Continua l’homenatge a Schubert
La temporada passada es va iniciar el cicle Schubert Lied, que s’allargarà tres temporades amb l’objectiu de descobrir gran part de l’obra del compositors a través de veus de joves talents estatals i internacionals que representen el futur del gènere. El cicle, que enguany presenta quatre entregues, està organitzat per L’Auditori en coproducció amb l’Associació Franz Schubert i el Centro Nacional de Difusión Musical. El primer concert, del 21 d’octubre, anirà a càrrec de la versàtil mezzosoprano Marie Seidler, que permet abordar un ampli repertori que va des de l’actualitat, la música sacra, l’òpera i el lied, i el reputat i veterà pianista Malcom Martineau.
El segon concert, del 4 desembre, té com a protagonista el baríton suís Manuel Walser que, a banda de ser membre de l’ensemble de la Wiener Staatsoper, du una intensa activitat concertística en la qual reserva un ampli espai per al
lied, on és habitual escoltar-lo amb el pianista Alexander Fleischer. El 17 de febrer està dedicat a intèrprets catalans, com el tenor Eduard Mas i la pianista Marta Puig, ambdós formats a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. Finalment, el 28 de març, el cicle s’acaba amb el baríton alemany Ludwig Mittelhammer, sorgit de l’Akademie für Musik und Darstellende Kunst de Munic, acompanyat del consagrat pianista Jonathan Ware, amb qui ha guanyat conjuntament el Concurs Internacional de l’Acadèmia Hugo Wolf.
Formacions de petit format
El
Trio Pedrell (8 de novembre) homenatja Robert Gerhard (8 de novembre) els trios número 1 en Si major i el número 2 en La bemoll major, obres molt primerenques, encara sota el signe del post-romanticisme, tot i que ja presenten anotacions harmòniques innovadores i, com indica el seu nom, es dediquen a la difusió de l’obra de Felip Pedrell i, en aquest cas, interpretaran el
Nocturn-trio, op. 55, de gran lirisme i densitat de textures, que ens transporten a un món ple d’esperança.
Quartet Casals (9 de febrer) Brahms Piano Quintet interpretarà el –programàtic-
Quartet de corda en Do major, núm. 3 “L’ocell”, op. 33 de Haydn que, tal i com indica el seu nom, imita el cant de l’animaló, el primerenc Quartet de corda núm. 1 en La menor, op. 7 de Bartók, que encapsula gran emoció, i el Quintet amb piano en Fa menor, op. 34, de Brahms.
El 21 de març,
Rolston String Quartet, Simply Quartet i
Quartour Arod interpretaran, cadascun, un quartet “Razumovsky” de Beethoven, amb la seva força i passió que fa treure el millor dels intèrprets, combinat amb una obra contemporània relacionada amb els membres de la formació: Rolston tocarà el
Quartet de corda, núm. 1 de Zosha Di Castri, amb reminiscències de la
Kammersymphonie op. 9 de Schönberg, el Simply tocarà la
Scent Dance de He Zuntian, extremadament agut i amb un punt estrident i l’Arod tocarà un encàrrec d’ECHO de B. Attahir.
Format per Felipe Rodríguez, violí, David Apellániz, violoncel i Daniel Ligorio, piano, el
Trio Arriaga és una de les formacions de cambra més sòlides a nivell nacional que actuarà el 30 de maig. Interpretaran dues obres molt afins per l’origen, el soviètic, i la temàtica, la visió de la mort. D’una banda, el
Trio amb piano en La menor, op. 50 de Txaikovski, que presenta una obra brillant, virtuosística i alhora elegíaca que el compositor va escriure arran de la desaparició, el 1882, del seu amic Nikolai Rubinstein i, de l’altra, Xostakóvitx va escriure, el 1944, el seu
Trio amb piano en Mi menor, op. 67, que reivindicava la pau, les morts i l’oblit injust de la II Guerra Mundial a través de girs melòdics dramàtics i un començament greu i lent que expressen el dolor de la contesa.
Formacions mitjanes
La temporada s’obre el dia 10 d’octubre amb l’
Orquestra Da Camera. La concertino alemanya
Antje Weithaas serà l’encarregada de dirigir la formació en un concert amb repertori romàntic i contemporani que, sense ser trencador, aporta aire fresc a l’escena catalana. D’una banda, interpretaran les
Metamorfosis, Estudi per a 23 intruments de corda (TrV 290, AV 142) de Richard Strauss, les
Variacions sobre un tema de Frank Bridge, op. 10, de Benjamin Britten i la cèlebre
Serenata de corda en Do major, op. 48 de Piotr I. Txaikovski.
En el centenari de la seva estrena, la creativa, somiadora (el seu claim és “Dare to dream”) i inspiradora
Mahler Chamber Orchestra interpretarà
El amor brujo i
El sombrero de tres picos, dues obres cabdals de Manuel de falla que desperten passió i arravatament i signifiquen l’establiment d’una nova relació entre el simfonisme i la música folklòrica espanyola. Serà una versió gravada en una col·laboració entre L’Auditori i Harmonia Mundi, seguint el cicle que es va iniciar fa tres anys amb el reconegut director
Pablo Heras-Casado, qui ha estat convidat per formacions com les Filharmòniques de Viena, Berlín, Nova York, Los Angeles, la München Philharmoniker i la Freiburger Barockorchester.
Dirigit des de 2012 per Júlia Sesé, el
Cor Anton Bruckner presenta un programa titulat
La llum de la neu, en el qual ens convida a un suggeridor itinerari entre aquests dos elements. La primera part, dedicada a la neu, s’endinsa en obres denses i de sonoritats contemporànies, entre elles
Snø, del compositor català Pol Requesens, i
Un soir de neige de Francis Poulenc, composició que el cor va enregistrar el 2016. La segona part, dedicada a la llum, ens apropa a un repertori més transparent i de tall neoclàssic, en el qual la llum s’erigeix com a força creadora amb les obres dels catalans Bernat Vivancos (
Lux surgit aurea) i Josep Ollé (
Lux), l’anglès John Rutter (
Hymn to the Creator of Light) i el nord-americà Eric Whitacre (
Lux Aurumque).
Grans solistes
Aquesta temporada a la cambra de L’Auditori actuaran els quatre integrants del Quartet Arcanto, encara que no pas junts. Recordem que en el primer concert actua la violinista Antje Weithaas, i el dia 13 de març de 2019 ho faran
Daniel Sepec, violí,
Tabea Zimmermann, viola, i
Guihen Queyras, cello, tots ells a primera línia internacional. En el marc d’Emergents, interpretaran la vigorosa i brillant
Serenata en Re major, op. 8 de Beethoven, l’intrigant
Trio per corda de Sándor Veress i el majestuós i elegant
Divertimento en Mi bemoll major, KV 563 de W. A. Mozart, on el compositor hi desenvolupa moviments lírics, la forma de sonata, el tema amb variacions, la fuga, l’òpera bufa i tot a partir de temes senzills que Mozart desenvolupa genialment.
Per la seva banda, el dia 14 de gener, el solista de la Filharmònica de Berlín i flautista franco-suís
Emmanuel Pahud, gran fenomen mundial presentat el 2014 a L’Auditori, i el pianista francès
Éric Le Sage interpretaran arranjaments de Pahud de la delicada i subtil
Sonata per a flauta en Do major, K. 296 de Mozart, les serenes i líriques
Variacions en Mi menor, D.802 “Flors seques” de Schubert que, a mesura que avança la peça, agafen caràcter i energia, així com els romàntics i suggeridores
Fantasiestücke, op. 73 de Schumann, originàriament per a clarinet, violí o violoncel i, per acabar, la
Sonata en Fa major de Mendelssohn, escrita per l’autor per a violí, i que amaga gran expressivitat i ganes d’emocionar nota rere nota. Un programa del més pur Romanticisme amb el toc mozartià que sempre ens acaba de situar en l’excel·lència i la genialitat.
Un altre dels al·licients de la temporada de Cambra és la fructífera col·laboració entre el compositor i pianista
Brad Mehldau i el tenor
Ian Bostridge, que catalitzarà el 26 de febrer en forma de composicions que van entre la música clàssica i el jazz compostes per Mehldau com a cicle entorn el desig humà expressat a través de l’amor i l’adoració. Mehldau ha interpretat la seva música arreu del món en format solista i en trio des de principis dels noranta, sempre movent-se en la sonoritat jazzística tant des de la vessant de la improvisació fresca i espontània com les peces fixades en una partitura. La combinació amb el tenor anglès Ian Bostridge, especialitzat en Händel i Britten, converteixen l’esdeveniment en una vetllada prometedora i plena de sorpreses en el marc del Retrat d’Artista Jazz d’enguany.
El 3 d’abril tocaran la violinista Janine Jansen i el pianista Alexander Gavrylyuk, dos grans noms del moment tant com a solistes, en format simfònic o cambra. Jansen ha treballat amb formacions i noms com la Filharmònica de Berlín, el Concertgebow, Zubin Mehta, Daniele Gatti o Martha Argerich i presentarà un programa amb tres sonates per a violí, l’op. 105 de Schumann, que és un reflex dels darrers dies de fragilitat emocional del compositor, tal i com revelen els semitons de l’inici de la peça; l’op. 94a de Prokófiev, un divertiment escrit en llenguatge modern i desenfadat en els descansos del rodatge d’
Ivan el Terrible i la
Sonata per a violí i piano de Frank.
Un joveníssim però consolidat
Chard Hoopes, guanyador de la Yehudi Menuhin International Competition, ens oferirà, el 16 de maig, al costat del pianista David Fung, obres romàntiques i impressionistes, amb grans noms de cada gènere. El nord-americà desperta el Debussy més madur i amb més caràcter, amb la
Sonata per a violí i piano en Sol menor, L. 140; convoca, en un sol moviment i amb un llenguatge modern, l’ambient de les sonates de Bach i el virtuosisme dels capricis de Paganini a la
Sonata núm. 3 en Re menor d’Eugène Ysaÿe; convida les emocions més sinestèsiques i la barreja d’estils a la
Sonata per a violí i piano núm. 2 en Sol major, M. 77 de Maurice Ravel i acaba amb la
Sonata per a violí i piano núm. 1 en Re menor, op. 75 de Saint-Saëns, un gran repte tècnic que acompanyà Marcel Proust i el
Cantó de Swan.
Acabant amb els noms propis, Cambra col·labora també amb solistes del Festival Emergents Barcelona, amb protagonistes com la violoncel·lista
Mariona Camats i la soprano
Mercedes Gancedo, que actuaran el 19 de març, així com el trombonista
Peter Moore i el cellista
Kian Soltani, que actuaran el 20 març. Camats interpretarà la
Sonata per a viola de gamba núm. 1 en Sol major, BWV 1027 de Bach, plena de gràcia i volada, així com la brahmiana
Sonata per a violoncel i piano en Mi menor núm. 1, op. 38, acompanyada d’Eudald Buch, una cèlebre, profunda i ben teixida obra. Mentre que Gancedo interpretarà, de ben segur amb molta passió, cançons de Carlos Guastavino, Alberto Ginastera, Xavier Montsalvatge i Leonard Bernstein amb Beatriz González al piano.
Quant a Moore i Soltani, han estat escollits Rising Stars per l’ECHO (European Concert Hall Organization) per tal d’incentivar la seva carrera internacional i tots dos coincideixen en veure la música no pas com una professió sinó una manera de viure. D’una banda, Moore va ser el membre més jove en ingressar a la London Symphony Orchestra i interpretarà les meravelloses
Fantasiestücke, op. 73 de Robert Schumann, una obra d’estrena de Panufnik,
Quatre cançons serioses de Brahms i
Medley de Gershwin (en propi arranjament de Moore), aportant frescor i vivacitat a un instrument tan greu. Soltani tocarà dos extrems molt entrellaçats i fonamentals en la literatura per a violoncel: les glorioses
Suites del mestre de Leipzig i la
Sonata per cello de Kodály, que conté influències de Debussy, Bartók i música folk hongaresa.
Obres memorables
El 18 de desembre, l’
Apollon Musagète Quintet (Pawel Zalejski, Bartosz Zachlod, Piotr Szumiel i Piotr Skweres) torna a L’Auditori després de set anys, on van debutar els seus joveníssims membres. Ara, ja consolidats, ens porten música germànica amb
Nils Mönkemeyer. Interpretaran dos quintets de corda amb viola de
W. A. Mozart, així com la primera de les suites de
J. S. Bach. El
Quintet de corda núm. 2 en Do menor, K406/516b demostra l’elegància del llenguatge del geni de Salzburg, amb una obra ben construïda, sòlida i de gran bellesa, amb un punt de turment destil·lat per les dificultats econòmiques per les quals passava el compositor, fet que es plasma també en el
Quintet núm. 6 en Mi bemoll major, K614 tot i ser més àgil melòdicament i un pèl desenfadat, amb un punt de brillantor i vigorositat.
Per la seva banda, el Quartet Casals interpretarà, el 9 de febrer, el
Quintet amb piano en Fa menor, op. 34, de Brahms, una peça cabdal per al repertori del gènere. Potent i brillant, d’harmonies deliciosament teixides, desperta passions i ens arrossega pel seu arravatament. Una altra cita important serà la del 21 de novembre amb
Lars Vogt, que interpretarà les cèlebres
Variacions Goldberg de J. S. Bach, construïdes com un artefacte màgic i estimulador, i l’encisador
Impromptus, D.899 (op.90) de Schubert, que recull totes les característiques del Romanticisme: passió, contrastos, refinament, harmonies ambicioses, motius interessants i melodies dolces i amargants alhora.
“Música callada, la soledad sonora…”, deia Sant Joan de la Creu, inspirant la
Música callada, de
Frederic Mompou, que serà interpretada el 29 de gener pel consagrat pianista català
Josep Colom. Una música que s’inspira en l’impuls de trobar aquell silenci interior que clarament reflecteix l’esperit de l’artista a l’hora de compondre. Mística sonora, espais temporals plens de significat que ens submergeixen en el més profund de la nostra pròpia (in)consciència.
Dedicada a un dels autors del cicle, Eugène Ysaÿe, la
Sonata per a violí i piano en La major de
César Frank és, probablement, l’obra més cèlebre del compositor. La podrem sentir el 3 d’abril amb la violinista
Janine Jansen, que sabrà exprémer el toc impressionista d’una peça que és, alhora, eminentment lírica, de girs harmònics suculents i textures dinàmiques, i recorre a la forma cíclica.
Fotos: Quartet Casals (portada), Ian Bostrigde, Janine Jansen, Lars Vogt, Mercedes Gancedo