cantar Santa Nit. El director artístic dels cors de l’Orfeó, Simon Halsey i les càmeres de TV3 que havien televisat tot el concert van girar-se cap a les butaques per donar protagonisme a tots aquells que, fins llavors, havien sigut tot orelles. Ja per acabar, les estelades van omplir un any més els balcons i la platea i tothom va cantar El cant de la senyera i Els segadors.

Fotos: Orfeó Català. TV3

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes