Critica

Romanticisme intens de la mà de Takács-Nagy

03-02-2020

El darrer concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae al Palau de la Música s’ha sumat a les celebracions de l’any Beethoven. Sota la direcció de l’hongarès Gábor Takács-Nagy, l’orquestra va interpretar la Simfonia Pastoral i el ‘Concert per a piano núm. 1’ de Txaikovski, amb el joveníssim Daniel Kharitonov com a solista. Un repertori romàntic que va donar un resultat prou satisfactori.
Gábor Takács-Nagy no és tan sols director, sinó que prèviament va ser un dels fundadors del Quartet Takács, del qual va ser primer violí durant disset anys. Al capdavant de l’OCM es va mostrar com un músic enèrgic i empàtic, amb l’orquestra i amb el públic. La lectura que va fer del repertori romàntic desprenia passió i calidesa, rauxa i intensitat. Va saber trobar el punt just per a dues obres ben diferents, el concert de Txaikovski, de 1874, una peça arravatada i ansiosa; la simfonia de Beethoven, de 1808, lírica i apol·línia.

Daniel Kharitonov és un pianista rus de només 21 anys, que va exhibir una rauxa interpretativa força notable. Si bé Takács-Nagy va infondre una velocitat més aviat continguda per donar solemnitat al concert, tan bon punt va arrencar la part solista, Kharitonov va accelerar una mica el ritme, mogut per una energia desbordant. El pianista rus semblava un infant enjogassat amb tota l’atenció centrada en aquella música, que es notava com li corria per les venes. La passió desbordada de Kharitonov va contrastar amb la contenció expressiva de l’orquestra. Sens dubte, Kharitonov és un pianista tècnicament molt sòlid, que va excel·lir en els moviments ràpids, però encara li falten alguns anys de vol perquè el seu estil s’assenti i reposi, i esdevingui un artista que sàpiga dosificar amb control la rauxa i el lirisme. El moviment central, un Andantino semplice, va quedar un xic desdibuixat, precisament perquè a Kharitonov li costava mantenir un ritme lent i pausat, fent-lo sonar amb la mateixa plenitud que els Allegro inicial i final.

A la segona part arribava la ració corresponent de l’any Beethoven, amb la seva celebrada sisena simfonia, Pastoral. Abans de començar, Tákacs-Nagy va adreçar unes paraules al públic i va explicar les circumstàncies en què Beethoven havia compost aquella peça, només cinc anys més tard d’un intent de suïcidi.

L’Orquestra Camera Musicae va fer un gran esforç per a una partitura que requereix una gran capacitat d’evocació. Però la batuta experta de Gábor Takács-Nagy no va aconseguir del tot transmetre les emocions, el lirisme i la volada inherents a aquesta simfonia tan pictòrica. En l’Andante con moto el vent va sonar massa deslligat de la corda, i en l’Allegro central la corda no va sonar amb prou intensitat. Va ser una interpretació correcta, però no extraordinària. El que sí que va ser extraordinari va ser la dedicació del mestre Tákacs-Nagy al nostre país, ja que, acabat el programa, va dirigir El cant dels ocells en una sentida interpretació per part de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el seu primer violoncel com a solista.

Foto: Gábor Takács-Nagy


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *