Des del novembre al maig, passant pels mesos més freds de l’estació hivernal que ara sí, comencem a notar,
L’Auditori de Barcelona ens proposa trobades musicals en què pocs instruments seran molt protagonistes: dos violins, una viola, un cello. Amb quatre dels germans de la corda fregada el pas del fred se’ns farà més lleuger, perquè amb l’avenç de les estacions repassarem també, les etapes, obres i història lligades al quartet de corda. No és una casualitat que sigui una de les agrupacions de cambra que ha aconseguit més prestigi social i consideració estètica al llarg del temps. Aquesta forma té una fortalesa clara: porta al màxim el desenvolupament de cada instrument. El seu petit format obre una gran dimensió de possibilitats, de veus que a vegades es responen, discuteixen, o arriben a acords. Aquest caràcter de conversa és l’origen d’aquest gènere, nascut quan en els salons i cases privades del segle XVIII els sectors més cultes de la societat europea van començar a parlar d’una forma diferent: amb instruments, partitures i molta música.
El 14 de novembre amb
l’Armida Quartet arribaran els primers vents freds de la música de l’Europa central.
Viatjarem a la blanca Viena, on el geni de Bonn va publicar el 1801 sis quartets que s’adequaven als gustos del moment. Amb el primer d’aquests, el
quartet en Fa Major, op 18 escoltarem com
Beethoven observa atentament els rudiments del gènere i els seus grans models, Haydn i Mozart. El repertori començarà amb aquesta composició meticulosa i imitativa, allunyada del caràcter subjectiu i llibertari propi del compositor. Així com aquest sovint se’l percep com a pont entre classicisme i romanticisme l’estrena de “
Fràgil” de
Ramon Humet serà un també interessantíssim passatge a la segona part del repertori. El compositor convidat d’aquesta temporada, amb la seva música en part electrònica, ens conduirà fins a una obra, en aquest cas madura, d’un altre geni:
El quartet de corda núm.15 en sol major, op.161, D887 de
Schubert. Sentirem un violoncel emancipat en una atmosfera emocional, en un quartet que condensa la força expressiva dels quinze que va produir. Amb aquest final es tancarà el primer concert i recordarem el fred blanc de Viena i dos grans compositors que van coincidir-hi sense trobar-s’hi.
Després de Beethoven, aquesta “agradable conversa entre quatre persones intel·ligents”, forma amb què havia definit els quartets Goethe el 1829, va emmudir. El culte beethovenià
in crescendo al segle XIX va provocar una aturada en la composició d’aquest gènere: semblava que ja s’havia arribat a la màxima expressió d’aquest. A més, en l’àmbit privat ara hi havia una nova estrella: el
pianoforte. Els quartets ara es programaven en sales de concerts amb els solistes professionals que estaven emergint. Ja hi havia grans obres escrites i pocs compositors estaven disposats a reprendre el format. El pròxim
12 de març aprop del final del nostre hivern durant
la jornada dedicada als quartets dins el Festival Emergents, escoltarem com Mendelssohn va descongelar l’afany compositiu per a aquest grup cambrístic. El romanticisme germànic serà el protagonista de les intervencions dels quartets Aris, Dudok i Esmé.
El compositor que encetarà el repertori d’aquesta segona trobada serà
Kurtag amb el seu
Officium breve. Aquesta és la primera de les obres per quartet dels segles XX i XXI que tindran també veu en la programació. Després d’aquesta interpretació de l’
Aris Quartet, continuaran amb el quartet el
número 2 en la menor op. 13 de
Mendelssohn. En els seus quartets hi podem identificar una progressió de la joia al dolor. Escoltarem com la mort de la germana Fanny plana sobre les setze cordes en el
quartet número 6 en fa menor, op. 80 que va ser dedicat a la difunta i que tocarà
l’Esmé Quartet. A més aquest grup ens oferirà també el
quartet de corda núm. 1 de Ligeti “Metamorfosis Nocturnes”. En la línia contemporània d’aquest concert ja esmentada, el
Dudok Quartet reprendrà també una selecció de
Bagatellen de
P. Vight i introduirà al gegant
Bramhs amb el seu
Quartet de corda núm 1, op. 51.
El
26 d’abril, tal com suggereix la primera obra que sentirem de
Hosokawa,
Blossoming, florirà una música per a quartet ben diferent. Amb l’arribada de la primavera recuperarem un dels genis modeladors del quartet de corda que havia marcat els passos dels autors que fins aleshores s’hauran repassat:
Mozart. El
Cosmos Quartet, una de les formacions catalanes amb més projecció internacional del moment i també vinculada al Festival Emergents -on van debutar la temporada passada- es presenta per a tancar la integral dels quintets de corda que va iniciar fa dues temporades. Ens portaran el
núm. 1 en Si bemoll major K. 174 i el
Quintet de Corda núm. 3 en Do major. És una llicència poètica dins aquestes cites pels quartets que comptarà amb la participació de la violinista
Ellen Bisneth, un altre dels descobriments del Festival Emergents.
L’extensa obra de Mozart per quartets fou creada entre 1770 i 1790 i en comprèn en total 23. Es reprendrà en la programació tríptica dels dies
26, 28 i 28 de maig amb el
Quartet Casals. Classificats
en quatre subconjunts, sonaran els primers, dedicats a Haydn, exceptuant l’últim concert del dia 28 en què s’interpretaran els anomenats “prussians” (el núm. 21 en Re major, K575, el 22 en Si bemoll major, K589 i el el núm. 23 en Fa major K. 590) i el núm. 20 en re major K. 499 o Hoffmesiter. Els que sentirem al llarg dels dos primers concerts doncs són clàssics en la seva forma amb els seus quatre moviments, regits per una norma que cal recordar, perquè no és present en la secció dels seus primers quartets Milanesos, que tenen en canvi forma tripartida. D’aquesta forma, gaudirem del núm. 14 en Sol major o La primavera, del núm. 15 en re menor K.421 i el num 16 en mi bemoll major K428 al primer concert el dia 26 i del núm. 17 en Si bemoll major, “la caça” K. 458, el núm. 18 en La major, K. 464 i el núm. 19 en do major, les “dissonàncies” el segon concert el dia 27.
Quatre quartets i instruments són l’aposta d’aquesta programació, oberta amb l’explosió incipient de Beethoven i els romàntics i tancada amb la serenitat, claredat i absolut geni musical de Mozart. Se’ns proposa un repertori de retorn a l’origen. No sols perquè la cita final serà també la tornada a un dels models del gènere sinó perquè amb aquesta polifacètica programació podrem tornar a conversar amb aquest conjunt cambrístic que, com es provarà, mereix ser tema de conversa. De la Viena de Beethoven a la de Mozart, amb arcs diferents però sempre dels millors intèrprets i amb el lent però també circular pas de les estacions, una cosa es mantindrà immòbil: l’Auditori, el punt de trobada que aquesta temporada donarà molta corda al quartet.
Fotos: Pintura de Haydn tocant en un quartet; Quartet Casals
