El Viatge d’hivern, de Franz Schubert és una experiència sensorial, musical i poètica de primer ordre. I més en mans d’un intèrpret com Matthias Goerne, qui ha fet, d’aquesta obra que ha interpretat arreu del món, des del Japó fins a L’Empordà, un dels seus cavalls de batalla. Ara ho farà al Palau de la Música Catalana, acompanyat d’un extraordinari pianista, Leif Ove Andsnes, en el que serà el segon de tres recitals dedicats als cicles de cançons de Franz Schubert. Un esdeveniment imprescindible per a tot aquell amb inquietuds musicals i culturals.
Compra d’entrades
Durant 24 cançons, Franz Schubert, en un moment d'inspiració gairebé únic en la història de la música, ens pren de la mà i ens guia per un paisatge físic i emocional que ens glaça l'ànima. Un viatge que comença amb un adéu (
Gute Nacht), amb una renúncia a l'amor que desemboca en una recerca personal esfereïdora. El viatge, com a concepte, ha estat utilitzat, des de la literatura medieval, com a símbol del transcórrer de la vida, de l'experiència humana. És, probablement, la gran metàfora de la cultura occidental i el germen de la novel·la, gènere sobre el qual pivota bona part de l'imaginari europeu. Schubert s'integra en aquesta tradició per crear, amb aquesta obra, el cicle de cançons més important de la història de la música.
Segons Matthias Goerne, contràriament al que tot sovint s'interpreta,
Viatge d'hivern, a diferència de
La bella molinera, el cicle anterior, també escrit a partir de l'obra poètica de Wilhelm Müller, és una obra que acaba amb una espurna d'esperança. Si en el primer cicle, de perfum primaveral, la passió juvenil condueix inevitablement a la mort, al tot o res, a
Winterreise, malgrat que el nostre personatge, més madur, se submergeix en la soledat més abismal, al final del seu trajecte, i per primera i única vegada en tot el cicle, troba a un altre ésser humà. Un músic rodamón (
Der Leiermann) que, amb el seu exemple, atorga un sentit a la vida i un bri d'esperança al nostre protagonista. El de fer música, crear, crear bellesa.
Schubert va escriure l'obra en dues tongades l'any de la seva mort. Va ser el preludi de les grans creacions dels darrers mesos de la seva curta vida. Inicialment va adaptar un primer llibre de Müller aparegut el 1823 i, un cop el va acabar, va descobrir una segona part editada un any més tard. De fet, la tasca que va ocupar els seus últims dies va ser la correcció de l'edició d'aquesta segona part de l'obra. Les primeres dotze cançons van ser publicades en vida de l'autor, el gener de 1828, mentre que les dotze restants ja ho van ser a títol pòstum, només sis setmanes després de la seva mort. El compositor era ben conscient de la profunditat i transcendència de l'obra, tant és així que, en interpretar-les en una de les seves famoses schubertíades, a la que va convidar als seus amics per donar a conèixer el cicle i, sorprès per la freda resposta d'aquests, va afirmar amb inusual arrogància: “
A mi aquestes cançons m'agraden més que totes les altres i estic segur que a vosaltres també us acabaran agradant“.
L'acollida, entre la fredor i la sorpresa, dels seus amics és comprensible pel to ombrívol i, en alguns casos, críptic d'algunes de les cançons.
Viatge d'hivern, en certa manera, comença allà on acaba
La bella molinera. El nostre protagonista, com en el cicle anterior, és rebutjat per la seva estimada. Però en lloc d'un camí cap a la mort emprèn un viatge físic i espiritual per paisatges glaçats i desolats a la recerca d'un sentit a l'experiència humana que el conduirà per experiències radicals, gairebé místiques, com es pot percebre en cançons tan visionàries i al·lucinades com
Die Krahe o
Die Nebensonnen.
Winterreise és una d'aquelles poques, escollides creacions artístiques de tots els temps, en les que un s'hi pot submergir durant tota una vida i trobar-hi cada vegada, en cada moment, un nou sentit, noves dimensions, nous missatges i diferents interpretacions. És una obra que t'interpel·la directament, com
La divina comèdia o
A la recerca del temps perdut, com les Cantates de Bach, les Simfonies de Beethoven o
L'anell del nibelung wagnerià. Sense cap dubte, la més gran creació liederística de tots els temps.
Matthias Goerne i Leif Ove Andsnes ens guiaran per l'hivern schubertià al Palau de la Música el dia cinc de març. No dubteu a acompanyar-los. El viatge val la pena.
Compra d'entrades
Foto: Matthias Goerne i Leif Ove, Schubert
