El Festival Obertura City + ha inundat Barcelona de música. L’agenda de concerts està sobrepassant, aquest mes de març, les agendes de tot aquell que vulgui estar al dia de l’activitat concertística. Entre les grans propostes del Liceu, el Palau i L’Auditori hi trobem algunes perles en format petit i en espais alternatius de Barcelona. Aquest va ser el cas divendres passat a la Casa Batlló del Passeig de Gràcia Barceloní. Un grapat d’espectadors ens vam reunir, en la intimitat d’un espai reduïdíssim, per escoltar en Pau Codina, el violoncel·lista català que ja ha deixat de ser un jove prometedor per esdevenir una realitat.
I així ho va demostrar en un programa curt però exigent que es va veure afavorit per la intimitat de la sala. Codina va oferir, en poc menys d'una hora, dues obres d'èpoques i estètiques ben diferents però que tenen com a nexe d'unió la seva inspiració en la dansa. Va començar amb la Suite núm. 2 de Bach per a violoncel, una de les fites d'aquest repertori. Es pot considerar que les suites per a violoncel de Bach suposen el pas a la majoria d'edat d'aquest instrument i un símbol de la posterior hegemonia del violoncel sobre l'aleshores més popular viola de gamba. Concretament la segona suite, tot i que l'ordre original no és clar, és una de les més dramàtiques de la sèrie. Escrita en tonalitat menor, destil·la una tristesa i malenconia peculiar que Codina va traduir de manera excel·lent. Amb una solvència tècnica indiscutible, la seva interpretació va anar in crescendo, amb un bon tractament de les cordes dobles de l'Allemande, evident virtuosisme en la Courante per arribar als Minuets i la Gigue final en plenitud, culminant així una interpretació remarcable.