Cambra

Sobre L'Armida a L'Auditori

Dimecres 25 Desembre 2019

El passat 14 de novembre l’Armida Quartett va oferir a L’Auditori de Barcelona un concert doblement inaugural: D’una banda marcava l’inici d’una temporada en què aquesta formació cambrística és protagonista i d’altra presentava “Fràgil” de Ramon Humet, encàrrec per al cicle Sampler Series. L’estrena mundial de l’obra d’aquest compositor de casa -convidat d’enguany de l’Auditori - i l’elecció de dues de les grans obres per a quartet de Beethoven i Schubert van fornir el repertori de la vetllada. Al seu torn els quatre protagonistes de l’Armida van ser uns executors a l’altura de les circumstàncies.

El repertori del concert de l’Armida Quartett tenia una forma tripartida amb una narrativa fàcil de llegir: un primer Beethoven jove i clàssic com a obertura (que es fixava en el model de Haydn, de qui de la seva òpera “Armida” el quartet pren nom); un segon Humet en clau d’estrena, que va permetre fer un parèntesi ampli, estilístic i cronològic; i un tercer Schubert madur, magnificent, ideal per a cloure. Per comprendre l’espai sonor que va crear  l’Armida Quartett cal parlar de la seva virtut a l’hora de dibuixar una atmosfera musical i d’escolta única per a cada panell del tríptic. En conjunt el concert fou d’una qualitat interpretativa molt alta, de la qual cal assenyalar-ne, de totes maneres, alguns matisos. 

La sala Oriol Martorell és petita, fosca, caoba. L’entrada dels quatre instruments de fusta ens va obrir entre el ramatge d’aquest nucli boscós una clariana musical: el concert va començar amb la brillantor i nitidesa del Quartet en fa major op. 18 de Beethoven una obra jove i vibrant. Vibrant i jove és també l’Armida Quartett. Nascuts a Berlín l’any 2006, el conjunt format per Martin Funda i Johanna Staemmler (violins), Teresa Schwamm (viola) i Peter-Philipp Staemmler (violoncel) s’ha projectat internacionalment amb molta força d’ençà del seu primer premi en la Competició Internacional de Música Clàssica de Munich (ARD) el 2012. La seva interpretació de Beethoven va ser àgil, amb un punt de dramatisme que va oferir una pinzellada de personalitat a la música. Durant els tres moviments inicials i, especialment en l’allegro final, el quartet va accentuar les pauses mentre que viola i violí segon mantenien una gestualitat amb què reafirmaven aquest pathos. La cohesió del grup però va ser una mica difuminada en aquest primer contacte, amb un violoncel que semblava no trobar tota la seguretat pròpia de la corda més baixa.

Al centre del repertori, en contrast amb el format clàssic d’aquest Beethoven, l’estrena de Fràgil va perfilar una escala a l’escenari i amb ella una assumpció musical que va col·locar a l’oient en un pla molt diferent. La de Ramon Humet és una obra en set moviments amb títol propi, com un quadern de poesia: I. Fràgil, II. Silenci, III. Flor... Poètica i reflexió sonora són eixos cardinals en les creacions del compositor i enginyer català. Aquesta primera obra per a quartet, nascuda de l’encàrrec pel cicle Sampler Series de L’Auditori, parla dels límits de l’audible i de les noves sonoritats que descobrir en aquests horitzons. La peça compta, a més, amb sons gravats electrònicament que preparen el llenç amb una primera capa sonora. El quartet va traçar-hi a sobre una música embolcallador, atmosfèrica. Des d’allí vam reconèixer espais sonors molt familiars: fum d’un tren i records d’una alarma matinera; llum dilatada pel medi aquós i cossos capbussats en les ones…

Els harmònics en els diferents instruments dominaven l’espai musical en tot moment i els canvis d’arc (un amb resina, l’altre sense) amb la direcció a l’uníson, impecable i a tempo, feien de la coreografia del quartet un espectacle per tots els sentits. En aquesta bombolla de sons quasi extingits, nascuts del frec directe de la fusta o de l’escórrer dels dits, emergien petits temes tonals que oferien cohesió a cada secció. La peça de Ramon Humet no va satisfer el públic, ni va omplir el buit que anhelem trobar en el tipus d’escolta a què estem acostumats; no era tampoc el seu objectiu. La insatisfacció sonora ens va dotar noves regles de joc per l’experiència musical i per aquesta raó va ser excepcional.

El tercer dels panells va ser  una obra monumental i madura de Schubert, el Quartet de corda núm. 15 en sol major op. 161 D887. Amb els seus quatre moviments i una durada de 45 minuts, el quartet va posar negre sobre blanc la potència del quartet de corda. Si abans havíem trobat un violoncel modest i quasi apartat, durant el primer moviment allegro molto moderato cada intervenció seva es millorava fins a aconseguir un diàleg molt bo entre el grup en l’andante un poco moto. La naturalitat del quartet va guanyar força progressivament, esclatant en aquesta obra. Schubert va sonar vibrant, despertant-nos de l’experiència de somni en què ens havíem endinsat abans. L’Armida Quartett va aconseguir un final satisfactori, adequat per cloure resumir totes les gammes de colors, tècniques i talent que requeria el conjunt del tríptic musical.


Fotos: Armida Quartett, Ramon Humet


 

Últimes Notícies