Critica

Música d’inspiració literària al MNAC

24-02-2019

Als éssers humans ens fascinen les històries de tota mena, ja siguin contes, gestes èpiques, o simples tafaneries, i aprofitem qualsevol oportunitat per explicar-ne o conèixer-ne de noves.

Investigacions recents indiquen que, de fet, el nostre cervell ens hi predisposa, i processem millor la informació si la rebem no pas com a simples fets, sinó en forma de narrativa. És una afició, doncs, que ens ve de fàbrica, i això afecta també com entenem l’art. La literatura, amb el permís del cinema, és l’art més ben dotada per fer de les històries el seu material de treball, a diferència de la música i la pintura, condemnades una a ser tot moviment, l’altra a mostrar eternament un mateix instant. I, tanmateix, sovint ens entossudim a interpretar les composicions musicals en clau narrativa, intentant desxifrar quina història amaguen les notes. A vegades els mateixos compositors ens faciliten la feina, escrivint obres programàtiques o d’inspiració literària, com les que ens proposa el Barcelona Reed Quintet en el concert que, amb el títol Música i Literatura, tindrà lloc el proper 16 de març a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La formació, integrada per instruments de canya (oboè, saxòfon, fagot, clarinet i clarinet baix), va néixer a Barcelona el 2010 i des d’aleshores ha esdevingut un grup referent, a la ciutat i fora d’ella. El seu ampli repertori es nodreix d’originals, arranjaments propis, i encàrrecs, i abasta des de Bach fins a contemporanis com Dai Fujikura o Raquel García-Tomàs. En aquest cas presentaran un programa atractiu i colorista, amb l’obertura d’El barber de Sevilla de Rossini, la Suite de Carmen de Bizet, i Vistes al mar de Toldrà, en arranjaments de Manuel Martínez i Daniel Ortuño, integrants del grup. Més que explicar-nos històries, aquestes peces ens ajuden a reviure-les. Les atmosferes que creen ens traslladen al costat dels personatges de la comèdia de Beaumarchais i de la novel·la de Mérimée, fent-nos testimonis de les seves peripècies, i ens fan sentir també l’aroma de la ginesta i la remor de la mar, tal com les canta Maragall en els seus versos. Tot això és possible gràcies a la diversitat tímbrica del conjunt, la varietat d’articulacions que permeten els instruments de canya i les quasi cinc octaves que separen la nota més greu del fagot de la més aguda de l’oboè. Serà una oportunitat excel·lent, doncs, per conèixer millor uns instruments que, almenys alguns d’ells, no s’acostumen a veure fora d’orquestres i bandes.

Foto: Barcelona Reed Quintet

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *