Critica

Janine Jansen, la Mahler Chamber Orchestra i el Cor Anton Bruckner a la Cambra de L’Auditori

02-04-2019

Dins el cicle de Cambra a L’Auditori d’aquest mes d’abril trobem tres propostes molt diferents: un instrument solista, una orquestra de cambra i un conjunt vocal. Janine Jansen, juntament amb el pianista Alexander Gavrylyuk, interpretarà tres sonates per a violí i piano, la Mahler Chamber Orchestra sota la direcció de Pablo Heras-Casado, portarà a l’escenari de la Pau Casals dues de les obres més emblemàtiques de la tradició hispànica, i el Cor Bruckner Barcelona, presentarà un recull d’obres a capella titulada La llum de la neu.

Janine Jansen, violinista que ha destacat en escenaris internacionals per ser, tal i com la descriu el New York Times, «tan fascinant en el silenci com en el so», arriba a L’Auditori de Barcelona per oferir tres sonates per a violí i piano de compositors clau del segle XIX i XX. A més de ser artista resident a la Tonhalle Orchester de Zurich o la Gothenburg Symphony Orchestra, també ha actuat al Mozartwoche Salzburg amb la Wiener Philharmoniker sota la direcció de Bernhard Haitink. Aquesta temporada, la violinista devota en la interpretació cambrística en una gira europea juntament amb el pianista Alexander Gavrylyuk que, a més de Barcelona, tindrà parada a Amsterdam, Londres, Berlín, Munich, Viena o Brussel·les entre d’altres.

Així, el proper 3 d’abril a la Sala 1 de L’Auditori interpretaran en primer lloc la Sonata per a violí i piano en La menor 1, op. 105 de Robert Schumann, una obra de maduresa que es caracteritza pel seu dramatisme i que està dividida en tres moviments: Mit leidenschaftlichem Ausdruck (traduït com «amb expressió apassionada») en La menor, un Allegretto en Fa major i un Lebhaft (que podem traduïr com a «animat»). Tot i que Schumann havia confessat que no li agradava aquesta primera sonata – i que per això va escriure la segona – es tracta d’una obra sentida i summament expressiva.

El concert seguirà amb la Sonata per a violí en Re major, op. 94a de Sergei Prokófiev, escrita originalment per a flauta i piano, el mateix compositor la va arranjar per violí durant la Segona Guerra Mundial. L’obra s’estructura en quatre moviments: Moderato, Presto, Andante i Allegro con brio. Es tracta d’una composició amb alguns fragments de virtuosisme i d’altres d’elegància lírica i majestuosa.

Finalment, podrem sentir la Sonata per a violí i piano en La major de César Franck, una de les obres més conegudes del repertori per a violí i piano. Dividida en quatre moviments – Allegretto ben moderato, Allegro, Recitativo-Fantasia i Allegretto poco mosso – va ser composta l’any 1886 i en destaca la construcció arquitectònica de l’harmonia i la forma cíclica que l’estructura de manera homogènia. Així mateix, també cal remarcar l’equilibri i diàleg que s'estableix entre els dos instruments.

Al cap d’una setmana i al mateix escenari, Pablo Heras-Casado dirigirà la Mahler Chamber Orchestra per abordar dues de les obres més emblemàtiques de Manuel de Falla: El amor brujo i El sombrero de tres picos. Així, encapçala la fitxa artística d’aquest concert un dels directors nacionals més reconeguts del panorama internacional i convidat per orquestres com les Filharmòniques de Berlín, Viena, Nova York i Los Angeles o la London Symphony Orchestra, i col·laborador habitual de la Freiburger Barockorchester i la Münchner Philarmoniker. Heras-Casado pren la batuta de la Mahler Chamber Orchestra, una de les orquestres de cambra més importants del moment, per interpretar aquests dos ballets i la suite de Pulcinella d’Stravinski.

El Amor Brujo, subtitulat com a «Gitaneria en 2 grupos», és segurament l’obra més coneguda del compositor, tot i que va ser fortament criticada en el moment de la seva estrena, l’any 1915, i posteriorment modificada. L’argument de l’obra narra la història d’una gitana, bella i plena de passió, turmentada per la pèrdua del seu amant, gelós i descregut. Tot i el patiment que li comportava aquesta relació, Candela, la protagonista, no aconsegueix oblidar-se’n. Bruixeria, encanteris i rituals omplen de màgia aquesta obra de caràcter marcadament andalús. Les parts solistes seran interpretades per la cantaora de flamenc Marina Heredia.

El sombrero de tres picos, basat en la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón, és igualment una mostra de la incorporació del folklore espanyol dins de les formes i estructures clàssiques. Estrenada l’any 1919 a Londres, Organitzat en dos quadres, podem distingir les següents parts: «Introducció», «La Tarde», «Fandango (Danza de la Molinera)» i «El Corregidor». «Seguidillas (Danza de los Vecinos)», «Farruca (Danza del molinero)», «Allegretto», «Las coplas del cuco», «Minué (Danza del corregidor)», «Allegro» i «Danza final (Jota)», un dels números més coneguts de l’obra. La soprano valenciana Carmen Romeu interpretarà les intervencions cantades d’aquesta obra. D’altra banda, també s’interpretarà Pulcinella d’Stravinsky, sovint considerada com la primera peça del període neoclàssic del compositor. Es tracta d’un ballet desenvolupat en un sol acte basat, en aquest cas, en el personatge propi de la Commedia dell’arte amb el mateix nom.

Finalment, ja cap a finals de mes, el Cor Bruckner Barcelona dirigit per Júlia Sesé, ens recorda que, malgrat haver entrat de ple a la primavera, el fred de l’hivern no queda tan lluny. Aquesta formació de veus mixtes formada l’any 2003 i guardonada en diferents concursos nacionals ha treballat amb entitats com la JONC, l’OSV, l’Orquestra Barroca Catalana o l’OBC entre d’altres. L’any 2017 va ser seleccionat cor pilot per l’11è Simposi Mundial de Música Coral. Sota el títol La llum de la neu, el conjunt vocal proposa un repertori estructurat a partir d’obres a capella que tracten sobre aquests dos elements. El concert, dividit en dues parts, es presenta en una dualitat complementària: com un si fos un reflex, la foscor del fred s’acaba emmirallant en la lluminositat de l’esperança.

El concert s’iniciarà amb Snø del compositor i ex-cantant del cor Pol Requesens, una obra composta i estrenada per la mateixa formació l’any 2012. Requesens comentava: «Snø no és una peça basada amb una idea de canvi i desenvolupament d’una paraula, neu, en diverses llengües». Així, parteix d'aquest joc fonètic sense deixar de banda el contingut semàntic de la paraula i deixa oberta la porta a aquesta primera part més fosca que girarà al voltant de conceptes com la solitud i el desemparament, el patiment i la mort. Obres com Un soir de neige de Poulenc – escrita en plena Segona Guerra Mundial, sovint s’interpreta aquesta composició com un acte de resistència contra l’ocupació nazi a França – permetran al Cor Bruckner Barcelona construir un paisatge sonor de complexitat vocal i dificultat interpretativa.

La foscor del principi es deixarà enrere amb una segona part dedicada a la llum, amb obres d’estil més aviat neoclàssic: l’esperança, l’amor o la introspecció seran els conceptes sobre els quals giraran obres com Lux de Josep Ollé, que precisament tractant el pas de la foscor cap a la llum, comença amb una cita de Martin Luther King: només la llum pot eliminar la foscor i només l’amor pot eliminar l’odi. Segueix amb textos de l’himne llatí «O Lux beata Trinitas», que fa coincidir amb la melodia del coral luterà «Wie schön leuchtet der Morgenstern». Una altra de les obres que trobarem en aquest repertori és Lux surgit aurea de Bernat Vivancos, que comença i acaba amb una seqüència a l’uníson per desplegar-se cap a unes harmonies brillants, pròpies del compositor català.

Foto: Janine Jansen, Pablo Heras-Casado, Cor Bruckner Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *