Cambra

Lassus Quartett: música, màgia sublim

Dijous 5 Març 2020

El passat dimarts 3 de març dins del Cicle d’Intèrprets Catalans del Palau de la Música vam poder gaudir del Lassus Quartett, que debutava al Petit Palau amb un programa molt atrevit. 
 

Dividit en dues parts, la primera meitat del concert estava constituïda per les obres del català Joan Mangrané i l’alemany Jörg Widmann, ambdós artistes convidats d’aquest a temporada 2019-20 al Palau de la Música. La vetllada començà amb Madrigal de Mangrané, un quartet de corda que ens introduí en un ambient de música difuminada pensat per marcar les distàncies entre el que començava a succeir dins la sala i el món real. La calma absoluta va ser trencada pel Quartet núm. 3, “la Caça” de Jörg Widmann, un dels plats forts del programa contemporani amb clares influències romàntiques. Els membres del Lassus Quartett van demostrar que no posen límits a la seva interpretació: la paciència del caçador, l’angoixa de la presa, l’estrès de la persecució, la violència i la mort. Tot va ser present en una magnífica posada en escena tant visual com auditiva, en la qual van poder-se sentir tímids riures per part del públic davant de l’espectacle que estaven presenciant. 
 
La segona part reprengué un caire més clàssic amb la interpretació del Quartet núm. 17, “la Caça” de Mozart. Escrit l’any 1784, el quartet va ésser inspirat per la música de Haydn, gran amic de Mozart tot i la diferència d’edat entre els dos compositors. Lassus Quartett va arrencar la segona part amb una cacera més relaxada tot interpretant la delicadesa i les delícies que presenta la música del geni de Salzburg. Malgrat la bona interpretació d’una música meravellosa, sorprenentment, el millor encara estava per venir. 
 
Res és més plaent per qui fa crítica musical que escriure sobre la transformació de l'ésser humà després d’haver escoltat un esdeveniment musical únic. El Lassus Quartett va oferir-me el passat dimarts aquest regal amb un “mix” d’obres de John Cage (1912-1992), Orlando di Lassus (1532-1594) i Thomas Adès (1971). És possible la comunió entre tres artistes d’estils i èpoques tan diferents? Només aquells que no van marxar de la sala abans que finalitzés el concert van poder presenciar un miracle musical de quinze minuts capaç de transformar i fer renéixer qualsevol individu sobre la faç de la terra. La màgia va culminar amb els segons de silenci del públic, sense alè, abans d’esclatar l’aplaudiment.  
 
Amb el concert ofert per la formació constituïda per Joel Bardolet (violí I), Antonio Viñuales (violí II), Adam Newman(viola) i David Eggert (violoncel) es fa palès la importància de promocionar  projectes com el Cicle d’Intèrprets Catalans, que no només ens va permetre gaudir d’un quartet liderat per un violinista català, sinó que, a més a més, va suposar un important impuls a la música contemporània que, per subestimació del públic o per les normes del mercat, encara costa programar. Bravo a Lassus Quartett!

Foto: Lassus Quartett

Més, sobre...: lassus quartet , cambra , petit palau , crítica
Últimes Notícies