Dies després de la publicació del primer àlbum de la integral de sonates de Mozart el passat 20 de març, parlem amb la pianista barcelonina Alba Ventura. Tot i la seva habitual atapeïda agenda, s’està enfrontant a aquests dies atípics de confinament amb una reducció de concerts, classes telemàtiques i la presentació en públic dels dos primers discos de sonates de Mozart amb el segell Aglae.
Com portes compaginar el confinament i seguir amb les classes al Liceu?
Hem trobat el sistema de fer les classes per Skype. M’envien primer una gravació de l’alumne i els comentaris de la resta de la classe els fem per vídeo trucada. Tot i que els estem podent fer una mica de seguiment no veiem quan podrem fer els exàmens, ja que no sabem quan acabarà tot això.
Tot i poder seguir amb les classes, els concerts que tenies programats sí que s’han vist afectats…
Sí, els restants de març i abril han estat cancel·lats o aplaçats per més endavant. Tenia un concert el 16 de març a Madrid que me l’han mogut al 25 de maig, que espero que es pugui fer. Si aconsegueixes que te l’aplacin és tota una sort, però d’altres s’han perdut.
Econòmicament que te l’aplacin és millor, no?
Amb això he tingut prou sort, perquè hi ha alguns concerts que suposaran simplement canviar de data. Jo encara estic bé perquè tinc les classes de piano, però hi ha gent que ho passarà molt malament. I no només del món de la música.
Quan serà el primer cop que et podrem tornar a sentir, doncs?
El primer concert que tinc més ferm és el que se m’ha aplaçat al 25 de maig al teatre Fernando de Rojas de Madrid. La resta estan cancel·lats o modificats per més endavant.
La primera entrega de la teva integral de sonates de Mozart arriba en un moment en què es parla de tot menys de música. Vàreu plantejar-vos endarrerir la publicació de l’àlbum?
El disc és una d’aquelles coses que, per sort, encara es pot fer ja que cadascú en pot gaudir des de casa per plataformes digitals. No és dolent que es publiqui online ara, al contrari. Ara la gent necessita cultura més que mai ja que no es pot anar al teatre o a un concert en directe. La presentació del disc físic es farà més endavant, quan realment arribi a les botigues musicals, cosa que ara s’està endarrerint. Com que hi ha tanta gent confinada a casa seva ens calen estímuls per enriquir-nos.
Una setmana després de la publicació de la primera entrega, com valores el feedback de l’àlbum?
Estic molt contenta amb el resultat d’aquest disc ja que, de moment, ha tingut una rebuda molt bona. És un projecte que em feia molta il·lusió de fer ja fa temps, amb un estil de música al qual tinc un gran respecte i que fa molts anys que toco. Crec que era el moment oportú per deixar-me anar i endinsar-me en un projecte com aquest. Tanmateix, és cert que els músics sempre trobem coses que, si fos per nosaltres, canviaríem un cop hem fet la feina. Em sento privilegiada de tenir un projecte com aquest i que es pugui tirar endavant.
L’elecció de les primeres sonates, més que seguir un ordre cronològic, sembla que busca mostrar diverses cares de Mozart.
Quan la integral estigui acabada ja ho endreçarem per ordre cronològic. Però a l’hora de preparar la primera entrega vam pensar que era més agraït per l’oient que hi hagi sonates de diverses èpoques i que hi hagi varietat.
Per què heu començat el primer disc amb aquestes en concret?
Per cap motiu especial, en realitat. És el que em venia de gust fer i vam pensar que harmònicament quedaven bé aquestes seguides. La veritat és que no va ser una planificació de molt abans, sinó que ho vam fer en base de les que em sentia còmode per començar.
I ja has iniciat les gravacions de la resta de discos?
Tenim moltes ganes de seguir amb la gravació el més aviat possible, no volem deixar passar massa temps abans del segon volum, tot i que les dates no estan fixades. Aquestes setmanes de confinament m’aniran bé per centrar les energies en preparar-me el repertori per la propera gravació.
Vols afegir a la integral la Fantasia en Do Menor K.475 de Mozart, per què?
Amb les integrals de sonates se solen afegir peces com aquesta. Aquesta fantasia es toca moltes vegades en concerts conjuntament amb la Sonata núm. 14 en do menor, K. 457. És una peça preciosa que val la pena afegir-la. Quan surti aquesta sonata segurament aquesta fantasia serà al seu costat.
No és el primer cop que t’aventures a gravar un disc, com valores els resultats dels teus àlbums anteriorment publicats com ara la teva col·lecció d’estudis per piano publicada el 2016?
Molt bons, em vaig sentir molt a gust i, a més, la discogràfica sempre m’ha comprès i m’ha donat molta llibertat amb la meva tria del projecte musical en cada moment. El disc d’estudis anteriors no era monogràfic i, en aquell cas, el fil conductor no era l’autor, sinó la forma de l’estudi. En aquest cas, valoro moltíssim la llibertat de poder fer les sonates de Mozart tot i haver-se gravat força.
Justament per aquest motiu, què pot aportar la publicació d’aquesta integral en un temps en què hi ha accés a moltes altres gravacions?
Tenia moltes ganes d’expressar una cosa que era molt personal i em feia molta il·lusió. Puc aportar la meva visió d’aquesta música com qualsevol intèrpret que té una visió personal del que creu que pot dir a través de la música. D’alguna manera, vull compartir amb tothom la meva manera d’entendre la música i l’estil amb el piano modern. Tinc un gran respecte a aquest estil i als intèrprets d’instruments històrics ja que havia tocat forte piano fa anys. M’hi vaig formar força durant la meva etapa al Regne Unit, on vaig estudiar amb un professor del Royal College of Music, Simon Nicholls, a qui dedico aquesta integral. Tot i que aquesta producció no està feta amb forte piano, hi ha molts trets estilístics que he intentat traslladar i connectar al piano modern. Quan toques certes obres amb un instrument de l’època et canvia totalment la visió i experiència de tocar-ho amb el piano modern. Canvien moltes coses, des de la manera de frasejar, de posar el pedal, d’equilibrar balanços del teclat… Hi ha moltes coses que les comprens d’una altra manera. Crec que fer-ho amb piano modern no ha de ser un obstacle sinó una oportunitat de mostrar respecte a com es feia a l’època.
.jpg)
-Això permet arribar a un compendi de fidelitat a l’estil de l’època i a la vegada aportar la teva expressivitat.
A l’època de Mozart, un mateix músic tocava una mateixa peça en instruments molts diferents. No sempre tenien un bon instrument per tocar, però per ells seguia sent una eina i s’hi adaptaven. Crec que tot i que a mi m’encanta tocar forte piano, la majoria de vegades que tocaré aquest repertori serà amb piano modern. Algun dia espero poder tenir un instrument antic com el forte piano.
-S’espera algun concert temàtic d’alguna part d’aquesta integral sonates de Mozart?
Pel que queda de temporada, si és que en queda res, ara mateix no en tinc cap de temàtic previst. Sí que he fet concerts combinats en què feia sonates de Mozart a la primera part i a la segona altres estils. És molt probable que en un futur proper sí que faci concerts específics de la integral. Tot i que el format dels concerts depenen del lloc, el públic o el festival en qüestió.
-Des de la teva experiència personal, com creus que pot transformar el COVID el sector musical clàssic?
Realment, en el món de la música tot tornarà a ser bastant el mateix. Sí que és cert que es fan servir molt les plataformes digitals per escoltar música, però crec que a qui realment li agrada la música la vol viure en directe. Són unes eines fantàstiques que et permeten escoltar música des de casa amb unes biblioteques digitals magnífiques, però al final quan més vibres amb la música és quan l’escoltes en viu i això no crec que canviï. És una experiència totalment diferent. Per l’aspecte acadèmic, es demostra que es poden fer servir les eines com l’Skype per poder sortir del pas en situacions difícils, tot i que no té res a veure amb ser al costat de l’alumne, cosa impossible d’igualar. Si ets fora i algun alumne et demana ajuda en un moment determinat, pot ser que ja no et faci tanta por fer-ho per vídeo trucada. En altres terrenys segur que servirà per veure que hi ha moltes coses que es poden fer a distància i que no calen fer presencialment.
-Si poguessis quedar-te amb una sonata de la integral de Mozart, quina triaries?
Crec que em quedaria amb la Sonata en La menor n.9 K310, que tot i no estar gravada al primer volum, no trigarà a aparèixer. És una de les que em colpeixen més ja que la trobo d’un dramatisme i intensitat força impressionants.
Foto 2: Portada de la Integral de Sonates de Mozart. Ricardo Ríos Visual Art
Foto 1 i 3: La pianista Alba Ventura. Ricardo Ríos Visual Art
