Zoom. Dies de músic pren el relleu de l’exitós espectacle Somnis de músic, en què la JONC Alevins va col·laborar amb el Cor Infantil dels Amics de la Unió per interpretar Somni d’una nit d’estiu de Mendelsshon. A Zoom els músics actuen altra vegada drets, sense director, de memòria i estan en constant moviment. Cada secció instrumental, vestida d’un color diferent i, en el cas de les cordes, liderada pels membres del quartet Dalia, escenifica la seva part. Així mateix, la disposició variant de l’orquestra ens explica la música que sona: quan l’oboè fa un solo, es posa davant de tots els músics; quan els cellos tenen el tema, l’orquestra es gira cap a ells.

És a dir, aquest cop l’ambició del concert passa per explorar l’expressivitat de la música a través de l’expressivitat dels seus intèrprets: ens fa fixar-nos en com es mouen, com respiren i com es comuniquen entre ells. I és gràcies al moviment dels músics i a la il·luminació, tots dos a càrrec de Cesc Gelabert, que podem fer més fàcilment aquest zoom dins de la música i dins de cada músic. Per això, el concert també pretén acostar-nos a les rutines del músic en un dia qualsevol, fet especialment evident a l’inici del concert, en què els intèrprets estan estirats al terra i just abans de començar a tocar aixequen els seus instruments per ensenyar-los al públic. Es tracta d’una presentació, així com de l’acte de despertar. A partir d’aquest principi, el concert va enfilant les peces de manera molt dinàmica, gairebé sense pauses, i sempre fent ús de l’humor; format que resulta tot un encert. 

Zoom va permetre’ns gaudir un any més del talent i la bona feina de la secció dels alevins de la JONC. Els joves músics van demostrar aptituds suficients per excel·lir tant en l’àmbit de la presència a l’escenari i l’actitud ‒responsable i implicada a la vegada que fresca, imaginativa i juganera‒ com en el de la interpretació estrictament musical. Destacaria, per exemple, la solvent feina dels vent fusta en pràcticament totes les seves intervencions. Pel que fa al conjunt, van resultar especialment reeixides les interpretacions de Mont Juic de Britten, en què l’orquestra va saber dotar d’emoció i profunditat el “Lament” i de la lleugeresa i articulació necessàries l’”Allegro molto”; així com l’”Allegro” de la Simfonia núm. 6 “La Tempesta” de Beethoven, interpretat amb caràcter i forts contrastos en les dinàmiques. Si hi hagués de buscar algun defecte, però, potser els violins van demostrar una certa inseguretat en el seu so en començar la primera peça, l’Interludi núm. 1 de “Peter Grimes” de Britten; però no deixa de ser un fet aïllat.

Tot plegat va resultar en un concert rodó, amb parts iguals de joc, emoció i qualitat musical. Es tracta, doncs, d’una nova confirmació del valor del projecte de la JONC, especialment del seu talent i versatilitat. Zoom funciona molt bé en el format de concert familiar, però, de fet, aporta energia, aire fresc, diversió i excel·lència musical a tots els públics. En casos com aquests, en què el volum de feina, i tota ben feta, es percep a primera vista, crec que cal felicitar els músics, el director artístic Manel Valdivieso, Cesc Gelabert i els membres del quartet Dalia, per la porció d’èxit que correspon a cadascú.