El passat dia 3 d’abril el Palau de la Música s’omplí per a rebre la prova final del Concurs Internacional de Música Maria Canals. Els tres finalistes interpretaren les peces escollides juntament amb la JONC, dirigida pel seu titular Manel Valdivieso.
La sala gran del
Palau de la Música s’omplí com un ou per a rebre
Albert Torrens, el mestre de cerimònies de la vetllada, i els tres finalistes del
Concurs Internacional de Música Maria Canals, el rus
Aleksandr Kliuchko, el xinès
Ka Jeng Wong i el letó
Daumants Liepinš. El públic, ple de periodistes, càmares, melòmans i estudiants, es congregà per a escoltar els tres nois que després de dues proves eliminatòries i molts nervis, es col·locaren al capdavant de la JONC per a interpretar les seves versions dels concerts per a piano escollits.
Primerament fou el torn d’Aleksandr Kliuchko, un noi rus de 18 anys d’edat que escollí el
Concert per a piano núm. 1 en Si bemoll menor, op. 23 de P. I. Txaikovsky. L’inici fou certament tímid i l’estil de Kliuchko, extremadament
tenuto i contingut, es mantingué durant els primers moviments de l’obra. La intepretació de l’intèrpret rus no es consolidà per sobre de l’orquestra sinó que quedà submergida com un instrument més dins del conjunt, amb una sonoritat gairebé seca i fragmentada que féu lluiment d’una tècnica perfecta però que potser coixejà en dramatisme i sentiment. El pianista rus semblà renovar energies al abordar el
Prestissimo, i tant la JONC com el jove pianista féren gala d’una sonoritat que encara no havia fet acte de presència en la vetllada. L’últim moviment de l’obra escollida fou interpretat seguint amb l’estil de l’inici, de manera gairebé mecànica i amb una perfecta tècnica, trets a tenir en compte en un concurs d’interpretació.
El segon finalista fou Ka Jeng Wong, pianista xinès de 28 anys, que escollí el
Concert per a piano i orquestra en Mi menor, op.11 de F. Chopin. El primer atac del pianista fou agafat amb força i passió, amb un estil del tot diferent al concursant anterior. L’intèrpret xinès demostrà una gran tècnica i abordà el primer moviment –
Allegro maestoso – amb èmfasi en el fraseig i l’harmonia. Els gairebé deu anys d’edat que separen el primer i el segon finalista es féu veure amb la desimboltura de l’intèrpret xinès, que dialogà molt més amb l’orquestra que no pas l’anterior participant.
Per últim aparegué sobre l’escenari el pianista letó Daumants Liepinš, un noi de 24 anys. Les comparacions diuen que no són bones, però sovint són inevitables; l’intèrpret letó escollí, per a la seva demostració, el mateix concert que Kluichko, i s’hi lluí sobremanera. La tècnica quedà relegada en pro del dramatisme, i l’atac inicial de l’obra fou abordat d’una manera brillant i plena, extraient tot el so possible del piano. La interpretació del pianista letó fou sòlida i demostrà amb escreix la seguretat del jove letó, que entablí un diàleg constant i fluid amb la JONC i es lluí sobremanera al final de la llarga vetllada al Palau. Els aplaudiments no es féren esperar, de fet encara faltaven uns quants compassos que el públic ja s’aixecava de les butaques, i és que la interpretació de Liepinš deixà bocabadada bona part del públic.
Els resultats es féren esperar i no foren del tot sorprenents, Daumants Liepinš s’endugué el Primer Premi, entregat per la
Fundació Jesús Serra i dotat amb 25.000€, i també el Premi del Públic, consistent amb 25 hores d’enregistrament a Solfa Recordings. Aleksandr Kliuchko rebé el Premi Fundació Carulla, dotat amb 10.000€ i per últim, Ka Jeng Wong rebé el Premi Fundació Lluís Coromina, dotat amb 6000€, i el Premi Jurat d’Estudiants, format per escoles de música d’arreu.
Fotos: Palau de la Música.
