Dins el cicle d’enguany d’El Primer Palau “Descobrint joves talents” tindrem l’oportunitat de gaudir, el dilluns 22 d’octubre, d’un altre doble concert. D’una banda, el violinista Bernat Prat ens oferirà la Partita per a violí BWV 1004 de Johann Sebastian Bach, i d’una altra l’Adrián Díaz Martínez ens oferirà diverses obres per a trompa -de Jane Vignery, Richard Strauss i York Bowen- acompanyat de la pianista Ikuko Odai. Un concert amb dues parts ben contrastades i amb el permanent interès de descobrir aquests joves intèrprets amb música de qualitat.
L'encant evident de la Partita número 2 en Re menor BWV 1004 de Bach resideix fonamentalment en la capacitat de transmetre els diferents estats d'ànim associats als cinc tipus de moviments que la componen: Allemanda, Corrente, Sarabanda, Giga i Ciaccona. La desproporció en la durada del darrer moviment, d'uns quinze minuts, en comparació a la dels altres moviments, tots ells de menys de 5 minuts amb un segon moviment que no arriba als tres, fa que aquesta Ciaconna sigui habitualment l'únic moviment del qual es parla d'aquesta obra, però seria injust no parar atenció en la brillant presentació del violí en l'Allemanda, que ens diu molt del caràcter de l'intèrpret: la seva tendresa, el seu dramatisme i el seu lirisme ens permeten endinsar-nos en el particular món espiritual de la música de Bach. El segon moviment, el més curt, és una dansa alegre d'aparença senzilla, encara que dominada per una alternança en el fraseig que bé podria ser interpretada com a una cançó amb dos protagonistes. La Sarabanda constitueix el descans de la dansa anterior, un punt de reflexió i pau espiritual, que dóna pas a l'amable Giga, un joc musical amb el qual és difícil evitar el fet de voler ballar. Tots quatre moviments estan representats en el cinquè, que repeteix alguns del tems suggerits en els anteriors amb una exposició en variacions. Es tracta del moviment de més durada escrit per Bach en les seves partites i sonates, i també del més difícil d'interpretar amb una alta exigència tècnica, que fa que sovint acabi formant part dels exàmens dels estudis de violí arreu del món. A bastament arranjat per a diferents instruments -fins i tot per a orquestra- al llarg del temps, la seva execució aïllada potser deixa coixa la bellesa de l'obra sencera tal com la va concebre el genial compositor d'Eisenach.