Cambra

Beethoven intensiu i íntim a L’Auditori

Dissabte 4 Gener 2020

El proper dissabte 11 de gener de 2020, L’Auditori ofereix una marató amb obres de cambra de Beethoven, per començar l’any amb les commemoracions del 250 aniversari de la mort del geni de Bonn. Seran, en total, 9 concerts al llarg de 14 hores de música amb intèrprets d’altura, però també joves promeses. 

L’Auditori es converteix, el proper 11 de gener de 2020, en la casa Beethoven durant 14 hores seguides, amb els millors intèrprets de cambra del moment, des del Trio Ludwig, el Trio Arriaga o el Trio Fortuny i duos cèlebres com els de Vera Martínez Mehner i Claudio Martínez Mehner, Daniel Claret i Àlex Ramírez, Arnau Tomàs i Kennedy Moretti, Josep Colomé i Enrique Bagaría. El Beethoven més pur, més destil.lat de qualsevol superfluïtat i, alhora, més expressiu i expansiu.
 

Trios per a piano

 
El primer concert del dia 11 és a les 10 del matí a la Sala 2 Oriol Martorell, per on es passejaran al llarg de tot el dia els concertistes. La jornada arrencarà amb el protagonisme del Trio Ludwig, que interpretarà els Trios per a piano, op. 1, núm. 1 i 2 i, tot seguit, a la una del migdia el número 3 del mateix opus (concert 3). Aquestes peces van ser compostes entre 1793 i 1795 i estan dedicades al príncep Lichnowsky, a casa del qual es van estrenar. Aquest corpus d’obres demostra que Beethoven ja s’havia fet seu el gènere, més enllà dels models de Haydn i Mozart. Les obres estan dotades d’una transparència sonora que posa de manifest la destresa del mestre en les conduccions melòdiques i el teixit harmònic, ric i lluminós. A més, el prestigiós Trio Ludwig, format el 2009 pels germans Abel Tomàs, violí, i Arnau Tomàs, cello, membres distingits del Quartet Casals i la pianista Hyo-Sun Lim, guanyadora de nombrosos concursos internacionals, com el Queen Elisabeth de Brusel.les, interpretaran l’opus 11, dotat de més caràcter i amb unes dinàmiques més marcades que n’afavoreixen el lirisme.
 
A les 19:00h, el concert 6 acull el Trio Arriaga, que interpretarà els Trios per a piano, op. 70, núm. 1 i 2 d’un Beethoven madur, capaç de concebre obres plenes de matisos, sense fer concessions a la rauxa i la màxima expressivitat. El trio està format pel pianista Daniel Ligorio, el violinista Juan Luis Gallego i el violoncel.lista David Apellániz i ha significat un renaixement d’aquest format de cambra a l’Estat espanyol, seguits pel Trio Pedrell o el mateix Trio Fortuny, que també participa en la Marató. Serà en el novè concert, pels volts de les les 23:10 h, i ens oferirà els Trios per a piano, WoO. 38, de gran elegància i on es fa palès el mestratge de Beethoven en empastar els diferents timbres i donar organicitat a l’obra. A més, interpretaran l’op. 97, “Arxiduc”, dotat d’una aura serena i acolorida essent, tal vegada, la composició més reeixida del gènere, on s’assoleix la convivència dels tres instruments en igualtat de condicions.
 

Sonates per a violí

 
El segon concert de la Marató té lloc a les 11:20h, i enceta les sonates per a violí, amb els reconeguts Vera Martínez Mehner i Claudio Martínez Mehner, que interpretaran les sonates núm. 2 i 3 de l’op. 12, un testimoni de la perfecta convivència entre la jovialitat i la solemnitat. També interpretaran el número 5  de l’op. 24, que comença amb una alegre lleugeresa que es va tornant més intensa però no abandona mai la gràcil sensibilitat. Finalment, també interpretaran el núm. 8 de l’op. 30, carregat d’una vitalitat i energia que entusiasmarà els oients.
 
A les 17:30h tindrà lloc el cinquè concert, amb Miguel Colom, violí, i Víctor del Valle, piano, que tocaran les sonates per a violí núm. 1  de l’op. 12, completant la interpretació dels seus predecessors, així com el núm. 7 de l’op. 30, i hi afegiran la desena peça de l’op. 96, amb un tempo tranquil que ens permet assimilar tota la genialitat de Beethoven, mentre el seu to contemplatiu ens eixampla els sentits.
 
El vuitè concert, que serà a les 21:30h, estarà encapçalat pel violinista Josep Colomé i el pianista Enrique Bagaría, que també interpretaran una de les sonates de l’op. 30. La sisena és una peça que pren volada des de la primera nota però, alhora, és profunda i contemplativa. Finalment, s’interpretarà la sonata per a violí núm. 4 de l’op. 23, una obra corprenedora pel seu virtuosisme i la tensió emocional que va allargant-se fins a territoris més plàcids. És rellevant destacar-ne també la complexitat harmònica, que la converteixen en una gran obra del repertori.
 

Sonates per a violoncel

 
El violoncel també té un protagonisme fonamental a la Marató. A les 16:00h podrem gaudir del quart concert amb el cellista Daniel Claret i el pianista Àlex Ramírez, que obriran el concert amb la sonata per a violoncel núm. 1, op. 5, que comença enigmàtica i lírica, profunda i expressiva, per continuar desprenent un doll de so enèrgic i electritzant, amb un cèlebre segon moviment molt demandant tècnicament. Segueix la tercera sonata de l’op. 69, plena de vitalitat i guspires d’optimisme, amb un tractament força virtuós dels instruments i una expressivitat plenament romàntica. La quarta sonata de l’op. 102 pren un caràcter totalment diferent, molt més íntim i càlid. Ens invita a recloure’ns, escoltar-la amb els ulls tancats per apreciar-ne els matisos, les subtileses i el deliciós tractament de cada una de les parts, intrínsecament lligades amb una mescla de delicadesa i majestuositat.
 
El setè concert serà a les 20:15h amb un reincident Arnau Tomàs i el pianista Kennedy Moretti, que interpretaran, en primer lloc, la sonata per a violoncel núm. 2 de l’op. 5, de caràcter greu i amb llicències per al lirisme. Presenta una melodia molt bella que es va desdibuixant amb el joc amb el piano, fins que torna a emergir el violoncel en tota la seva esplendor, tot i que el piano no és instrument acompanyant, sinó que pren el mateix protagonisme que el seu company en un magistral exercici d’equilibri tímbric. Finalment, interpretaran la cinquena sonata de l’op. 102, molt més extravertida que la número 4, amb diferents motius que es van succeint amb agilitat. És una peça contundent i de gran potència, però que deixa escletxes obertes per a les subtilitats i la delicadesa, sense perdre la rauxa i, alhora, l’elegant gestualitat, amb un segon moviment de color més tardoral i amb cert aire de malenconia.  
 
Tot plegat, una jornada que obre una gran efemèride que ja fa temps que se’ns anuncia i que lluirà amb tota la seva esplendor al llarg del 2020. Però no oblidem pas un altre aniversari que ens cal reivindicar: el 50è de la mort de Robert Gerhard, un suís-català de Valls que va beure de les millors tintes germàniques, seguint les corrents més avançades, sense oblidar els orígens beethovenians.  

Fotos: Trio Ludwig, Vera Martínez-Mehner, Arnau Tomás, Kennedy Moretti
 

Últimes Notícies