Critica

Guinjoan vist per Casablancas

02-01-2019

Un record emocionat pel mestre i amic Joan Guinjoan, un gegant de la creació musical del nostre país, un referent i un far, amb tot el meu afecte i gratitud per la seva personalitat proteica que marca, sens dubte, un abans i un després en la música del nostre temps a Catalunya i a l’estat per ser un home amb gran rigor i compromís artístic que va fer un treball infatigable per difondre la música de la pròpia contemporaneïtat.

En aquests moments de dol són molts els records que s'apilonen al llarg dels anys i que es remunten a les primeres trobades al seu domicili de Pàdua, per rebre unes lliçons d'harmonia -seguint Hindemith- que varen revelar des del primer moment dues de les constants del seu pensament musical: profund respecte de l'ofici de compositor, acurada atenció a la naturalesa física, sensual -gairebé hedonista- del fet sonor i consciència de que el procés creatiu no acaba en l'obra escrita sinó que té continuïtat i culmina en l'acte mateix de la seva execució en concert, el que dóna joc a una interessant interacció amb els seus intèrprets, entenent el discurs musical com quelcom abstracte -que ho és- però que ha de necessàriament materialitzar-se, fins arribar al seu veritable destinatari: el públic.
 
Perquè la seva música és essencialment comunicativa. La pensava en termes de realitat sonora i sentia molt clarament dimensió física i sensual, treballant estretament al costat dels intèrprets i essent molt conscient de les seves necessitats. Per tant, conjugava un pensament teòrico-pràctic. Estava obert a totes les corrents estilístiques i es mantenia al dia, però sempre amb un llenguatge que mantenia la seva independència. En la composició parlava de “cartesianisme mediterrani”, per aquesta actitud atenta a la realitat del so i el color, el ritme, que llueixen especialment en la seva música, marcada sempre pel rigor.
 
Glossar també la seva murrieria enjogassada, bromista impenitent dotat amb un afilat sentit de l'humor, penetrant intel.ligència, el seu caràcter vitalista i joie de vivre, fruit d’aquest hedonisme, el seu caràcter vitalista i l’energia que transmetia, que són tota una lliçó des del pla humà, perquè no ho va abandonar ni en els moments més dolorosos de la seva vida, sobretot la pèrdua de la seva muller i companya de vida, la Monique, a qui també volem recordar avui. Les meves condolències i tot el suport al François i a la resta de família. 
 
Són molts els aspectes que conflueixen en la seva proteica personalitat: pianista, director i compositor al capdavant, però també la de pedagog -a Sabadell encara es recorda-, la d'organitzador i promotor, treballador incansable en la difusió de la música del segle XX en totes i cadascuna de les facetes esmentades. Són llegendàries les seves primeres audicions a l'estat de moltes obres dels autors que ells més apreciava, Stravinsky, Ravel o Schönberg (al front del mític Diaboulus in Musica, però també l’OBC), compositor particularment admirat pel seu compromís insubornable, de qui oferí en qualitat de primícia a casa nostra de la Segona Simfonia de Cambra. Hi ha sens dubte un abans i després de Guinjoan, però sobretot hi ha la qualitat i mestratge del seu ofici, el rigor del seu treball i l'impuls que va donar a la creació actual i als seus creadors, i una producció que compta entre els referents més determinants de la música contemporània al nostre país. 
 
Hi ha l'home, naturalment, intel.ligent, murri, d'una simpatia desbordant i vitalista que no aminorava la solidesa i idiosincràsia tant personal de les seves conviccions, d'una curiositat insaciable i obert al món, però servant en tot moment la seva independència creativa. 
 
Ens deixa l'home -i una part molt important de la nostra història- però ens queda el seu llegat musical, arrelat a la seva terra, però de vocació universal. Honorem-la com mereix fent-la sonar, que és la manera com els països madurs celebren i fan possible la presència real i el reconeixement del millor del seu patrimoni i tradició cultural, en benefici de les generacions presents i futures. Així et recordarem, amic Joan, com un far que seguirà il.luminant el futur de la música en aquest país. Per molts anys!


Fotos: Joan Guinjoan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Aina Vega Rofes
Aina Vega i Rofes
Editora
ainavegarofes