Recomanacions

Correspondències musicals I: Nadejda von Meck i Piotr. I. Txaikovski

14-04-2020

Deia Goethe que les cartes són un dels millors objectes commemoratius que una persona pot deixar en vida. Aquesta citació sembla confirmada en veure algunes relacions epistolars del món de la música. Un exemple n’és el de Nadejda von Meck i Piotr I. Txaikovski, que van produir al voltant de 1.200 cartes durant els tretze anys que es van escriure.
Nadejda von Meck (née  Filarètovna Frolòvskaia), nou anys més gran que Txaikovski, havia estat casada als setze anys amb l’enginyer Karl von Meck, de vint-i-vuit. Malgrat la diferència d’edat, Nadejda demostrà el seu caràcter combatiu i no es va deixar debilitar pels quefers domèstics. La influència que exercia sobre l’espòs era tal que va ser principalment gràcies a ella que Karl von Meck va enriquir-se en la dècada de 1860 després d’haver invertit, seguint els consells de Nadejda, en la construcció de la línia de ferrocarril russa. L’any 1876, però, el seu marit morí sobtadament, tot deixant-la vídua amb una gran fortuna i set dels seus onze fills encara al seu càrrec. 
 
Aquell mateix any, essent una pianista competent i coneixedora del repertori de l’època, Nadejda von Meck escriví a Nikolay Rubinstein, pianista de renom i director del Conservatori de Moscou. L’objectiu de la missiva era aconseguir que algun jove violinista s’instal·lés a casa seva per tal que, junts, poguessin interpretar música de cambra. El violinista escollit, Josef Kotek, era alumne de Txaikovski a la mateixa institució i, donat que von Meck ja estava familiaritzada i se sentia molt atreta per la seva música, aprofità per fer una proposta formal al compositor. Txaikovski, que llavors tenia trenta-sis anys i ja havia signat tres simfonies, ràpidament va acceptar preparar els arranjaments de les seves obres que la mecenes, amb sincera devoció, li demanava. El que vingué després és història que només ha pogut ser condensada en tres grans volums. La carta en mostra d’agraïment pels primers arranjaments que von Meck ràpidament envià a Txaikovski era tota una declaració d’intencions —«amb la vostra música visc més lleugerament i agradable»—, però ell va respondre amb la mateixa immediatesa: «És molt reconfortant pensar que hi ha una petita minoria de persones, a la que igualment vostè pertany, que estima el nostre art tan sincerament i efusiva». 
 
Amb només dues notes començà una de les més famoses, extenses i extraordinàries correspondències de tota la història de la cultura occidental. El valor d’aquesta “amistat epistolar” poques vegades pot ser exagerat. Txaikovski va ser, sens dubte, qui va sortir-ne més beneficiat: trobà en von Meck una protectora, gràcies a la qual va poder dedicar-se exclusivament a la composició; i, a més, una confident: tot i tenir un caràcter reservat, el compositor mai va sincerar-se amb ningú com amb la vídua, exceptuant potser el seu germà Modest. Hem d‘agrair a Nadejda von Meck, per tant, l’accés que actualment tenim no només als sentiments de Txaikovski respecte assumptes personals, sinó també a les seves opinions sobre altres músics del moment i els seus processos creatius. Pel que fa a la mecenes, des del principi va fer evident el seu anhel per trobar un company en qui pogués confiar els seus pensaments més íntims: «Hi ha tantes, tantes coses que m’agradaria escriure-us, quan l’oportunitat sorgeixi, sobre la meva relació imaginària amb vostè, però tinc por d’immiscir-me en el vostre tan limitat temps lliure. Només us diré que aquesta relació, tanmateix l’abstracta que pugui ser, és tan preuada per a mi com el millor, el més elevat de tots els sentiments als quals pot aspirar la naturalesa humana».
 
Si hi ha quelcom excèntric d’aquesta relació és precisament el fet que va ser únicament epistolar: «Com més encantada estic amb vostè, més temo conèixer-vos. […] Ara m’estimo més pensar en vostè des de la distància, escoltar-vos en la vostra música, i sentir-me jo mateixa una amb vostè en ella», va dir-li von Meck. «Tem no trobar en mi totes aquelles qualitats amb què la vostra imaginació, inclinada a idealitzar, m’ha dotat», respongué Txaikovski. I, després de donar-li tota la raó, ambdós van convenir no trobar-se mai. Durant els quasi catorze anys que es van escriure, només es van veure una vegada: va ser, és clar, per accident, ja que tots dos havien fet grans esforços per evitar-ho. Ella semblà confosa; ell, aixecà el barret; i, sense dir-se res, cadascú continuà el seu camí. Malgrat aquest factor, van intentar per tots els mitjans unir les seves famílies: finalment, la neboda del compositor, Anna, i el fill de von Meck, Nikolay, es casaren, fent realitat el somni del músic i la mecenes.
 
La relació entre la vídua i el compositor es convertí ben aviat en un esbravament segur per les seves emocions. Per a Txaikovski, especialment, la correspondència amb von Meck suposà un gran suport emocional en diferents moments crítics de la seva vida, com ara després del seu desastrós matrimoni amb Antonina Miliukova o el fracàs de la Cinquena simfonia. Precisament l’insuccés matrimonial del compositor fou un dels principals elements mitjançant el qual la seva relació amb von Meck s’enfortí: aprofitant que ell depenia més que mai d’ella, i perquè ja saps que t’estimo, i com et desitjo el millor en tot, Nadejda von Meck oferí a Txaikovski una pensió mensual de 500 rubles després d’haver-li’n enviat 1.000 per despatxar els seus deutes. Sense l’accés a aquesta assignació que el lliurava de la seva obligació de treballar al Conservatori, Txaikovski no hagués estat mai un compositor tan prolífic en vida. La seva gratitud cap a la mecenes és indubtable: «Ahir vaig donar la meva darrera lliçó. Avui marxo a Sant Petersburg. Per tant, sóc un home lliure!» 
 
Malgrat que els diners sempre van prendre part d’alguna manera en la seva relació, la correspondència entre Madame von Meck i Txaikovski va presentar escenes molt humanes. Tot i que evadint descaradament la discussió sobre l’amor sexual, respostes com la que Txaikovski ofereix a la pregunta “Piotr Ilitx, has estimat mai?” són prou directes com per fer-nos un tast dels seus pensaments més íntims: «Em preguntes, amiga meva, si estic familiaritzar amb l’amor no-platònicSí i no. […] Si em preguntes si he experimentat absoluta felicitat en l’amor, llavors et diré: no, no, no! No obstant penso que la resposta a aquesta pregunta es troba en la música. Si em preguntes si entenc el màxim poder, la plena i il·limitada força d’aquest sentiment, llavors et diré: sí, sí, sí! —i un altre cop et diré que més d’una vegada he intentat expressar amorosament en la música el turment i, a la vegada, la benaurança de l’amor». 
 
També el Txaikovski que opina sobre els seus companys de professió ens entreveu més sobre la seva pròpia personalitat (ja sigui per gelosia o per guanyar el favor d’algú) que no pas sobre el criticat en qüestió. Tot i això, sabem que per Txaikovski «Cui és un diletant amb talent. La seva música no té originalitat, però és elegant i de bon gust», Borodin té «menys gust que Cui i la seva tècnica és tan fluixa que no pot escriure una sola línia sense ajuda aliena», Mussorgsky no és més que un «cas perdut tot i que en talent possiblement superior a la resta» i Brahms simplement li produeix antipatia, no pot amb ell: «Per més que intenti reaccionar a la seva música, romanc fred i hostil. […] no presenta un sentiment sincer, tot i que hi ha una gran pretensió a la profunditat. Però no hi ha res en aquesta profunditat». 
 
Madame von Meck fou l’afortunada que no només tingué accés directe als sentiments de Txaikovski, sinó també una aproximació al seu “procés creatiu”. El compositor li explicava que «la llavor d’una futura composició sol revelar-se sobtadament, de la manera més inesperada. Si la terra és favorable, la llavor arrela amb una força i rapidesa inconcebible, s’obre pas a través de la terra, treu arrels, fulles, branquillons i, finalment, flors». El procediment posterior és quasi bé automàtic: «t’oblides de tot, has perdut gairebé la raó, tot en el teu interior tremola i es retorça, amb dificultats aconsegueixes establir uns esbossos, una idea fa pressió sobre una altra». Això sí, sempre admetent que no totes les obres tenien la sort d’ésser concebudes i gestades de la mateixa manera. 
 
Com a mostra d’agraïment pel que la vídua feia o significava per ell, Txaikovski li dedicà la seva Quarta simfonia. Von Meck, poc disposada a veure el seu nom en la primera pàgina de la obra, proposà una dedicatòria senzilla: «a la meva amiga». Aquesta, però, resultà massa simple pel compositor, que decidí extendre-la, amb el vist-i-plau de la mecenes, a “a la meva millor amiga”. També a petició de Nadejda von Meck, Txaikovski li explicà el programa de la simfonia, en la qual el destí jugava un paper molt important i on «per primer cop, he hagut de posar en paraules i frases pensaments i imatges musicals»: la simfonia, deia, era un eco de la terrible depressió que havia patit després del seu matrimoni. Anna Karènina, novel·la que Tolstoi recentment havia publicat, va poder suposar una important font d’inspiració pel programa de Txaikovski 
 
El 4 d’octubre de 1890, Nadejda von Meck envià a Txaikovski la pensió corresponent amb una nota on l’informava que ja no podria finançar-lo més i li demanava que no li enviés més cartes. La ruptura, qualificada de traïció per part del compositor, va ser fruit de dos factors: per una banda, el clan von Meck s’havia vist sumit en problemes financers i ja no podia permetre’s el patronatge del músic; per una altra, la vídua havia contret tuberculosi i una atròfia als braços li impedia escriure: negant-se a dictar a un altre les íntimes cartes que volia escriure al compositor, decidí no enviar-ne més. 
 
Txaikovski morí a finals de 1893; Nadejda von Meck, el gener de 1894. Galina von Meck, filla de Nikolay i Anna, afirmà que van arribar a reconciliar-se. Ara bé, tot i que la veracitat de la seva conciliació pot posar-se en dubte; la vàlua del seu llegat, no. 

Fotos: Nadejda von Meck; P. I. Txaikovski.


Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Loles Raventós García-Amorena
Loles Raventós García-Amorena
Redactora
@LolesRaventos